“La Bisbal té prou història i tarannà per continuar essent la capital comarcal”

Si en un moment donat es va donar la capitalitat, va ser per un motiu. Suposo que, en l’època, érem el pol d’atracció de la comarca. Tots els municipis de la costa, evidentment, no estaven desenvolupats, ni es devia pensar que es podrien arribar a desenvolupar com ho han fet. La capitalitat no la vull discutir amb ningú. Crec que la Bisbal té prou història i tarannà per poder continuar sent capital durant temps. Hem de demostrar que som aquí i que formem part d’aquest territori. És evident que el pes econòmic més important ara el tenen les ciutats de costa. Però nosaltres hem de postular-nos per continuar mantenint aquesta capitalitat. No té retop.

El títol de ciutat ve de principi del segle XX. La Bisbal sempre ha estat més aviat una vila o una ciutat petita i és el punt d’atracció dels pobles del voltant d’aquesta part de la comarca. Tradicionalment, el mercat de la Bisbal havia servit precisament per a això, com a punt d’inflexió de la setmana i com a espai perquè els municipis del voltant, i d’un radi més ampli fins i tot, vinguessin a fer negoci. Els bisbalencs diem anar a la vila, segons el lloc on som. Crec que vila és el nom que la defineix bé, però, ostres!, tenim la categoria de ciutat i no n’hi ha tantes, al Baix Empordà. En tenim el títol i l’hem de fer servir, però sempre tenint clar que parlem d’una ciutat petita, on la majoria de la gent es coneix.

És veritat que, en el POUM del 2015, tenim diferents sectors per desenvolupar. N’hi ha dintre la mateixa trama urbana que crec que és bo que s’acabin desenvolupant. Si parlem del nombre d’habitants, el POUM també contempla un creixement de la ciutat d’entre 3.000 i 5.000 persones més al llarg dels pròxims anys. Però ara som uns 11.400 habitants, i crec que seria bo mantenir-nos aquí, o potser arribar a uns 12.000. I ho hem de fer amb tranquil·litat, perquè, en aquests moments, tenim una conjunció de la població prou característica i prou complicada; en el bon sentit, perquè tenim molts bisbalencs que han vingut de fora els últims anys. Ens hem d’acostumar a veure’ns les cares i fer una xarxa única, que tothom tingui clar què significa ser bisbalenc. Crec que aquesta feina s’hauria de fer prèviament a un possible creixement.

És veritat que hi ha un percentatge de la població que viu una mica al marge del que és l’estructura que tenim com a ciutat. Ens hem d’anar coneixent, és clar. Ja hem tingut alguna vegada alguna xerrada amb gent que diu, per exemple: “Depèn d’allà per on passo, em fa por al vespre, si no hi ha gaire llum.” Jo sempre els dic: “Potser a la persona que et trobes li passa el mateix.” Hem començat un programa per intentar acostar les diferents comunitats que viuen al municipi. Des del minut que decideixes viure a la Bisbal, ja ets d’aquí. Per tant, hem de fer el possible per aproximar-nos, en els dos sentits.

La Bisbal està deixada, però, no ens enganyem, no ve d’ara. Fa molts anys que portem unes inèrcies. Tenim un pla de voreres i de carrers que hem d’anar seguint. Per posar exemples, vam començar la legislatura amb les obres de remodelació del carrer Ample, el juliol del 2019, i van acabar el març del 2020, tot i que els detalls es van allargar, a causa de la pandèmia. També s’ha fet la remodelació d’estructures a l’entorn dels carrers Germans Ferrer i del Pedró. S’ha adequat l’espai d’aparcament a l’entorn de l’escola Joan de Margarit. Al gener, començarà la remodelació del carreró d’en Vinyoles, obra de què no es va poder encarregar el projecte fins que l’ACA va fer les obres dels col·lectors en alta de la Bisbal. I s’han fet obres de xarxa i de clavegueram als carrers del Carme i Catalunya. Si algú em diu que això és no fer gaire res, en una legislatura en què hem estat un any i mig desubicats i pensant en el dia a dia, doncs d’acord, no hem fet gaire res.

A través del Consell d’Iniciatives Econòmiques, hem plantejat de quina manera podem tirar endavant la solució a aquest sector, que amb els anys ha esdevingut cada vegada més àrid. Debatem sobre reconvertir l’avinguda en una rambla comercial, amb arbrat a banda i banda, reduint la carretera per guanyar més vorera i mantenint els espais d’aparcament. Què ens passa? És un projecte que preveu una inversió de sis milions d’euros; no és una broma. El pressupost municipal de la Bisbal és el que és. No em queixo, però hem d’anar movent les fitxes segons se’ns presenten. És un projecte que s’haurà de fer, en diferents etapes. D’entrada, no serà un vial en un sentit únic, atès que és una carretera comarcal.

