Impuls al català amb 100 mesures

Primeres concrecions per impulsar l’ús social del català en diversos àmbits, amb voluntat exemplificadora de l’executiu. Ahir a la tarda es va reunir de manera extraordinària a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per acabar presentant un paquet de cent mesures transversals que hauran de desplegar els departaments –se’n farà seguiment cada tres mesos en la reunió del govern–, conscients que en alguns àmbits gairebé no hi té presència i “així es fa molt difícil viure plenament i lliurement en català”, va admetre el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Aquest primer document, en què fa mesos que treballen els diversos departaments des de la comissió tècnica de Política Lingüística, serà un complement a la sèrie d’accions que s’han de concretar en el Pacte Nacional per la Llengua a principis del 2023, un cop recollides les 2.597 idees per fomentar l’ús de la llengua, i constata amb diversos indicadors i enquestes el seu retrocés en la vida quotidiana, però també dins de l’administració.

Va ser el mateix Aragonès qui va destacar els cinc àmbits en què s’incidirà especialment: el sanitari, l’educatiu –amb la formació de professorat de secundària–, el dels serveis assistencials, el del sector audiovisual i també el de les autoescoles. Mentre s’espera el pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre la nova llei i també sobre el decret del català que rebutja els percentatges a les aules, el president va insistir que, un any després de la confirmació de la sentència del 25% “lineal” de castellà als centres, “no s’aplica i hi ha discrepàncies obertes en 26 grups dels 72.000 que integren el sistema educatiu”. El cap de l’executiu va insistir que tenien l’empara de l’ordenament jurídic i es va negar a “anticipar respostes” en el cas d’un pronunciament contrari “per no afavorir la feina d’aquells que volen posar fi al català a l’escola”.

Quant a l’àmbit educatiu, s’admet l’ús escàs del català a les aules a secundària, i el pla de xoc inclou formació amb tallers, en línia i en xarxa en immersió i gestió del multilingüisme dins del màster de formació del professorat. A partir del curs 2024/25, el nivell C2 de català serà requisit per accedir a la funció pública docent i, per al que ve, l’oferta formativa del departament passa de 390 places anuals a 4.500, i el C2 de català s’ha inclòs com a mèrit en la borsa de personal docent interí i en les convocatòries dels concursos extraordinaris d’estabilització de places.

També en clau formativa, l’executiu té la voluntat que els exàmens a les autoescoles es puguin fer amb normalitat en català sense haver-ho de sol·licitar abans, així com tot el material formatiu, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va admetre haver trobat “bona disponibilitat” entre les autoescoles.

Un dels àmbits en què també es farà una actuació preferent és el de la salut. D’una banda, s’ha iniciat un pla pilot a l’hospital Clínic per incrementar l’ús del català, incloent-hi la figura del referent lingüístic i, de l’altra, es faran cursos de català per a professionals de l’Institut Català de la Salut i també cursos sobre els drets i deures lingüístics dels ciutadans als residents sanitaris provinents de fora de Catalunya. En l’àmbit de drets socials, es faran estudis sociolingüístics en serveis per a persones grans, discapacitats, protecció a la infància i espais de lleure infantil i juvenil, i, en paral·lel, formació en coneixement de la llengua catalana perquè acabi esdevenint un requisit en els processos de selecció de personal.

Una de les preocupacions de l’executiu des de l’inici de la legislatura, i esperonat per l’acusada tendència a no utilitzar el català entre els joves –només el 28,4% el 2020 el feien servir habitualment a Barcelona–, és abordar la presència del català en el sector audiovisual. La conselleria de Cultura va posar fil a l’agulla i seguirà en la tasca iniciada en un doble vessant: fomentant-ne la producció amb subvencions –ajudarà a produir cinc sèries i cinc pel·lícules en versió original catalana– i negociant amb les plataformes perquè incorporin doblatges en els seus catàlegs, perquè recuperin les subtitulades i ja doblades anteriorment i perquè coprodueixin pel·lícules i sèries en català. Garriga va destacar que, en un any, les plataformes han introduït 696 títols amb l’àudio en català i n’hi ha 2.000 de subtitulades.

Pel que fa a comerços i empreses, l’executiu, mitjançant l’aprovació d’un decret, donarà a les sancionades per una infracció dels drets lingüístics la possibilitat d’“invertir l’import de les multes en formació i conscienciació lingüística del personal i en recursos per garantir la disponibilitat lingüística”, va explicar Garriga. A més, revisaran el Codi de Consum per “reforçar l’obligatorietat” de garantir que estan en disposició d’atendre els clients “sigui quina sigui la llengua oficial que emprin”. La partida per a cursos de català en el sector privat passarà de 200.000 euros el 2022 a 518.000 el 2023. En la contractació administrativa, i tenint en compte que es farà una nova llei de contractació pública, s’hi volen incorporar clàusules lingüístiques, amb un seguiment del compliment, per fomentar l’ús del català.

El judicial és un altre sector amb el català en hores baixes i l’executiu proposa recuperar la creació de beques per a la preparació d’oposicions a jutges i fiscals o oferir un complement econòmic per incentivar l’ús del català en el torn d’ofici, entre d’altres.