Política

NIL-ÒSCAR LÓPEZ CRESPO

ALCALDE DE MATADEPERA (JUNTS)

“L’Ajuntament és pobre i haurem de buscar nous mètodes de finançament”

“Tot i ser una de les portes del Parc Natural de Sant Llorenç, no rebem cap compensació econòmica i hauríem de demanar-la a la Diputació”

“No volem que el pressupost d’enguany comprometi futurs mandats; per tant, cal contenció i estalvi”

La riera és un eix verd on la gent s’ha de poder desplaçar de manera sostenible
L’oposició ha estat responsable però a vegades hem trobat a faltar més empatia i coneixement
L’acabament de la B-40 seria clau per al desenvolupament empresarial de la comarca

Malgrat que només té 37 anys, Nil López ja en fa tres i mig que és a l’alcaldia de Matadepera, després d’una etapa inicial com a regidor d’Urbanisme i Obres. Graduat en arquitectura i amb experiència en un despatx, compagina la seva tasca amb la presidència del Consorci de Residus del Vallès.

Està satisfet d’aquests tres anys i mig a l’alcaldia?
Molt, perquè hem tingut la capacitat de reaccionar i fer front a una pandèmia i la crisi que se’n deriva. Hem pogut executar infraestructures, ajuts socials i promoció econòmica per fer del nostre municipi un lloc millor per a empreses i persones.
En l’acte d’investidura va afirmar que era el moment de caminar junts amb acord i diàleg. Això s’ha aconseguit?
Ho hem intentat, durant la pandèmia vam fer moltes comissions informatives telemàtiques a través de Zoom per mantenir diàleg amb l’oposició i rebre les seves propostes. Aquesta manera de treballar s’ha repetit any rere any en l’elaboració dels pressupostos. Com a equip de govern hem estat molt receptius a tot el que ve de les associacions veïnals, de la ciutadania i dels companys de l’oposició, que tenen un paper important perquè també són representants legítims triats pel poble.
L’oposició ha tingut un paper responsable?
En general sí, tot i que a vegades he trobat a faltar una mica d’empatia en decisions clau i, en certs àmbits, quan hem necessitat construir consensos els ha mancat una mica de coneixement o informació per poder sumar-s’hi.
En quins àmbits? Anna Piñol, cap de l’oposició, es queixava de manca de transparència...
En la lluita contra el canvi climàtic i en l’eficiència energètica, en els quals hem fet unes propostes que no són rebatudes per part seva de manera coherent o amb un argumentari tècnic suficient. També en l’àmbit d’elaboració dels pressupostos, malgrat que hem estat facilitadors de la informació en múltiples formats, la queixa de l’oposició sempre ha estat que no han tingut temps de mirar-s’ho o accedir-hi. La pots acceptar una vegada, però quan es va repetint és un vici.
Piñol considerava que al pressupost hi havia poc risc en sostenibilitat...
Les dades ho desmenteixen, és un pressupost de tretze milions i mig que prioritza les inversions que tenen a veure amb objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, sobretot en l’àmbit social i econòmic, per fer una transformació verda del municipi. Les persones que vulguin veure què fa l’Ajuntament es poden adreçar al portal de contractació pública de la Generalitat i veure que tenim en marxa la licitació per instal·lar plaques solars fotovoltaiques en nou equipaments públics municipals, però el pressupost preveu altres partides, com ara una de 30.000 euros per a la substitució de cent punts de llum del municipi per tecnologia led, que es repetirà en dos anys vista. D’altra banda, és un pressupost equilibrats i la plusvàlua se’ns ha reduït.
Fins a quin punt?
Doncs recaptàvem prop d’un milió 500.000 euros anuals i a principis de setembre en portàvem escassament 300.000, i a més, ens han apujat les despeses en subministrament d’electricitat i gas arran del conflicte d’Ucraïna. Estem acabant el mandat i no volem que el pressupost d’enguany comprometi els mandats futurs; per tant, contenció i estalvi.
Una altra crítica de Piñol és l’existència de moltes despeses sense contracte...
Per exemple, una de les despeses que no tenen contracte és el mateix contracte de residus i per això estem fent un esforç perquè això no sigui així, amb el malaurat fet que la licitació va quedar deserta. Hem de remarcar l’esforç que fa un ajuntament d’aquesta mida per treure el màxim de contractes i procediments, i les factures d’aquests contractes derivats que encara no tenen contracte les podrem portar al ple perquè no hi ha cap problema que la població ho sàpiga i tingui consciència de les dificultats que tenen les administracions per poder contractar amb les lleis actuals.
