Política

El radar

Contra el poder intimidador

Chomsky denuncia l’imperialisme dels EUA en el seu últim llibre, ‘La retirada’

En l’actual guerra russa a Ucraïna, la Unió Europea (UE) no podrà formular una resposta pròpia perquè continuarà fent seguidisme dels EUA. Amb un efecte dramàtic: el preu d’aquesta subordinació –un cost més elevat dels aliments i de l’energia– el pagarà el poble europeu. Qui diu això és Vijay Prashad, historiador i periodista indi, en el diàleg que manté amb el lingüista i activista nord-americà Noam Chomsky en el llibre La Retirada. Irak, Libia, Afganistán y la fragilidad del poder de Estados Unidos, publicat per Capitán Swing.

Centrat en les “guerres brutes” contra els talibans després de l’11-S; contra l’Iraq de Saddam Hussein i la Líbia de Muammar al-Gaddafi, l’obra és una denúncia de la trajectòria imperialista dels EUA –des del genocidi dels pobles indígenes d’Amèrica del Nord fins a l’estratègia seguida amb la Rússia de Putin i la Xina de Xi Jinping, passant per Vietnam–, unes intervencions armades que suposen una constant en la política exterior dels diversos presidents –republicans i demòcrates– que s’han alternat a la Casa Blanca. Unes guerres –les tres anteriorment citades– sense cobertura legal –subratllen– i amb un interès manifest per apropiar-se del petroli (Iraq i Líbia), i de les quals Washington es va haver de retirar sense haver aconseguit l’objectiu d’instal·lar un poder satèl·lit que vetllés pels seus interessos. Per contra, totes tres es van saldar amb fortes pèrdues humanes i un major caos regional del qual encara avui paguem les conseqüències. Però, com un fil invisible, hi ha un propòsit comú que les lliga totes, segons els autors: la voluntat dels EUA d’exhibir el seu poder militar i d’intimidació a tot el món, un imperialisme de caràcter “mafiós” que, després de la guerra freda i l’esfondrament de l’URSS, s’ha servit de l’OTAN per satisfer la seva set de dominació global. Chomsky desemmascara conceptes com el d’“intervenció humanitària”, invocat en els bombardejos aliats contra Iugoslàvia (1999), o les “guerres preventives” llançades per George W. Bush. Des d’aquesta perspectiva històrica, Chomsky i Prashad s’endinsen en el moment actual i aborden la pugna que enfronta Washington i la Xina per definir el nou ordre mundial. “Els EUA no toleraran l’existència d’un estat al qual no puguin intimidar com Europa”, afirmen amb relació al drac asiàtic. Pels dos analistes, els nord-americans “es veuen afeblits precisament en el context de l’auge de la Xina i la seva aliança amb Rússia. S’està produint una nova i perillosa escalada al voltant d’Euràsia per evitar que la influència de la Xina s’estengui fora de les seves fronteres i per amenaçar Rússia si insisteix a operar al costat de la Xina com un pol independent en els afers internacionals. La guerra de Rússia a Ucraïna és conseqüència –en part– d’aquesta campanya de pressió.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.