“A la ciutat de Vic la segregació escolar existeix i cada vegada va a més”

El balanç per a ERC a Vic és una mica complicat, per dos factors. El primer és la majoria absoluta de Junts per Catalunya, que ha estat una majoria absoluta molt absolutista. Aquest factor s’ajunta amb una pandèmia que també ens perjudica a l’hora de fer la feina, anar a parlar amb els veïns, amb les associacions... Hem estat uns mesos, i bastant llargs, sense poder-la fer. Tot i això, des d’ERC hem proposat, hi hem estat, i hem estat nosaltres els que hem anat a buscar el govern i li hem dit, sobretot durant la pandèmia: “Escolteu, tenim aquestes propostes. És un moment molt complicat per a tothom; aquí no importen els colors, hem de ser-hi.”

El govern ha tingut majoria absoluta i ha tirat endavant els seus projectes. Sí que és veritat, i n’hem d’estar contents, que força de les coses que portàvem en el programa, si ara el revises, s’han fet. Però mai se’ns ha demanat ni opinió, ni ajuda ni ser en els projectes. Són les dues coses: ells han tirat pel dret i, amb l’oposició, no s’hi ha comptat. A Vic ja tenim experiència amb altres majories absolutes i la gestió era diferent: la gent de l’oposició formava part del govern també.

En aquell moment, quan vam parlar amb ells, els vam posar sobre la taula un seguit de coses com, per exemple, tota la remodelació del Botànic Mico, posar plaques als edificis públics... Hi va haver dos o tres punts que van acceptar i, per tant, això és la política, si arribes a un acord, nosaltres sense cap mena de problema hi vam votar a favor. El tema és que algunes de les coses que vam proposar o s’han fet tard, o no s’han fet com voldríem, o s’han fet poc... A partir d’aquí, els altres pressupostos els hem hagut de votar en contra. Aquests últims no els considerem ni pressupostos i hi hem votat en contra.

Són pressupostos que deixen moltes partides congelades, amb les quals no sabem què passarà. La festa major de Vic no té pressupost, als clubs esportius no sabem si se’ls donarà una ajuda, ni a les entitats del tercer sector que també en reben... Se’ns diu que, de cara a l’any que ve, s’utilitzaran els romanents, que són els estalvis de tots, per fer aquestes tasques. Recordem que els romanents eren, per començar, per pal·liar els efectes de la pandèmia, no per fer totes aquestes altres coses que proposen. I qui et diu que el gener del 2023 no poden canviar les coses i que et diguin que els romanents no es poden utilitzar? No és a les nostres mans. Si el 2023 ens diuen que no es poden utilitzar, com es pagarà tot això que ha quedat congelat?

Primer de tot, el que han de fer el govern i la ciutat de Vic és acceptar que hi ha segregació: hi és. Només t’has de passejar per les escoles de la nostra ciutat per veure que la segregació existeix i que cada vegada va a més. S’ha d’afrontar i s’han de fer polítiques valentes perquè cada cop n’hi hagi menys. No només inclouen un model educatiu diferent, sinó que hi ha moltes polítiques que són al voltant i que poden ajudar per tal que vagi disminuint. L’hem d’atacar des de molts vessants: des de l’habitatge, des de l’educació veient les matrícules i com es poden reubicar aquestes persones, des de serveis socials, des de joventut... Són diversos departaments i, si mous peces, faràs que aquesta segregació disminueixi. Aquí es va fer el model Vic, que, en realitat, és Manlleu, va sortir de Manlleu. En aquell moment es va fer, que va estar molt bé, però no es van fer totes aquestes polítiques al voltant. Des d’ERC, a Vic, considerem que s’ha de tornar a fer un sacseig fort a les escoles, però no només això, sinó que ha d’anar acompanyat de tots els altres punts que comentava.

Des de l’oposició, ens hi hem oposat per dos motius. Primer, per una incoherència política del govern, perquè estan treballant per treure el trànsit de la ciutat i, després, ens diuen que s’ha de fer un pàrquing al centre de Vic, i que per arribar-hi els cotxes hauran de passar pel centre. Segon, perquè ens diuen que és per falta de pàrquings dels veïns del nucli antic, però quan mires els pàrquings que són a menys de 300 metres d’on volen fer el nou, resulta que són buits, de places no en falten. Però si diguéssim “sí, falten places per als veïns”, resulta que, de les que hi haurà allà, crec que parlem d’unes 55, més del 60% són per als que construiran un servei a l’edifici del Seminari Vell i per als veïns només en queden de cinc a deu. Ens hi hem oposat perquè les raons que ens ha donat l’Ajuntament no s’aguanten per enlloc.