Li atribueix, també, poca proximitat com a alcalde, electoralisme i molta improvisació...
La proximitat es demostra anant als actes i sent a peu de carrer. Només cal veure l’activitat que treu la web de l’Ajuntament. Les portes de l’ajuntament són obertes, durant aquest mandat centenars de persones se’ns han adreçat amb els seus problemes i propostes de millora, i finalment cada dos mesos faig un directe d’Instagram en què responc obertament a totes les preguntes que em fa la ciutadania. Quant a improvisació, des que vam entrar teníem un programa de mandat molt clar, amb propostes que s’han anat complint rigorosament, i hem tingut capacitat de reacció per adaptar-nos a les necessitats de la pandèmia. En aquest sentit, no era a la nostra llista de desitjos haver de fer unes noves dependències de joventut i benestar social. Altres inversions importants són el vial de la riera i altres obres o inversions com ara el clavegueram, les voreres o l’enllumenat públic, punts en els quals hem fet bona feina.
La cap de l’oposició tampoc entén per què el pla d’igualtat encara no està a punt...
El nostre repte com a equip de govern és promoure la igualtat efectiva de dones i homes i la no discriminació per raó de sexe, orientació sexual, i/o identitat de gènere a Matadepera. El departament de Benestar Social de l’Ajuntament ja ha executat durant el darrer any un diagnòstic de l’antic pla d’igualtat i actualment n’estem començant un altre per al nou pla, que es du a terme en paral·lel al pla d’addiccions. Tindrà una durada d’uns sis mesos, amb una comissió de treball i una comissió política, que es convocarà a finals de desembre.
Què queda per fer com a actuacions prioritàries?
Les que tenen a veure amb eficiència energètica; per exemple, substituir punts de llum per sistemes més eficients. Ara estem fent la licitació de les plaques solars fotovoltaiques, però sabem que la major despesa d’un ajuntament penja de les despeses d’enllumenat públic i instal·lacions esportives municipals; per tant, el repte seria el desplegament de comunitats energètiques, l’emmagatzematge d’energia i certes inversions que tinguin com a punt de partida l’eficiència energètica. I no ens oblidem de la creació d’habitatge de protecció oficial. Hem iniciat treballs amb una cooperativa d’habitatges per crear-ne 60 de nous al municipi. Un dels reptes és que els joves i gent gran es puguin quedar al municipi i accedir a habitatges a un preu raonable.
Matadepera sempre apareix al rànquing de les poblacions amb el PIB més alt de l’Estat espanyol i des de fora es podria pensar que és fàcil de gestionar i que pràcticament rutlla sol…
Ho veig justament al contrari, pot ser que tingui una renda per capita alta però l’Ajuntament és pobre perquè no té indústria, viu d’impostos d’un comportament molt estàndard com l’IBI, les plusvàlues que ara ens han tocat, però no tenim cap altre mètode per mitjà pel qual poder finançar-nos i som un municipi amb 120 quilòmetres de carrer, baixa densitat de població i prestem uns serveis de municipi gran. La clau és trobar un equilibri entre la contribució que el ciutadà està disposat a fer i quin nivell de servei vol rebre, perquè ni els ciutadans hagin de pagar molt ni hagin de reduir-se els serveis que els prestem. D’altra banda, som un municipi que es troba dins del Parc Natural de Sant Llorenç i, per tant, en rebem les conseqüències: tenim massificació de persones que hi venen els caps de setmana i despeses derivades del parc, però, en canvi, no rebem cap tipus de compensació econòmica pel fet de ser una de les portes del parc natural.
Què es podria fer per corregir-ho?
Molts dels municipis que tenim parc natural ens hauríem d’adreçar a la Diputació per dir-li que creiem que ens haurien de finançar. A més, a Matadepera la clau és l’IBI, no pel tipus impositiu, que el vam mantenir baix i l’hem seguit mantenint congelat perquè era un dels compromisos electorals amb què ens presentàvem, però és clar, el valor cadastral dels immobles és alt i això afecta els impostos que ha de pagar la ciutadania. Per tant, hem de buscar nous mecanismes de finançament. I quant al tema de la plusvàlua, l’Estat espanyol ha de reformular l’impost perquè els ajuntaments rebin compensació per la disminució d’aquests ingressos.
