Més armes a Kíiv per a l’hivern
L’OTAN acorda subministrar sistemes de defensa per a la campanya dels pròxims mesos i ajuda per reparar la xarxa elèctrica, greument afectada pels atacs dels russos
Moscou continua bombardejant la part de la regió de Kherson de la qual es va retirar a principis de mes
Els EUA i els seus aliats de l’OTAN van prometre ahir l’enviament de més armes i més equipament als ucraïnesos per ajudar-los a reparar la xarxa elèctrica, severament afectada pels bombardejos russos, mentre les sirenes d’alarma aèria ressonaven arreu del país i les autoritats cridaven a acudir als refugis sense que, finalment, s’arribés a produir un atac massiu.
A Bucarest, els ministres d’Afers Estrangers de l’OTAN iniciaven una reunió de dos dies per estudiar la manera de garantir els serveis bàsics (llum, calefacció) dels ucraïnesos i, alhora, mantenir l’ajuda militar a Kíiv per afrontar la campanya d’hivern. Les autoritats ucraïneses reclamen als seus socis occidentals un increment substancial d’ajuda militar i, concretament, l’enviament de sistemes antiaeris més moderns per fer front als atacs massius amb míssils –set des de l’octubre–, que han danyat al voltant de la meitat de la infraestructura energètica del país.
“L’OTAN continuarà defensant Ucraïna el temps que calgui; no retrocedirem”, va proclamar el secretari general aliat, Jens Stoltenberg, des de la capital romanesa. En declaracions a la premsa, va acusar el líder rus, Vladímir Putin, d’intentar “utilitzar l’hivern com una arma de guerra” mentre perd terreny en el camp de batalla , i va assegurar que els aliats acudiran al rescat d’Ucraïna. El ministre britànic, per la seva banda, va acusar el president rus de voler “congelar els ucraïnesos perquè se sotmetin”.
Paral·lelament a la trobada aliada, els caps de la diplomàcia del G7 es van reunir ahir també a Bucarest per abordar les necessitats més urgents d’Ucraïna de cara a la conferència de donants prevista per al mes vinent a París per ajudar aquest país.
Milions a les fosques
Els bombardejos russos han deixat milions d’ucraïnesos a les fosques i sense aigua corrent enmig de temperatures per sota dels zero graus. Quant al desenvolupament de la campanya militar, la situació és especialment delicada a Kherson, on les forces russes han disparat gairebé 260 cops, en una setmana, contra una trentena de localitats de la part de la regió de què es van retirar. Aquests atacs han provocat la mort de més de 30 civils, en el que suposa una venjança pels seus revessos bèl·lics, segons afirma Kíiv.
L’agència Ukrinform assegurava ahir que, en les últimes 24 hores, Rússia havia atacat Kherson fins a 21 vegades. Els míssils van impactar en edificis residencials i objectius d’infraestructura civil. El diputat regional Serhiy Khlan va confirmar ahir que “els ocupants continuen bombardejant la ciutat de Kherson i part de la regió [del mateix nom i annexionada formalment per Moscou abans de perdre’n el nord] situada al marge dret, tots els assentaments al llarg de la riba del riu Dnièper”. Segons Khlan, les forces russes continuen construint fortificacions i cavant trinxeres al marge esquerre del Dnièper, a on es van replegar el 9 de novembre, en un dels grans revessos encaixats per Moscou en poc més de nous mesos de campanya.
LA FRASE
Macron i Biden abordaran els efectes de la guerra
La recerca de solucions conjuntes a les conseqüències econòmiques i polítiques de la guerra d’Ucraïna dominarà la visita als EUA que inicia avui el president francès, Emmanuel Macron. El plat fort d’aquest viatge serà demà, amb la reunió amb el president Joe Biden a la Casa Blanca, en què Macron mostrarà la preocupació per la llei de reducció de la inflació (que inclou grans ajudes a les empreses que inverteixin als EUA) i la possibilitat que generi un retorn al proteccionisme econòmic. “Aquesta llei té un impacte en la nostra indústria” a nivell europeu, han denunciat fonts properes a l’Elisi .
Hongria reitera el vet a les reunions aliades amb Kíiv
Hongria continuarà bloquejant les reunions formals de la Comissió Ucraïna-OTAN fins que els drets de la minoria hongaresa no siguin restablerts en aquest país, segons el cap de la diplomàcia magiar. Tot i el vet, el seu homòleg ucraïnès es va reunir ahir amb els ministres de l’OTAN en una reunió informal.
Alemanya rebrà gas liquat qatarià durant 15 anys
La companyia estatal qatariana QatarEnergy va firmar ahir un contracte a llarg termini amb la nord-americana ConocoPhillips perquè aquesta empresa subministri fins a dos milions de tones anuals de gas natural liquat (GNL) a Alemanya a partir del 2026 i durant més de quinze anys.
