“Amb la sortida de Junts del govern vam demostrar integritat i coherència”

Vam començar amb un equip renovat, molta il·lusió i molt contents de l’èxit electoral. Tot just començàvem i ens va venir la pandèmia, però tant la ciutat com tot el consistori, i sobretot el govern, vam donar molt bona resposta. La ciutat de Vic i tota aquesta zona han estat de molt alta afectació de la pandèmia, però vam ser capaços d’afrontar-ho. A partir d’aquí, amb el pla d’actuació municipal, estem contents amb tot el que hem pogut fer perquè hi ha hagut possibilitat de, finalment, poder utilitzar els nostres romanents. Això ens ha ajudat a fer la reactivació que la ciutat necessitava després de la pandèmia. Molts projectes, com la biblioteca nova, s’han pogut fer.

És un projecte d’aquests llargs, molt testimonial pel lloc on s’ha ubicat, on hi va haver l’atemptat. Era molt esperada i, evidentment, és la gran peça del mandat, amb una visió de biblioteca molt moderna, molt europea. Però també estem contents de molts altres projectes. En el pla d’actuació municipal tenim la intenció d’anar fent créixer equipaments al llarg del riu perquè ha de ser com la cremallera. Una de les apostes és la compra de dues adoberies, que suposarà una reactivació de la zona. Una altra és la Universitat de Vic, que és herència del mandat passat, però aquest curs sortirà la primera promoció de la Facultat de Medicina. La idea és anar desplegant aquesta universitat per tota la ciutat i ara vam obrir també una pastilla que ha de créixer al costat del riu.

Exacte, perquè amb el nou POUM del mandat passat el que volíem és superar aquesta idea que sempre hi ha elements que separen, abans el tren i ens passava una mica el mateix amb el riu, i crèiem que posant-hi equipaments això ens ajuntaria. Tenim aquest equipament universitari que ha d’anar en una punta del riu, l’Atlàntida –que és un centre cultural–, el museu medieval, un centre d’art contemporani, les adoberies, la biblioteca..., ens fa tot un relligar que ens acosta. I d’aquest riu que de vegades separa, nosaltres diem que en fem cremallera.

Sí, són unes antigues adoberies, totes privades, que van ser declarades bé d’interès nacional. A part de lligar-se amb la crisi de la construcció, un cop va desaparèixer la indústria de la pell, han quedat molts anys parades i s’anaven deteriorant. Després de molts estudis i intents, vam veure que potser l’única possibilitat era que comencés l’Ajuntament, per això n’ha comprat dues. Les estem rehabilitant i ens sembla que serà la punta de llança per animar altres privats a invertir en la seva rehabilitació.

Va tenir concurs de creditors, semblava que hi hauria interès per comprar-lo..., però la pandèmia aquí sí que ho va dificultar molt i va quedar tot parat. Com que va desaparèixer la possibilitat que hi hagués empreses que s’oferissin, ens va demanar que l’Ajuntament ens presentéssim per fer la compra. Perquè, si no, tenien por que quedés en mans de bancs. Hem valorat que era una bona peça perquè som una ciutat que esportivament és molt potent i sumar-hi aquest equipament pot enriquir encara més aquest pol d’atracció esportiu que volem fer dins de la Catalunya interior. L’estat de l’equipament no és gaire bo i li caldrà molta rehabilitació. Ara, intentarem que passi a ser un equipament municipal i amb els socis hi tindrem una atenció perquè en el fons era el seu club.

Volem acabar-ho d’estudiar. Hem fet una comissió política, perquè com que aquesta adquisició traspassa mandat ens sembla important que tots els partits polítics hi puguin ser.

Esports ho està estudiant i, com que tenim temps, perquè hi haurà d’haver la rehabilitació, s’ha de veure quines són les necessitats, i si hi ha altres coses que es fan en altres pavellons potser portar-les aquí.

Per nosaltres no hi ha conflicte. Hi ha un equipament molt gran, que era el Seminari Vell, que fa molt temps que va quedar buit i és d’aquelles peces que queda dins del nucli antic i s’hi intenta buscar una sortida. Tenim un nucli antic molt maco i el que volem és que hi hagi vida. A dins del nucli antic hi tenim un consultori mèdic que, per les dificultats de creixement, fins i tot hi havia moments que tenia pensat marxar, i quan va conèixer l’opció es va presentar al concurs i el va guanyar. Un equipament com aquest ja anava lligat a la idea que hi havia d’haver un pàrquing a sota, perquè ho tenim estudiat i tenim demanda dels veïns que falta aparcament. L’oposició no ho ha vist clar, ha provat tots els artificis i no se’ls ha donat la raó. Jo diria que tampoc tenen gaire suport de la mateixa gent del nucli antic. I l’aparcament ja va tirant endavant.

