Zelenski demana als EUA més ajuda enfront de Rússia
Es reuneix amb Biden a la Casa Blanca abans d’adreçar-se al Congrés, en la seva primera sortida d’Ucraïna des de la invasió
El líder nord-americà li anuncia l’entrega de míssils Patriot i el suport en la cerca d’una “pau justa”
Amb la guerra estancada i la determinació de Putin a continuar-la fins a aconseguir tots els seus objectius a Ucraïna, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va aterrar ahir a Washington, en el seu primer desplaçament a l’estranger des de l’inici de la invasió russa, al febrer.
El president Biden el va rebre a la Casa Blanca, on li va manifestar el suport en la seva cerca d’una “pau justa”, mentre li prometia que Washington continuarà subministrant ajuda militar a Ucraïna per defensar-se dels atacs russos. Seguidament es van reunir al Despatx Oval i van celebrar, després, una roda de premsa conjunta en què Biden va confirmar el lliurament a Kíiv, per primera vegada, del sistema de míssils Patriot, “clau” per interceptar els projectils russos que destrueixen la infraestructura crítica del país. Aquestes bateries antiaèries s’inclourien en un nou paquet d’ajuda militar per valor de més de 1.700 milions d’euros.
Els EUA estan compromesos a assegurar que Ucraïna es pugui “defensar de les agressions de Rússia tant de temps com calgui”, hi va afegir Biden, tot destacant que el lideratge de Zelenski i la “determinació” del poble ucraïnès “han inspirat el món”. També va anunciar una ajuda addicional de més de 350 milions d’euros en ajuda humanitària urgent al país europeu.
El líder ucraïnès, per la seva banda, va confirmar que havia abordat amb el seu amfitrió la manera de reforçar la defensa antiaèria d’Ucraïna, fonamental per protegir el sector energètic i les infraestructures del país. També es va mostrar confiat que el Congrés dels EUA, a on havia de comparèixer hores més tard, aprovarà un paquet d’ajuda per valor de més de 40.000 milions d’euros.
Mentrestant, a Moscou, Putin va alertar ahir, en una reunió amb la plana major del Ministeri de Defensa rus, sobre el paper creixent de l’OTAN en el conflicte ucraïnès. En la mateixa línia, el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, va denunciar la presència, al país veí, d’oficials de l’estat major aliat i el fet que l’exèrcit ucraïnès rep informació de “més de 500 satèl·lits dels EUA i l’OTAN”.
1,5 milions de soldats
El cap del Kremlin va anunciar la prolongació de l’“operació militar especial” el 2023 fins que es compleixin els objectius previstos, també als nous territoris de Rússia, amb referència a les regions ucraïneses de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk, annexionades per Moscou al setembre. Segons Putin, “no hi ha cap mena de limitació en el finançament [de la guerra]; el país i el govern donen tot el que demana l’exèrcit”. El president rus va aprovar ahir la proposta del seu ministre de Defensa d’ampliar fins als 30 anys l’edat en què poden ser cridats a files els ciutadans russos, una mesura que pot provocar un altre èxode d’homes en edat militar. El mateix Xoigú va anunciar altre mesures, com ara l’augment de les forces armades a 1,5 milions d’efectius, la meitat gairebé militars professionals. A més, Rússia reforçarà l’any vinent les seves forces estratègiques amb nous sistemes de míssils balístics intercontinentals, tres bombarders estratègics Tu-160M, cinc submarins i 12 vaixells de guerra. Tot i la retòrica bel·licista, Putin va rebutjar ahir que es culpi Rússia de la guerra a Ucraïna assegurant que tots dos països “comparteixen una tragèdia”. El líder rus hi va afegir que continua veient Ucraïna com una “nació germana” i va tornar a situar l’origen de l’escalada en l’expansió aliada.
La Creu Roja denuncia atacs a les seves instal·lacions
El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va denunciar ahir tres atacs recents contra els seus treballadors i instal·lacions a Ucraïna, amb un balanç d’almenys tres morts i diversos ferits. L’organització va recordar a les parts en conflicte que han de “respectar l’espai humanitari” abstenint-se d’aquesta mena d’accions. L’atac més recent va tenir lloc dilluns a l’oficina del CICR a Donetsk (est), que va ser bombardejada, sense que es registressin víctimes. La vigília, però, un hospital amb suport del CICR, també a Donetsk, va ser objecte d’un atac en què van morir dos pacients. Dies abans, un voluntari d’emergència de l’organització va morir en un atac amb explosius a Kherson, al sud del país.
La CE avala el pla alemany de subvencions energètiques
La Comissió Europea va donar llum verd ahir a un pla alemany que preveu 49.000 milions d’euros en ajudes d’estat per enfortir l’economia del país arran de la guerra a Ucraïna. Hi podran accedir totes les empreses, al marge de la seva mida, que siguin consumidores finals d’electricitat, gas natural i calefacció produïda a partir de gas natural i electricitat. Els ajuts adoptaran la forma de subvencions directes i contribuiran a rebaixar les factures energètiques de les companyies beneficiades. Brussel·les també va avalar que Berlín faci una injecció de capital de 6.300 milions d’euros a la filial de Gazprom a Alemanya, adquirida al cent per cent per l’Estat alemany al novembre i rebatejada ara amb el nom de SEFE.
Examinaran al gener la situació de Pablo González
La justícia polonesa decidirà el 10 de gener sobre la situació del periodista basc Pablo González, a punt de complir un any detingut en una presó sense una acusació formal. El periodista, que té doble nacionalitat (espanyola i russa), va ser detingut al febrer pels serveis de seguretat interna polonesos sota l’acusació d’espiar per als russos.
