Política

MONTSERRAT SANMARTÍ PRATGINESTÓS

ALCALDESSA DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES (INDEP. UNITS PER ST. FOST)

“Gestiono el futur i, també, el dia a dia que el govern anterior no va gestionar”

“No teníem valor per quedar-nos durant dos anys a l’oposició veient fins a quin punt ho feia malament el govern i per això vam tirar endavant la moció de censura”

“El meu amo és el poble. Si m’hi vol, continuaré; si no, me n’aniré a casa, perquè no tinc l’obsessió d’aguantar en el càrrec”

Administrativa comptable, Montserrat Sanmartí va estar vinculada a la televisió i a la ràdio de Sant Fost. Regidora de l’Ajuntament des del 1999, va ser alcaldessa del poble entre el 2008 i el 2019, i el 30 de març del 2021 va recuperar el càrrec gràcies a una moció de censura amb Sant Fost en Comú Podem, que va servir per desbancar Carles Miquel (ERC).

María José Sánchez es va queixar d’assetjament en els escassos tres mesos com a alcaldessa entre juny i setembre del 2019. Hi està d’acord?
Quan et poses en el món de la política, has de tenir molta paciència, perquè et converteixes en una persona pública. Recordo que el dia de les votacions em van fer en diversos carrers una foto amb un senyal que em volien fora del poble, en el ple m’han insultat... Era una situació complicada, manifestacions a la plaça de la Vila cada dimarts, amb gent cridant que marxéssim... L’alcaldessa va entrar com va entrar i la gent estava molt indignada; no és el mateix tenir un pacte polític democràtic com ha de ser que fer el que van fer.
Després va governar Carles Miquel, que considera que va gestionar correctament la pandèmia i va fer millores en transport i seguretat...
En el transport, cap; quan vam entrar, vam atendre les queixes del servei. Dir que van gestionar bé la pandèmia..., amb el que va passar a les residències i amb moltíssima gent trucant al meu telèfon personal per demanar-me ajuda perquè l’Ajuntament no li feia cas... Però ara no crec que s’hagi de retreure res. Jo mai hauria agafat voluntaris de Protecció Civil per netejar contenidors, sinó que hauria contractat una empresa experta, però són maneres de veure la política; tampoc hi entraré en detall...
De quina manera va viure la moció de censura?
Amb nervis, no va ser agradable. Quan Alberto Bastida va trencar el pacte amb ERC, perquè era qui governava des del principi amb María José Sánchez, ens vam plantejar què havíem de fer. Som una agrupació de veïns i tenim gent de diferent ideologia; la nostra prioritat és el nostre poble, perquè, si no, no seríem aquí. En els meus inicis en la política vaig ser a l’oposició amb un partit gran, a Convergència, i no em va agradar.
Per què?
Perquè tenen una manera de fer política que consisteix a mirar pels seus interessos partidistes i jo soc de Sant Fost i treballava en una empresa privada, però sempre m’he vinculat molt amb el meu poble... En comptes de marxar-ne, m’hi vaig quedar, hi conec molta gent, m’estimo molt el poble i em considero molt afortunada de viure-hi. Nosaltres som una agrupació que treballa per Sant Fost i res més. A partir d’aquí, fora de les municipals, que cadascú pensi i voti el que vulgui i que vagi a les manifestacions que vulgui. Però érem a l’oposició sis regidors més l’Alberto, i com ens podíem presentar a les properes eleccions sense haver-hi pactat? No teníem valor per quedar-nos dos anys a l’oposició veient fins a quin punt ho feien malament els altres; aleshores vam començar a parlar amb l’Alberto i vam arribar a un acord amb En Comú Podem per tirar endavant la moció de censura.
I va recuperar l’alcaldia...