Atenent els seus estudis i experiència professional com a arquitecte, com definiria Matadepera arquitectònicament?
El model de creixement no és sostenible, el que es va fer als 60 i 70 d’urbanitzacions que es van estendre per tot Catalunya no ho era. A partir del 2008 es van posar les bases del creixement sostenible o per racionalitzar-ne el creixement. Quines fórmules hi ha? Augmentar la densitat de població en segons quins espais perquè el cost dels serveis a pagar sigui més equitatiu, dotar de sistemes d’aprofitament d’aigua i energia diferents llocs del municipi i establir un llindar màxim de creixement. Quant a arquitectura, tenim diferents construccions que mereixen ser punt d’atenció perquè parlen de la història de Catalunya. A la prehistòria hi havia persones que habitaven les coves del Parc Natural de Sant Llorenç. També tenim les restes romanes de Can Solà del Racó. I les masies quan es van establir les bases de la Catalunya rural. Respecte a les construccions que es fan avui en dia, i al marge dels gustos de cadascú, tendeixen a l’eficiència i aquesta serà l’exigència que els haurem de demanar.
I en termes d’accessibilitat, el municipi està al dia?
Portem set o vuit anys de molt bona feina però és l’inici d’un camí a recórrer. Totes les tendències que es van implementar a les grans ciutats tard o d’hora arribaran als petits municipis. Per exemple, si fa tres anys ens haguessin dit que estaríem connectats a Terrassa amb un carril bici de vianants i que ho pots fer amb un patinet o bici elèctrica perquè tenim una xarxa de mobilitat elèctrica compartida amb Terrassa, la gent no s’ho hauria cregut i ara ja ho tenim...
Fa poc s’han iniciat les obres del carril bici amb Sabadell...
Sí, per tant, la gent de Terrassa podrà anar fins a Sabadell passant per Matadepera practicant la mobilitat sostenible. A més, la creació de l’estació de Can Roca a Nacions Unides també va ser un pas important que ens va apropar a Barcelona i ens va posicionar en el mapa, i per tant, són ajuts que fan del nostre municipi un lloc més amable i més enfocat a la mobilitat sostenible. Reptes? Integrar-ho dins la xarxa municipal.
De quina manera?
S’han ampliat voreres, s’han tancat carrers per fer camins escolars, ens faltaria construir carril bici, veure l’oportunitat de transformar la riera com a eix vertebrador del municipi. Hi anem treballant; un exemple és el trosset del vial de la riera, però també ho són el seguiment dels planejaments urbanístics a l’àmbit de Can Torrella, que faran que aquella part millori. Ho anem fent pam a pam i serà un dels reptes de la Matadepera del futur, entendre que la riera és un eix verd on la gent es pugui desplaçar de manera sostenible.
Què me’n diu, de la mobilitat a Matadepera?
Hi ha molt per fer, també en accessibilitat, però en aquests dos últims mandats hem consolidat una sèrie de bases, també amb la implantació dels carregadors de vehicles elèctrics; en tenim dos en funcionament i a finals d’any en tindrem sis en total. És un municipi que es va adaptant a aquestes noves fórmules de creixement urbà i mobilitat sostenible. Només podem celebrar que anem en aquest camí, però hi ha molta feina a fer i es pot abordar des de diferents vessants.
Però hi ha pendent el tema etern de la B-40...
Sí, apostem per la mobilitat sostenible, però com a equip de govern defensem l’acabament de l’autovia B-40 i que es compleixi el pacte d’alcaldes i del Consell Comarcal, que en principi havia consensuat un traçat, almenys fins a Castellar del Vallès. De la part consensuada fem una demanda clara al govern que compleixi amb els acords fets al territori. La comunicació a través de la B-40 i l’enllaç amb la C-58 a Sabadell poden incidir molt en com es desplaça la gent i a descarregar les mobilitats de pas que tenim a Matadepera, que ens generen problemes. Per tant, la creació d’aquesta autovia seria clau per al desenvolupament del teixit empresarial i econòmic de la comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.