La ciutat de Vic necessitava una biblioteca més gran. De fet, aquest projecte surt de l’època en què hi havia Josep Maria Vila d’Abadal d’alcalde, quan es posa sobre la taula la necessitat, i vam estar tots d’acord que s’havia de tenir una biblioteca nova i modernitzada. Des d’ERC no sé si hauríem fet aquest projecte precisament, en què hi ha pressupostats uns 600.000 euros de manteniment només de llum i de gas. El que sí que no hauríem fet segur és tancar o permetre que deixés de funcionar la biblioteca Triadú, que és la del centre. La legislatura passada vam estar parlant amb la Diputació per mantenir les dues i se’ns va dir que, si presentàvem un bon projecte, es veia clar que sí. S’ha perdut aquesta oportunitat que la Triadú hagués continuat sent biblioteca.

La seguretat, com a la resta de Catalunya, és un repte que tenim a sobre de la taula. I, com amb la segregació, no pots tancar els ulls i mirar cap a un altre cantó, o dir que forma part de la normalitat i que som dins dels llindars. A vegades, també és la percepció del ciutadà. Si el ciutadà percep que està insegur, encara que no sigui així, has de treballar perquè no tingui aquesta percepció. Evidentment que has de tenir unes polítiques d’Interior potents, però no és només un tema de policia, sinó que s’ha d’afrontar d’una manera transversal. És important la mediació abans no hi hagi els problemes, s’ha de prevenir. La policia és reactiva –si hi ha una acció, actua–, però abans d’això hi ha moltes polítiques que es poden fer perquè no hi hagi problemes de drogues, de violència, de robatoris... Des de l’Ajuntament ens hem d’arromangar i hem de pensar en totes aquestes polítiques que ens ajudaran que la política reactiva s’hagi d’aplicar el mínim possible. És cap a on hem d’anar, tots a l’una. I si és un tema perceptiu dels ciutadans, s’han de fer campanyes i actuacions perquè els ciutadans vegin que no és així. Però realment, sí, hi ha un problema, i es va fent gran perquè el govern no accepta que el tenim.

La nostra aspiració és guanyar i governar per a tothom i amb tothom.

No, de fet, l’alcaldessa de Vic ens repeteix moltes vegades en els plens que governa per als seus votants. Només t’has de passejar per la ciutat per veure que hi ha barris que estan millor i barris que estan molt pitjor.

Aquella Vic com a ciutat de fires i mercats i com a ciutat que viu molt del comerç l’estem deixant caure. Tenim un mercat municipal de fa molts anys, i el govern ja ens ha dit que no li interessa perquè creu que tota la ciutat és mercat. No és així: qualsevol ciutat, per petita que sigui, té un mercat molt potent que, a més, contribueix en tot el tema de productes quilòmetre zero, ecològics, saludables... Diverses vegades els hem posat solucions sobre la taula. Sempre ens han dit que no, i nosaltres, des d’ERC de Vic, apostem fort per salvar el mercat municipal i que Vic tingui el mercat municipal que es mereix.

Nosaltres el defensem i prometem que, si governem, Vic tindrà el mercat municipal que es mereix, de qualitat, per a Vic i per a la comarca. Hi ha moltes fórmules i nosaltres ara ja fa molt temps que les estem estudiant i estem visitant mercats a veure quin és el seu funcionament, com ho porten, quins partenaires tenen, perquè, de vegades, no són només les parades, sinó que hi pots tenir també o supermercat o cooperatives... D’aquí a poc temps explicarem quin és el nostre projecte de mercat municipal.

Ara no hi deu haver més d’una vintena de parades, però en unes condicions nefastes. Entres al mercat municipal i sembla que entris al terror. Això sí, amb unes parades de molta qualitat. És per treure’s el barret com estan aguantant allà dins. Per part seva, se’ls ha d’agrair, i repeteixo que és per treure’s el barret, però n’han tancat moltíssimes.