Política

DANI CORNELLÀ I DETRELL

DIPUTAT DE LA CUP I EXALCALDE DE CELRÀ

“Altres cerquen quantitat i nosaltres preferim qualitat”

La CUP treballa per a les municipals amb l’objectiu de créixer en llistes i vots de manera sostinguda, com el 2015 i el 2019

Es desmarquen de la pugna entre JxCat i ERC per la Diputació, que suprimirien, o uns consells comarcals que també reformularien per alliberar recursos i posar-los al servei de municipis petits i polítiques

Per una alternativa.
Dani Cornellà, com a diputat però sobretot com a exalcalde de Celrà, és un dels referents de la CUP per bastir l’estratègia i les candidatures a les comarques gironines, al costat de la diputada saltenca Marta Guillaumes. Aposten pels serveis públics en nous temps d’austeritat, mancomunats –una utopia fa una dècada que comença a donar fruits entre municipis petits– i començar a posar solució a les crisis energètiques i de l’habitatge.
A Celrà, el 2017, vam ser pioners en una campanya per l’autoconsum elèctric i no hi havia crisi

La CUP va aplegar ahir diputats a Banyoles per començar a exhibir múscul amb vista a les municipals.

Aquest acte a Banyoles engega la precampanya del 28-M?
S’emmarca en la campanya Un país en marxa, amb visites de membres del secretariat nacional de la CUP per recuperar la proximitat i el debat a peu de carrer, enmig d’una legislatura convulsa que gira sobre molts temes allunyats de la política que pot millorar el dia a dia de la gent. Volem explicar les nostres propostes per combatre les crisis econòmica, energètica i ambiental que ens afecten.
La CUP, amb llistes pròpies o associades ha anat creixent en els darrers dos mandats tant en implantació com en alcaldies o participació en governs locals. S’atreveix a posar xifres per als comicis locals del 28-M?
El 2019 vam presentar 43 llistes, i vam aconseguir governar o formar part dels governs de dotze municipis gironins. Veníem de 35 candidatures el 2015, i esperem que siguin més altre cop el 2023. Però preveiem que la majoria de llistes de 2019 tornin a presentar-se i un creixement tranquil, a poc a poc i a la nostra manera. No volem presentar una candidatura a cada poble perquè sí.
Pot avançar alguna novetat?
A Figueres o Banyoles no repetirem amb marques més àmplies. I a l’Escala, on ens vam presentar i no vam entrar, ara anirem amb un grup independent. Però és aviat, encara, perquè hi ha llistes clares i d’altres en vies de ser-ho. En algunes comarques on tenim menys implantació, creixerem més, i allà on ja teníem més grups locals, no tant. Però prioritzem el treball previ amb persones que volen organitzar una candidatura, o el diàleg per aliar-nos amb grups locals que ja fan feina en la nostra línia. En altres formacions, sembla que cerquen més la quantitat. Nosaltres preferim la qualitat.
A Girona sí que continuaran apostant per la coalició de Guanyem.
És una suma de molts projectes, transformadors i engrescadors, que s’ha erigit com a segona força alternativa. I al maig pot arribar el moment del canvi.
JxCat i ERC han estat històricament hegemòniques en nombre de llistes. Els pot beneficiar la picabaralla que sostenen a escala nacional per mirar de créixer enmig del desgast?
En el fons, els dos partits veuen com a objectiu el poder dels consells comarcals i la Diputació. I nosaltres no estem per commemorar el 200 aniversari de la Diputació amb un dinar de milers d’euros, sinó per fer-la desaparèixer i aprofitar els recursos alliberats per a uns consells també aprimats, potser encapçalats només per les alcaldies, però amb un pressupost que beneficiï els municipis més petits o les polítiques deficitàries.
Tenen el programa marc ja definit?
Fa mesos que en parlem i l’hem anat construint en diverses trobades municipalistes, a Celrà o a Viladamat, en què se’ns han acostat persones interessades a sumar-se al projecte. Però a banda del programa marc, de mínims comuns denominadors, hi haurà una sèrie de propostes específiques a les comarques gironines i, el més important, les que l’adaptin a la realitat de cada població. Al litoral potser afecta més l’impacte del turisme, i més al nord, el dels parcs eòlics, però a l’interior els problemes poden ser uns altres, com ara la manca d’habitatge.
A l’Empordà, amb permís dels independents, són l’única formació parlamentària que es defineix contra els grans projectes d’energia eòlica.
La transició energètica és un gran repte, però encara més construir alternatives municipals i ciutadanes a l’espoli que perpetuen els macroprojectes. Venen dissenyats i imposats des de centenars de quilòmetres de distància, i sense tenir en compte la realitat del territori i l’impacte en la pèrdua de superfície de conreu, la biodiversitat o el paisatge.
Cal, però, energia neta i més econòmica...
Sí, i són possibles, però pensats per a l’autoabastiment del territori. En molts municipis on governem ja s’han adoptat mesures, per exemple, amb panells en edificis municipals, o per estalviar en enllumenat públic. Però també aprofitant la biomassa i fent rendibles els boscos. O a Celrà, el 2017, vam ser pioners en una campanya per a l’autoconsum amb panells fotovoltaics i 480 llars adherides. Aleshores encara no hi havia crisi de preus.
També parlava de la falta d’habitatge. Els municipis podrien actuar però fan curt de recursos econòmics.
Si els immobles de la Sareb, pagats amb diner públic, passessin a mans dels municipis, seria més fàcil, però només allà on n’hi ha, sobretot mitjans i grans. Per als petits, es poden fer borses de lloguer, cooperatives o explotar el dret d’ús, però la Generalitat s’havia compromès a adquirir centenars de pisos i no s’ha materialitzat. També es pot posar fre als habitatges turístics, que afavoreixen el despoblament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.