“Hem detectat i tallat un gran problema de solitud no volguda en gent gran”

Aquest mandat ha vingut marcat per una pandèmia amb la qual ningú no comptava, als set mesos d’iniciar-se aquest mandat. Vam haver de canviar moltes prioritats que teníem, com ara el projecte de la biblioteca i del passeig marítim, i vam haver de fer un desplegament sense precedents per abocar tot el que vam poder a ajuts socials. Serveis Socials va concentrar els esforços a ajuts a la ciutadania, ajuts per complementar el lloguer de persones que havien quedat en ERTO, per ajudar els comerciants a pagar el lloguer dels locals que no podien obrir, vam destinar 150.000 euros a vals de compra... la resta es va paralitzar i ho vam enfocar tot a ajudar les persones. De fet, els serveis a les persones són una de les prioritats d’aquest govern.

És clar! S’han endarrerit moltes coses perquè va quedar el món aturat. I els projectes que nosaltres teníem com a preferents, com ara la biblioteca i el passeig marítim, van quedar una mica endarrerits. Es van destinar 500.000 euros directes amb ajuts al ciutadà. El repte va ser respondre ràpidament i, de fet, vam ser dels primers de la comarca que vam actuar en aquest sentit.

Sobre el tema de la biblioteca, quan vam entrar nosaltres fa vuit anys, el projecte era en un calaix. Els governs d’abans van fer molt poca cosa... Jo no dic tots, però els últims abans d’entrar nosaltres tenien un Ajuntament bastant paralitzat. Es pot contrastar amb el que es va fer: el pont del riu Foix i, que sapiguem, res més de gran rellevància. Aleshores, quan vam arribar nosaltres vam recuperar el projecte de la biblioteca, el vam refer perquè ja estava desfasat i el 17 de desembre la inaugurem. No farem la inauguració com ens agradaria perquè hem de refer el projecte que afecta la part exterior, que és tan important o més que la biblioteca, però el 17 de desembre ja obrirem la instal·lació. El continent i el contingut estan fets, i només ens faltarà l’enjardinament, que ja està licitat, però està bé fer-ho abans de final d’any.

En aquest cas ja ha sortit la licitació i les obres començaran a principi d’any. Això també s’ha retardat perquè l’hem hagut de refer moltes vegades, aquest projecte. Hi havia un tros que era propietat dels veïns i vam haver de negociar amb ells... En el cas dels bars i restaurants hem hagut de fer un conveni sobre les terrasses; a més, hem hagut de negociar amb Costes de la Generalitat, amb l’Estat, però amb bona voluntat i un equip redactor potent ho podrem executar. Són vuit mesos d’execució, però ja hem fet la feina, l’avantprojecte, el projecte, la licitació... que de tot això no hi havia res fet ni pensaments.

La màxima prioritat, donat que hem estat molts anys sense executar pràcticament res, és la via pública i l’accessibilitat juntament amb la millora de serveis i instal·lacions. Aquí hi hem abocat ja 10 milions d’euros en quatre anys... A banda, també és prioritari el teixit comercial perquè els nostres veïns puguin desenvolupar una vida amb qualitat. I el que sempre és el projecte estel·lar d’aquest govern és tot el que fa referència a Serveis Socials: l’atenció a la tercera edat, a l’edat d’or. En aquest cas ens queda molta feina per fer. En som conscients, però la intenció és seguir invertint i acabar el mandat amb tota la feina possible feta, sense oblidar tampoc els joves.

Un projecte molt interessant que vam fer va ser el projecte Fem pinya, que va sorgir arran de les 3.000 trucades que es van fer a persones grans que estaven soles durant la pandèmia... Vam detectar una solitud no volguda molt important perquè el confinament va enganxar els pares a Cubelles, els fills a la primera residència i ens vam trobar amb gent gran, sols, matrimonis que no podien sortir a comprar... i aquí es va desplegar un col·lectiu de voluntariat increïble. Els vam facilitar Alexas, que va ser un projecte pioner, i els ho portàvem tot a casa: el menjar, els medicaments, els mots encreuats... i hi havia un grup de voluntaris que els trucaven dia sí dia també perquè no se sentissin sols. Aquest projecte va ser molt emocionant.

Sí, sí... Va ser arran de la gent que estava sola durant el confinament.

