Els EUA i Rússia fan un nou intercanvi de presoners
La jugadora de bàsquet nord-americana Brittney Griner i el traficant d’armes rus Victor But tornen a casa
És el segon acord entre els dos països, enfrontats per Ucraïna, en vuit mesos
Rússia i els Estats Units van dur a terme ahir l’intercanvi de l’estrella del bàsquet nord-americana Brittney Griner pel traficant d’armes rus Víctor But. Griner va ser condemnada l’agost passat a nou anys de presó a Rússia per càrrecs de possessió i contraban de drogues, i But, conegut com el “mercader de la mort”, complia una condemna de 25 anys de presó als Estats Units.
“Està segura i a l’avió de tornada a casa”, va dir el president nord-americà, Joe Biden, des de la Casa Blanca, acompanyat de la dona de Griner, Chrerelle, i diversos alts responsables del govern. El ministeri d’Exteriors rus, per la seva part, va confirmar l’intercanvi, que es va produir a Abu Dhabi, i que Bout ja havia tornat a casa.
L’acord entre Washington i Moscou, el segon intercanvi de presoners en vuit mesos en què la tensió entre els dos govern està disparada per la guerra d’Ucraïna, comporta la posada en llibertat del detingut nord-americà a l’exterior dels Estats Units més rellevant. Griner, posseïdora de dues medalles d’or olímpiques, és una de les esportistes de més èxit del país i el seu empresonament havia desfermat una gran atenció en els mitjans de comunicació nord-americans. L’atenció mediàtica es va convertir en pressió a Biden perquè aconseguís alliberar-la després que la justícia russa hagués resolt transferir la jugadora de bàsquet a una presó colonial.
Griner va ser detinguda el febrer passat, pocs dies abans que Moscou llancés la invasió d’Ucraïna, en un aeroport rus perquè portava oli d’haixix en la maleta. Va ser condemnada a nou anys de presó per tràfic de drogues. Des de llavors, el seu cas ha servit per posar el focus en els molts nord-americans que estan retinguts o condemnats en països estrangers i amb una relació tensa amb Washington i que el govern dels EUA considera “detinguts injustament”.
En molts casos, com el de Paul Whelan, un altre ciutadà nord-americà retingut a Rússia l’alliberament del qual és una prioritat per a la Casa Blanca, els presoners són acusats d’espionatge.
El cas de Griner, acusada de contraban de drogues per haver portat menys d’un gram d’oli d’haixix a la maleta per vapejar, ha mobilitzat l’opinió pública i s’ha convertit en protagonista de nombroses campanyes de la societat civil per demanar l’alliberament dels presoners nord-americans a l’estranger.
També va expressar els greuges per la captivitat de But el govern rus. La defensora del poble de Rússia, Tatiana Moskalkova, va assegurar que But havia estat en captivitat durant tretze anys per una sentència “il·legal i injusta”. El novembre passat, la diplomàcia russa va reconèixer que l’intercanvi de presos entre Rússia i els Estats Units seria un senyal positiu per a les relacions entre tots dos països. Aquest darrer intercanvi de presos es va acordar en una reunió que van mantenir els serveis secrets nord-americans i els russos a Ankara.