L’Audiència de Sevilla dona deu dies a Griñán per ingressar a la presó

L’Audiència de Sevilla ha desestimat els recursos dels condemnats per la peça política del cas dels ERO i ha requerit a set d’ells, entre els quals l’expresident de la Junta José Antonio Griñán, que ingressin voluntàriament a la presó en un termini de deu dies, que finalitza el pròxim 1 de gener de 2023.

La Secció Primera de l’Audiència ha dictat una interlocutòria, datada aquest dijous, en la qual desestima els recursos de súplica presentats per vuit dels condemnats a presó per aquest cas, tots ells ex-alts càrrecs de la Junta d’Andalusia, contra la resolució en la qual el tribunal va denegar suspendre les penes privatives de llibertat mentre es tramita l’indult.

En el cas de l’ex-viceconseller d’Ocupació Agustín Barberá, tot i que també desestima suspèn l’ingrés a la presó fins que es tramiti la suspensió de l’execució de la pena sol·licitada per la seva defensa, ja que està pendent d’un informe del metge forense sobre una malaltia molt greu que pateix.

Els altres set tenen un termini de deu dies naturals per ingressar voluntàriament en un centre penitenciari. Aquest termini que començarà a comptar a partir de demà divendres, 23 de desembre, quan es produeix la notificació efectiva als procuradors, segons ha informat el TSJA.

José Antonio Griñán va ser condemnat a sis anys i dos dies de presó i inhabilitació durant 15 anys pels delictes de malversació i prevaricació, la mateixa pena que ha recaigut en Carmen Martínez-Aguayo, que va ser viceconsellera d’Hisenda entre abril de 2004 i abril de 2009 i consellera d’Hisenda entre abril de 2009 i setembre de 2013.

El conseller d’Innovació entre l’abril de 2004 i l’abril de 2009, Francisco Vallejo, i el conseller d’Ocupació i Desenvolupament Tecnològic entre abril de 2000 i abril de 2004, José Antonio Viera, van ser condemnat a set anys i un dia de presó i a 18 anys d’inhabilitació  per prevaricació i malversació.

Antonio Fernández, que va ser viceconseller d’Ocupació entre abril de 2000 i abril de 2004 i conseller d’Ocupació entre abril de 2004 i març de 2010, va rebre una pena de set anys, onze mesos i un dia de presó i 19 anys i sis mesos d’inhabilitació pels delictes de malversació i prevaricació.

Jesús María Rodríguez, va ser viceconseller d’Innovació entre març de 2005 i abril de 2010, va ser condemnat sis anys de presó i a 15 anys d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i malversació, i Miguel Ángel Serrano, director general d’IFA-IDEA entre juny de 2004 i maig de 2008, a sis anys i sis mesos de presó més 17 d’inhabilitació per prevaricació i malversació.

La Secció Primera assenyala que els investigats, en els seus recursos de súplica, “plantegen qüestions ja resoltes en la interlocutòria recorreguda”, per la qual cosa “no hi ha cap dada o circumstància que permeti reformar la resolució dictada”.

Sobre l’al·legació de les defenses del temps transcorregut, el tribunal admet “que ha transcorregut un gran lapse de temps des de la data dels fets” però afegeix que no ho és menys cert que es tracta d’una “macrocausa”, amb molts investigats i que requeria la pràctica de “diligències de prova que es dilaten en el temps per circumstàncies, de vegades alienes als investigats i al mateix òrgan judicial, tant en la fase d’instrucció com en la celebració del judici i dictat de la sentència corresponent”. És per això que conclouen que “el transcurs del temps no és motiu per a la concessió de la suspensió sol·licitada”.

Les defenses de quatre dels investigats van al·legar també l’existència de vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, però els magistrats de l’Audiència de Sevilla argumenten que, en aquest cas, “no s’ha produït indefensió a les parts” ja que la resolució recorreguda “es dicta atenent estrictes criteris de legalitat en executar una sentència firma dictada per la Sala II del Tribunal Suprem”.

Del recurs de súplica presentat per les defenses dels condemnats, entre ells el de Griñán, que va sol·licitar que l’ingrés fos en tres mesos, els magistrats responen que no poden atendre aquesta sol·licitud, ja que no “existeix cap raó per acordar un ajornament del compliment de la pena privativa de llibertat” i, a més, això suposaria un “greuge comparatiu per a la resta dels penats i una decisió arbitrària mancada de justificació”.