Bé, doncs... abans al casal d’avis hi havia una mitjana d’entre 20 i 30 usuaris. Hi havia dies en què no arribaven ni a 20. Feien activitats, pintura, caminades, gimnàstica, talles de memòria... Des de les 9 fins a les 13 h. I ara hi ha unes 300 persones. I això és gràcies a l’impuls d’aquest projecte. Així hem aconseguit fer-los sortir de casa perquè tenen la il·lusió de sortir per anar al casal... I a la tarda ja tenen feina si han d’anar a comprar per fer el dinar de l’endemà, o el que sigui... I això és molt important perquè hi havia molta gent sola que ens feia patir molt.

Sí. Ha estat la part bona i ara gent que no sortia per res està implicada d’una altra manera... I durant la pandèmia a mi em va reconfortar molt saber que estàvem fent aquest servei per a aquestes persones.

Sí. Això ha estat arran de la pandèmia. Teníem un padró de 15.000 habitants empadronats i 7.000 de segona residència. I des de la pandèmia hem passat a 17.000 veïns empadronats i contínuament hi ha gent a l’Ajuntament que ve a preguntar com ho ha de fer per empadronar-se. I tenim la sospita que el nombre de veïns de segona residència també ha crescut.

Doncs, tranquil·litat, el clima, la pau del poble, perquè a la nit no tenim zona lúdica i oci. A l’estiu hi ha oci però molt tranquil, i l’esperit de poble encara no l’hem perdut. Tots ens coneixem... Tenim una platja molt tranquil·la, espais per fer rutes a peu, caminar, prendre el sol... Hi ha bona restauració. És que és meravellós viure a Cubelles.

Al municipi ens falta fer el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), que ja ha sortit a licitació, el possible parc logístic, el càmping de luxe sobre la tèrmica en direcció a Cunit, i el que tenim pendent i que es començarà a executar dins el primer trimestre és un projecte d’habitatge de lloguer social: són 150 habitatges, les obres duraran 18 mesos i això sí que és una de les coses que es van començar a fer durant la pandèmia. Han estat dos anys, però hem hagut de picar molta pedra. Ens han canviat els consellers (igual que amb la biblioteca), ja no sabíem a qui trucar... I el 2024 el govern que hi hagi ja podrà inaugurar aquests 150 habitatges de lloguer social.

Preocupació, angoixa, aprenent dia a dia... vam crear una comissió tècnica política i teníem reunions fins que va fer falta i ho vam compartir amb l’oposició i els tècnics. Vam haver d’improvisar i en 15 dies vam tenir tot el personal treballant i tots els col·lectius d’emergències tenien tot el necessari per a la seva protecció.

En les comissions, sí, però tampoc no en vam fer gaires. Però tenim el cas d’una regidora de l’oposició que era consellera comarcal de Serveis a les Persones. En cap moment no ens va venir a veure, per si necessitàvem res... i tenim un altre regidor de l’oposició que també és conseller comarcal i tampoc no ens va venir a veure... La veritat és que durant la pandèmia ens vam trobar una mica sols. Jo, personalment, que vaig estar aquí cada dia del món, i aquí repartíem material per a la gent que no en tenia... Estava al capdavant d’una població de 22.000 habitants, entre els empadronats i els que no ho estan, i ara sí, ara s’interessen per tots els projectes, carpes aquí i allà, i targetes, però tal com ells diuen ara van tard i malament.

No és que no sigui bona. Crec que no ha estat l’adequada perquè a nosaltres ens van fer fora del govern i mai no vam deixar d’estar al seu costat perquè jo continuo estimant el meu poble. Jo he nascut aquí i m’estimo Cubelles. Hi ha partits amb els quals no hi ha cap tipus de relació, ni bona ni dolenta. I en el cas del PSC, concretament, el mes de març quan hi va haver la pandèmia, estàvem en converses perquè ells entressin en el govern perquè sempre som de sumar, i enmig d’aquestes negociacions vam portar a aprovació el pressupost i no ens el van aprovar, i vam quedar que no enteníem res. Per mi, seria perfecte que tots els regidors del consistori formessin part del govern, però això és molt difícil... En el cas concret del PSC hauria estat molt incoherent entrar en el govern un partit que no aprova el pressupost que haurà d’executar. I en aquell moment la CUP va aprovar el pressupost i, finalment, va ser el regidor de la CUP qui va entrar en el govern.

Som quatre partits. En l’àmbit municipal ens avenim. Tenim les nostres friccions, però anem a l’una. Ara es nota que venen eleccions, però no per trencar el govern... El mandat passat vam ser els mateixos, excepte la CUP, que no tenia representació, i vam acabar el mandat com una seda. És evident que cada grup té les seves idees i cadascú té la seva manera de governar.

No ho descartem, tot i que sempre hem intentat presentar-nos sols. Però no ho podem dir encara perquè això no ho hem acabat d’explorar i encara falta molt per a la campanya.