Jo tenia 14 o 15 anys quan es va començar a parlar de la variant, i aquest any n’he fet 56. És un exemple clar del que significa haver retardat molt un procés. Es deia que no s’havia fet perquè els comerciants de l’Aigüeta s’hi havien negat. Si algú es pensa que els comerciants van tenir la força suficient per evitar una variant, és que li falta una part de l’argument de la pel·lícula. No hem d’oblidar que hi havia famílies potents de Barcelona al sector sud i al sector nord del traçat. Entre elles, devien arribar a la conclusió que això es quedava en res. Hi va haver un intent de reprendre el projecte, fa deu o dotze anys, i també va quedar en res, entre altres coses perquè la Generalitat, que és qui ho hauria d’assumir, no sé si ho té entre les seves prioritats. Crec que sí que convindria una via ràpida. No en diria variant, però sí una alternativa fora de l’avinguda Josep Irla. Perquè dir variant al vial de l’avinguda Josep Irla és una broma de mal gust per a la gent que hi viu, que és molta.

Qualsevol millora de la xarxa de transport a la comarca s’ha de considerar. Fa pocs dies que es va adjudicar l’estudi de viabilitat. Entenc que, en aquest procés, se’ns explicarà com passaria per la Bisbal.

Hauríem de trobar la manera perquè creixés més, perquè hi hagués més empreses que volguessin venir. Tenim un espai de polígon industrial, a la zona de l’Aigüeta, pendent de desenvolupar des de fa uns quaranta anys, bàsicament per culpa de la inundabilitat del riu Daró. Des de fa molts anys, els diferents alcaldes han parlat amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per intentar trobar-hi una solució. Els últims mesos, l’ACA va anunciar que destinaria uns 11 milions d’euros, precisament, a començar el projecte, però, a partir del 2027; ens queda massa lluny i hauríem de mirar que aquests terminis s’avancessin. D’altra banda, el POUM del 2015 dona uns usos determinats al sector industrial de l’Aigüeta, però els nous mapes de riscos hidràulics de l’ACA, que són del 2017, estableixen un risc més alt d’inundació. Això fa que les activitats del POUM no es puguin desenvolupar fins que no s’arregli el tema de la inundabilitat.

Els últims anys, en general arreu, el comerç ha anat col·lapsant, perquè s’ha vist bastant pressionat pel tema de les vendes per internet. Els comerciants havien de decidir de quina manera podien afrontar una nova etapa en els seus negocis. A partir de la crisi del 2008 i del 2010, hi va haver comerços que van tancar, molts per jubilació dels propietaris. En altres èpoques, hi hauria hagut una renovació instantània, però, en aquests moments, a banda de la crisi econòmica i la dificultat d’iniciar un nou projecte, cal posar-se al dia, i això vol dir renovació d’instal·lacions, mesures contra incendis, accessibilitat, etc. És a dir, entomar unes obres de reforma. L’Ajuntament promou, des de fa quatre o cinc anys, ajudes per a reformes, que poden arribar a 2.000 o 2.500 euros. Aquest any, vam allargar el termini de convocatòria i, curiosament, no s’ha presentat ningú; per això, per al 2023, reduïm una mica l’aportació. Tenim també una línia per a la implantació de comerços d’artesania, amb 15.000 euros de dotació.

Sí, i tant. A més a més, aquest setembre, el cap de l’àrea de promoció i la tècnica de promoció, turisme i artesania van anar a una de les ciutats daneses (som cinc ciutats a Europa) a fer-hi una estada; la gent d’allà va quedar encantada amb les iniciatives de la Bisbal i de quina manera hem promocionat la fabricació, l’artesania i la venda de la terrissa. Ens han escollit i ens ho hem d’acabar de creure, també. De vegades, fa la sensació que la mateixa gent de la Bisbal no ens creiem prou els nostres talents i capacitats, que en són uns quants.

Estem a mitges. Fins a mitjans de juliol o agost de l’any vinent, no serem capaços de tenir una foto bastant clara del que ha significat. Tots els teulats van quedar destrossats, en més o menys mesura. Hi ha hagut gent que ha anat més ràpid, perquè podia fer front al cost de la reparació, i ara ens comencen a arribar situacions complicades socialment, d’arrendataris de renda baixa en edificis antics, perquè els propietaris no han fet la feina de reparar les teulades. Estem en aquest punt. En el tema d’empreses, es va reaccionar més ràpidament. Des de l’Ajuntament, ja vam dir, en el minut zero, que les obres es podien començar, que ho comuniquessin, però que anessin fent; no podíem retardar-ho, com a administració. Ara, devem tenir uns 340 expedients de comunicació d’obra, que s’hauran d’anar tancant. Hi ha molta altra gent que ha fet les obres i no ha pensat a fer la comunicació, però cal que ho facin.

Hem treballat molt bé. Com en tots els pactes de govern, hi ha uns temes que tu voldries tirar endavant i, si ho fas, pot ser que hi hagi algunes disfuncions. Però, la veritat, amb la feina que hi ha per fer, no ens cal arribar a això. Trobem els punts en què ens posem d’acord i els altres els debatem.