El règim de l’Iran mou fitxa

Ningú confiava que ho aconseguirien i el cert és que no poden cantar victòria, però les dones que protesten a l’Iran des de fa tres mesos estan posant a prova els fonaments de la República Islàmica com cap altra generació ho havia fet fins ara. Les autoritats del país, que el 2019 van demostrar que són capaces de matar més de 1.000 persones en dues setmanes per tal de no matisar la seva política, s’han vist obligades a plantejar canvis de manera oberta que toquen el moll de l’os de la seva raó de ser.

La controvertida “policia de la moral”, que imposa l’obligatorietat del vel i que deté les dones que no es vesteixen com indiquen les autoritats, hauria posat fi a la seva activitat. Això és el que va anunciar dissabte el fiscal general del país, Mohammad Jafar Montazeri, tot just l’endemà que el mateix Montazeri reconegués que “tant el Parlament com el sistema judicial estan treballant” en la possibilitat de modificar la llei que obliga les dones a dur el cap tapat amb el mocador.

Si es confirmés, la supressió d’aquest cos policial seria tot un punt d’inflexió en la trajectòria de la República Islàmica. Però, malgrat les declaracions del fiscal general, no és clar que les dones iranianes es puguin oblidar de la “policia de la moral”. Els cossos policials no han confirmat que retiraran dels carrers les patrulles que recorren els racons més concorreguts de les ciutats iranianes i el mateix Montazeri tampoc ha anunciat el tancament indefinit del cos, sinó –sempre segons la premsa iraniana– una “suspensió”.

Amb tot, hi ha qui pensa que la presumpta eliminació d’aquest cos policial és una simple estratègia de les autoritats per refredar les dures protestes que se succeeixen al país des de l’inici de la tardor. El detonant dels disturbis va ser la mort de la jove kurda Mahsa Amini a mans de la “policia de la moral” el 16 de setembre, tres dies després d’una brutal detenció perquè no duia el vel “ben posat”. Lluny de clamar només contra els abusos de la “policia de la moral” i contra l’obligatorietat del vel, les protestes han acabat sent una esmena a la totalitat.

Milers de persones, tant de les generacions joves com de les més veteranes, exigeixen la caiguda del règim, que es manté dempeus des de la revolució del 1979.

Ara, la desconfiança dels manifestants, que no es creuen que el govern tingui intenció d’eliminar la “policia de la moral”, ha dut alguns grups a convocar una vaga general de tres dies de durada com a mesura de pressió. Aquest cos policial, que imposa el codi de vestimenta dissenyat per les autoritats de la República Islàmica, requereix que les dones duguin els cabells tapats i que es vesteixin amb roba ampla que impedeixi marcar la figura corporal. La institució va ser creada fa quinze anys pel president Mahmoud Ahmadinejad, amb l’objectiu declarat d’“estendre la cultura de la modèstia i del hijab”.

La “policia de la moral” ha modificat la seva exigència en funció dels temps polítics. Durant la presidència del considerat moderat Hassan Rouhani, va esdevenir habitual veure dones amb texans o amb el vel posat de manera que part de la cabellera quedés al descobert. Però el considerat ultraconservador Ebrahim Raisi, que va agafar el relleu a la presidència el juliol d’enguany, va instar “totes les institucions estatals a enfortir l’obligatorietat del vel”.

Mentre que Raisi endureix la repressió contra la dissidència, els àmbits menys conservadors del país veuen la fi de les imposicions estètiques com un consens. El Partit de la Unió Islàmica del Poble de l’Iran, el principal grup reformista del país, reitera des del setembre la seva petició perquè l’obligatorietat del vel s’acabi: “Demanem a les autoritats que preparin l’itinerari legal per a la cancel·lació de l’obligatorietat del hijab”, ha demanat la formació recentment.

Però posar fi a la cultura de la imposició no serà fàcil. El hijab ja era obligatori des del 1983, abans de la fundació de la “policia de la moral”, i durant bona part de la trajectòria de la República Islàmica hi ha hagut altres mecanismes de control sobre la vestimenta, l’aspecte i l’actitud de les dones.