No és agradable tornar a ser alcaldessa amb una moció, però ho havíem de fer i crec que va ser una bona decisió. Durant el confinament, quan et permetien sortir de casa per anar a comprar, em demanaven perdó per no haver-me votat i ens demanaven que no els deixéssim. No m’havia passat mai a la vida. Una situació com aquesta compensa tot el que vam viure.
Hi havia motius justificats per fer fora Alberto Bastida o el vau utilitzar per tornar al poder?
Va ser una incompatibilitat amb una empresa privada. Amb ell teníem un pacte de confiança absoluta; ens va demanar les regidories que va voler i un sou. Li ho vam donar tot, llevat d’alguna petita cosa. Vam comprendre que, si la cosa anava bé, era un pacte de futur, perquè per a nosaltres l’estabilitat al poble és essencial. Sortir als mitjans per temes polítics, després d’haver tingut set alcaldes en un sol any, t’avergonyeix... Intentàvem donar estabilitat i tranquil·litat, i el primer any vam començar molt bé. Amb l’Alberto i En Comú Podem, treballàvem amb respecte i confiança, però de cop i volta algú va dir en un ple que l’Alberto era un treballador pluriocupat.
Va ser un abans i un després...
És clar, la gent a vegades exagera, però em van passar la informació, amb un treballador interí que era l’assessor jurídic de l’Ajuntament, a qui també vam haver de fer fora, i que tenia un bufet i se li havia acceptat la compatibilitat sol·licitada, de tal manera que en el lloc web del bufet ens trobem el senyor Bastida oferint a altres empreses i ajuntaments els seus serveis de les regidories. Li vam demanar explicacions i va dir que, com que tenia un 80% de dedicació, doncs el 20% restant era la seva vida privada i podia fer el que volgués. Per a nosaltres era intolerable. Vam trencar la confiança amb ell, vam parlar amb En Comú Podem, contra el qual no teníem res perquè volíem mantenir-hi el pacte, però van dir que donaven suport a l’Alberto i per això hi vam trencar.
Fa una bona valoració de l’any i mig llarg que fa que ocupa el càrrec?
Molt dur, dels més durs de la meva trajectòria política. Primer, ens vam trobar un ajuntament molt fred, brut, deixat, hi vam trobar fins i tot bestioles... Els funcionaris ens preguntaven què havien de fer, l’Ajuntament estava paralitzat, no hi havia secretari i un funcionari n’assumia les tasques, més una interventora que venia una vegada a la setmana. I ens vam trobar que la llei de contractació no s’aplicava i de cop i volta vam haver de trobar secretària, interventora, treballar en la llei de contractació... Allò que molts ajuntaments han pogut fer en tres anys, nosaltres ho hem hagut de fer en un.
Es presentarà a la reelecció?
Encara no n’hem parlat amb el grup, però suposo que sí.
Té arguments per renovar la confiança dels ciutadans?
Hi ha molts projectes que en un any i mig no hem tingut temps de fer i que Sant Fost es mereix.
Com ara quins?
Els fons europeus ens han donat 750.000 euros per a la reforma del Pavelló 1, hem demanat també una remodelació del Pavelló 2 perquè aquí no estem acatant les recomanacions de l’Agenda 2030; el tema de les escombraries l’estem abordant amb el Consorci de Residus i tenim una sèrie de projectes per tirar endavant un canvi. Però no ho volem fer com el govern de Carles Miquel, que volia aplicar el porta a porta a l’octubre; volem fer una política més educativa i a Sant Fost hi ha molta gent gran a qui li costen els canvis. Tenim també un projecte per als joves que agradarà molt.
Segons Carles Miquel, a Sant Fost no hi passa res des de fa una dècada, el poble envelleix i necessita una sacsejada. Diu que el Teatre Segle XX n’havia de marxar per falta d’espai.