Hi ha una associació, la C-17, dins la qual treballem en molts aspectes, perquè és una línia que uneix molts municipis, i un és l’R3. El ple de l’Ajuntament va fer una delegació especial al primer tinent d’alcalde, Josep Arimany, perquè fos el delegat del nostre Ajuntament i ha obert una oficina per treballar només la línia R3. Sí que comença a haver-hi petits moviments. Ens allargaran una mica l’entrada de la via de la ciutat de Vic, que permetrà que potser en pugui sortir algun més..., però encara estem pendents de projectes ambientals, que de vegades és el que fa endarrerir més. Es comença a moure, però és bastant deplorable com està i els terminis que se’ns presenten. Anem tants anys enrere... I aquesta línia ens provoca greuges, de vegades, per retenir talent. Per a nosaltres és un clam.

Com a ciutat no és tema greu ni conflictiu, però hem d’estar-ne al cas com passa a tots els municipis. De tant en tant, es creen algunes situacions, i fa poc n’hi va haver una de molt visible, de baralles. Tenim una ciutat molt dinàmica i a vegades ens hi trobem. Intentem treballar des de molts àmbits, des de la banda social, educativa... Sovint les lleis no ens ajuden prou en les ocupacions, amb les màfies, amb els reincidents..., i ens sentim impotents davant de casos que sempre són els mateixos. Aquí, a Vic, ens podria passar: estem parlant de quinze o vint persones però que ens fan molt mal. Estem treballant constantment amb els Mossos d’Esquadra, amb la Guàrdia Urbana... Però el que em sap més greu és que la gent pugui tenir una percepció d’inseguretat; no puc dir que no passi res, perquè ens passen coses, però no és alarmant i hi estem a sobre.

Jo soc, com molts casos en política municipal, gent de la ciutat que va fer l’aposta per la ciutat. Vaig començar com a regidora, vuit anys, i després com a alcaldessa. Com que m’agradava el món de l’esport i del bàsquet, sempre deia que hi havia d’haver dues parts. Per a un alcalde, una part, que serien els quatre anys, és poc, necessites vuit anys. Després has de donar pas a altres visions, a altres maneres de fer. Recentment hem presentat el nou candidat, Albert Castells, a qui esperem que la ciutat li doni molta confiança.

Jo diria que la majoria absoluta ens va sorprendre i et dona molta alegria perquè és com un examen i veus que no vas mal encaminat. També hem volgut ser un govern d’escoltar, de parlar. Hem agafat projectes d’altres partits que els hem incorporat perquè creiem que el consistori és una mostra de la ciutat. A mi m’agradaria molt que la ciutat ens continués donant confiança, tant a l’Albert Castells com al nostre partit, perquè pugui fer aquesta garantia de continuar una mica el projecte amb mirada nova.

Soc vicepresidenta, sobretot, per la pota municipalista. Junts, tot i que és un partit que aspira evidentment a governar a nivell nacional i a treballar pel país, sempre vol tocar de peus a terra, i volem estar i estem en molts municipis. Sabem que són la primera porta d’entrada a la gent i quan més força tens al municipi, més en tens per afrontar els processos de país.

Quan ets conseller d’un país has de treballar per a tots els municipis. Entenc que miren pel país, no pel partit. La gent va coneixent quin tipus de partit és Junts i amb la sortida del govern vam demostrar que som coherents amb el que vam dir. Si fas un pacte amb algú i no es compleix, entenem el missatge, i esperarem una altra ocasió per fer un altre pacte o per liderar el govern d’aquest país. Vam demostrar integritat i coherència. A part que, en unes municipals, es vota partit però també es vota molt la persona. Pot afectar? No ho sé, ja ho veurem, però jo diria que és més la feina que trobem bons candidats i candidates als municipis.

Junts ha demostrat que sobretot li preocupa el país perquè, si només haguéssim mirat pel partit, potser no hauríem sortit del govern. Les enquestes? Sempre ens han deixat molt per sota. Diria que som un partit que fem nosa perquè reivindiquem el que és clau per al nostre país. I continuant en un govern que potser està donant una mica l’esquena a l’independentisme, que fins i tot ara, amb la sedició, no ajudarà tot el moviment independentista..., no ens hi sentíem còmodes. El que volem és que la gent vagi coneixent Junts. Som un partit jove, sabem quin tipus de país volem, però amb aquesta capacitat i ganes de governar, també tenim clar que no deixarem de continuar treballant perquè sigui independent. És una lluita conjunta: per governar aquest país, des d’on sigui, sense deixar d’aconseguir tornar a reunir tot el moviment independentista. Perquè no podem esperar gaire més de quedar-nos en aquest Estat espanyol que en el fons no ens vol i que la seva obsessió és aniquilar-nos com a país. Això ens portarà més o menys vots? No ho sé. Com a partit volem tenir més vots, però també tenir la consciència tranquil·la i poder demostrar que som capaços de governar aquest país i també treballar per ser independents