S’emmarca en la campanya Un país en marxa, amb visites de membres del secretariat nacional de la CUP per recuperar la proximitat i el debat a peu de carrer, enmig d’una legislatura convulsa que gira sobre molts temes allunyats de la política que pot millorar el dia a dia de la gent. Volem explicar les nostres propostes per combatre les crisis econòmica, energètica i ambiental que ens afecten.

El 2019 vam presentar 43 llistes, i vam aconseguir governar o formar part dels governs de dotze municipis gironins. Veníem de 35 candidatures el 2015, i esperem que siguin més altre cop el 2023. Però preveiem que la majoria de llistes de 2019 tornin a presentar-se i un creixement tranquil, a poc a poc i a la nostra manera. No volem presentar una candidatura a cada poble perquè sí.

A Figueres o Banyoles no repetirem amb marques més àmplies. I a l’Escala, on ens vam presentar i no vam entrar, ara anirem amb un grup independent. Però és aviat, encara, perquè hi ha llistes clares i d’altres en vies de ser-ho. En algunes comarques on tenim menys implantació, creixerem més, i allà on ja teníem més grups locals, no tant. Però prioritzem el treball previ amb persones que volen organitzar una candidatura, o el diàleg per aliar-nos amb grups locals que ja fan feina en la nostra línia. En altres formacions, sembla que cerquen més la quantitat. Nosaltres preferim la qualitat.

És una suma de molts projectes, transformadors i engrescadors, que s’ha erigit com a segona força alternativa. I al maig pot arribar el moment del canvi.

En el fons, els dos partits veuen com a objectiu el poder dels consells comarcals i la Diputació. I nosaltres no estem per commemorar el 200 aniversari de la Diputació amb un dinar de milers d’euros, sinó per fer-la desaparèixer i aprofitar els recursos alliberats per a uns consells també aprimats, potser encapçalats només per les alcaldies, però amb un pressupost que beneficiï els municipis més petits o les polítiques deficitàries.

Fa mesos que en parlem i l’hem anat construint en diverses trobades municipalistes, a Celrà o a Viladamat, en què se’ns han acostat persones interessades a sumar-se al projecte. Però a banda del programa marc, de mínims comuns denominadors, hi haurà una sèrie de propostes específiques a les comarques gironines i, el més important, les que l’adaptin a la realitat de cada població. Al litoral potser afecta més l’impacte del turisme, i més al nord, el dels parcs eòlics, però a l’interior els problemes poden ser uns altres, com ara la manca d’habitatge.

La transició energètica és un gran repte, però encara més construir alternatives municipals i ciutadanes a l’espoli que perpetuen els macroprojectes. Venen dissenyats i imposats des de centenars de quilòmetres de distància, i sense tenir en compte la realitat del territori i l’impacte en la pèrdua de superfície de conreu, la biodiversitat o el paisatge.

Sí, i són possibles, però pensats per a l’autoabastiment del territori. En molts municipis on governem ja s’han adoptat mesures, per exemple, amb panells en edificis municipals, o per estalviar en enllumenat públic. Però també aprofitant la biomassa i fent rendibles els boscos. O a Celrà, el 2017, vam ser pioners en una campanya per a l’autoconsum amb panells fotovoltaics i 480 llars adherides. Aleshores encara no hi havia crisi de preus.

Si els immobles de la Sareb, pagats amb diner públic, passessin a mans dels municipis, seria més fàcil, però només allà on n’hi ha, sobretot mitjans i grans. Per als petits, es poden fer borses de lloguer, cooperatives o explotar el dret d’ús, però la Generalitat s’havia compromès a adquirir centenars de pisos i no s’ha materialitzat. També es pot posar fre als habitatges turístics, que afavoreixen el despoblament.