El Teatre Segle XX no ha marxat de Sant Fost, sinó que comparteix els espais amb Martorelles; som dins d’una mancomunitat i compartir espais no és res dolent, igual que molta gent de Martorelles ve a fer activitats a Sant Fost i viceversa. Sí que ha sortit als mitjans que el 2040 Sant Fost serà un dels pobles que més gent gran tindrà; som un poble amb moltes residències i gent gran i tenim projectes per a ells. Crec molt en la mancomunació de serveis, però no només per estalvi econòmic, sinó per a temes culturals i festius: per què no es pot fer una festa major mancomunada?
A Sant Fost hi ha oportunitats per als joves, sobretot en matèria d’habitatge?
Tenim pisos per a joves i tenim pensat ampliar-los, però això també depèn una mica de la Generalitat. Un consistori d’un poble d’aquestes característiques, és a dir, que no arriba als 10.000 habitants, no té potestat en aquest àmbit; volem potenciar el tema dels joves i en el POUM ja vam fer un canvi d’unifamiliars a bifamiliars perquè els joves es quedessin al poble. Tenim un projecte d’un espai juvenil diferent i volem començar a crear un consell de joves perquè ens vagin transmetent les seves necessitats.
Pel poble, només t’hi pots moure en cotxe?
El problema que té Sant Fost, i Carles Miquel ho sap, és que és un municipi molt allargat, amb moltes urbanitzacions. Com que no té centre, és molt complicat. Tenim un bus dotat 100% amb pressupost de l’Ajuntament i un Sagalés que fa la ruta Badalona-Sabadell i correspon a la Generalitat. La llei diu que, als municipis inferiors a 10.000 habitants, com que no som dins de l’àrea metropolitana, ens doten amb una línia i un vehicle. Si demanem una ampliació d’horari, ens diuen que no. Estem treballant en un cotxe compartit i al gener el tirarem endavant. Abans hi havia el taxi compartit: trucaves a unes hores determinades perquè et vinguessin a buscar i et deixaven al centre del poble. Ho teníem, però el govern de Carles Miquel ens el va treure. Ja intentem buscar solucions i idees, però no són senzilles d’aplicar.
Carles Miquel lamenta que el govern faci anuncis de projectes i que mai els executi, com ara el mercat municipal i la rambla d’entrada al poble...
La rambla d’entrada al poble no era un projecte de Sant Fost, sinó de Martorelles. L’anterior alcalde de Martorelles m’havia demanat que ho fes públic; apostàvem per aquest projecte, però no el lideràvem. Quant al mercat setmanal, es va tirar enrere el promotor, no l’Ajuntament.
Us acusa de no estar acostumats a fer oposició i portar-ho tot al terreny personal...
El senyor Carles Miquel no em va trucar mai quan érem a l’oposició i érem l’únic partit de l’oposició; jo vinc d’allà i sé el que és. Si ells haguessin aconseguit el govern d’una manera democràtica, hauríem fet una oposició totalment diferent, però el poble se sentia enganyat, ens ho deien. Durant molt temps van fer una campanya acusant-nos de lladres i dient que ells venien a salvar el poble i l’Ajuntament de la corrupció. Van demanar una auditoria a la Diputació i ens en vam assabentar perquè a Alberto Bastida se li va escapar en un ple. La tenia guardada, el senyor Miquel, en un calaix. El resultat va revelar que no hi ha corrupció.
El cap de l’oposició també us retreu que només gestioneu el dia a dia i que sou les mateixes cares de sempre...
Jo no gestiono el dia a dia, gestiono projectes de futur; el que passa és que la situació varia molt. Ara sí que estic gestionant un dia a dia que el govern de Carles Miquel no va gestionar. Tinc molts projectes de futur, però els diré quan toqui. Fa molts anys que governem els mateixos? Ells podrien haver governat aquesta legislatura amb cares noves i mira com han acabat... Cal fer autocrítica. Independents Units per Sant Fost sempre hem guanyat les eleccions. El meu amo és el poble. Si m’hi vol, continuaré; si no, me n’aniré a casa. No tinc l’obsessió d’aguantar en el càrrec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia