Flandes manté la corda tensa i exigeix més poder

Yves Leterme, el probable futur primer ministre belga, ja ha sortit de l’hospital, recuperat de la pneumònia i l’hemorràgia intestinal que patia. Però a Bèlgica encara li falta molt per rebre l’alta mèdica i aquest 20 de març podria recaure en la que ha sigut la pitjor crisi política de la seva història.
El govern provisional d’emergència, la solució salomònica pactada a finals de l’any passat per flamencs i valons després de més de mig any de negociacions fallides, caduca d’aquí a tres setmanes. I no és gens clar si ara es podrà formar un govern definitiu sense haver de convocar noves eleccions ni tornar als mesos d’agònica paràlisi, com temen molts polítics, tant neerlandòfons com francòfons, en privat.

Bèlgica, però, ha començat a respirar en aquests dos mesos de govern interí, liderada pel primer ministre sortint i el gran perdedor dels comicis del 10 de juny, Guy Verhofstadt. Flamencs i valons han tancat, per fi, un primer acord de mínims per a la reforma institucional de l’Estat que preveu descentralitzar algunes competències estatals, un aperitiu que no satisfà la comunitat neerlandòfona, més rica i nombrosa que la francòfona, que s’aferra al repartiment actual de poder.

L’Octopus, el comitè de savis integrat per quatre experts del nord de l’Estat i quatre del sud, de tots els partits belgues a excepció de l’ultradretà Vlaams Belang, va pactar dilluns el traspàs d’un primer paquet de competències: implantacions d’establiments comercials, energia i preu de l’aigua, de la distribució del gas i l’electricitat, de la recollida d’escombraries i dels taxis, telecomunicacions, seguretat vial, expropiacions, fons per a equipaments i serveis col·lectius i economia social. I el govern provisional ha aconseguit també tirar endavant el pressupost per al 2008.

El més calent és a l’aigüera
Però Flandes no en té prou i els polítics belgues, experts a posar pedaços, han deixat per més endavant la reforma en profunditat. Així que el més calent és a l’aigüera i el govern definitiu s’haurà de negociar aquest mes sense que s’hagin resolt les principals reivindicacions neerlandòfones: “Volem més autonomia fiscal, competències en salut pública, polítiques de família i mercat, la tutela de la costa belga, al mar del Nord, i la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde [BHV]”, reclama el portaveu dels democristians flamencs (CD&V) de Leterme, Luk Vanmaercke, en declaracions a l’AVUI.

La portaveu dels liberals francòfons de l’MR, Johanna Delaunoy, respon: “La segona fase de la reforma pot esperar; ara el que toca és veure si Leterme té prou lideratge i és capaç de demostrar que pot formar i dirigir un govern per a tota la legislatura. Nosaltres no hi entrarem a qualsevol preu i negociarem les setmanes que faci falta”. I és que si Leterme ja estava prou debilitat, tot i haver guanyat les eleccions fa vuit mesos, el seu ingrés a l’hospital l’ha deixat encara més fora de joc. No ha sortit a la foto de l’acord de mínims i ha perdut la majoria parlamentària: els seus socis nacionalistes flamencs de l’N-VA no entraran en el nou govern perquè veuen el traspàs de competències pactat “massa vague i condicional”, com es queixa el seu president, Bart De Wever. Així, la CD&V es queda ara amb 34 escons, mentre que els liberals en tenen 41, i a Leterme li costarà encara més ser premier. Tot plegat, explica un dirigent independentista flamenc, agreuja “la manca de lideratge” de Leterme i “la seva mala fama”, sobretot a Valònia: és inoblidable la relliscada del 21 de juliol, quan va confondre l’himne francès amb el belga i va entonar La marsellesa en plena diada nacional de Bèlgica.

Batalla lingüística
La crisi es va tancar en fals i ara a Brussel·les podrien reaparèixer els milers de banderes belgues amb què, fa dos mesos, els contraris a la secessió de Flandes reclamaven unitat als polítics.

El conflicte al polèmic districte de BHV, la perifèria nord de la capital i frontera lingüística entre neerlandòfons i francòfons, costarà de desactivar. Els flamencs veuen com el francès s’estén com una taca d’oli i volen eliminar els privilegis dels francòfons de votar partits valons i accedir a la justícia o a l’administració en la seva llengua, tot i ser a Flandes. A Zaventem ja només pot comprar terrenys municipals qui parli flamenc o estigui disposat a aprendre’l. I en algunes escoles s’ha prohibit parlar francès a classe i al pati.