La batalla del Nadal a Ucraïna
La nova branca ucraïnesa de l’Església ortodoxa trasllada la celebració de la litúrgia nadalenca del dia 7 de gener al 25 de desembre
Molts ucraïnesos no veuen justificat el canvi i prefereixen mantenir la data tradicional
Comunitats de la nova Església ortodoxa d’Ucraïna obren, el 25 de desembre, les portes dels seus temples per celebrar la litúrgia del Nadal. Un canvi de calat tenint en compte que al país tradicionalment s’ha celebrat aquesta data assenyalada del calendari religiós el 7 de gener, com a resultat d’haver conservat l’antic calendari julià per fixar les jornades festives.
Tot i que el conflicte armat a Ucraïna ha estat un revulsiu per marcar distàncies en els aspectes quotidians que denotin cert vincle històric amb Rússia, molts ucraïnesos han preferit conservar el costum de reunir-se amb la família el 7 de gener.
Entre els ucraïnesos consultats per aquest diari, només algun jove es plantejava, dies abans del 25 de desembre, la possibilitat de canviar la data de la celebració. La majoria es mostra procliu a mantenir la festivitat el 7 de gener perquè és com ho ha fet tota la vida, i per als ucraïnesos de més edat la guerra no justifica un canvi de calendari en les cites familiars, malgrat la situació greu i excepcional que viu el país.
Comentaris que s’avenen amb una enquesta del grup demoscòpic Rating, que constata un tímid augment en el nombre d’ucraïnesos que celebren el Nadal només el 25 de desembre (del 4% l’any 2021 a l’11%) i els que ho fan en les dues dates (del 18% al 25%). Més de la meitat (55%) celebrarà el Nadal el 7 de gener (en l’anterior enquesta la xifra era del 71%). El 8% no celebra la festivitat en cap data, la majoria dels quals són joves, residents de regions del sud i de la capital. Ciutadans de l’oest del país, de Kiív, els més joves i les comunitats grecocatòliques són els més favorables a fer la doble celebració del Nadal o només el 25 de desembre.
No obstant això, també ha augmentat el nombre de ciutadans que donen suport a la idea de traslladar oficialment la celebració de Nadal al 25 de desembre, passant del 26% al 44%. En contra d’aquesta idea, hi ha el 31% dels enquestats (el 2021 era un 58%). Un altre 23% va dir que no era una qüestió que els preocupés i un 2% no va respondre.
Política i religió
Les qüestions de fe i el paper de l’Església ortodoxa van estar pivotant en el conflicte ucraïnès abans que l’exèrcit rus iniciés la invasió, quan el país s’enfrontava a la guerra de les regions separatistes de l’est. Les comunitats ortodoxes d’Ucraïna depenen del patriarcat de Moscou i cal recordar que el Kremlin manté una bona relació amb el cap d’aquesta branca de l’ortodòxia, Ciril, perquè és una manera d’influir en territoris fora de la Federació Russa.
Encara que siguin minoritàries, comunitats del Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Turkmenistan, el Tadjikistan, el Kirguizistan i Mongòlia depenen d’aquest patriarcat. Però és a Ucraïna on té l’altra gran massa de fidels, a part de Rússia.
Per impedir que Moscou mogués fils i difongués missatges favorables al Kremlin a través de l’estructura de l’Església ortodoxa en territori ucraïnès, l’Estat va impulsar el 2018 una nova estructura religiosa, l’Església ortodoxa d’Ucraïna, que és independent del patriarcat de Moscou i que, segons els responsables, ja disposa de 7.000 parròquies.
Independents de Moscou
Tot i això, aquest any, tres mesos després de l’inici de la invasió de Rússia, els caps de l’Església ortodoxa ucraïnesa, la branca històrica que depèn de Moscou, van decidir declarar la seva independència.
Malgrat aquest pas decisiu, sectors polítics d’Ucraïna recelen de la branca històrica de l’ortodòxia i l’acusen de treballar per Rússia, afirmacions que refusen els líders religiosos. La polèmica ha arribat fins al punt que el govern de Kíiv ha impulsat una llei que prohibeix a les institucions religioses que mantenen vincles amb Rússia organitzar activitats, i ha sancionat set sacerdots.
Una de les darreres polèmiques és la que s’ha creat al voltant del gag d’un programa d’humor de la televisió ucraïnesa, en què s’ironitzava sobre la manera d’humiliar els clergues de la Església ortodoxa tradicional. L’esquetx va provocar la indignació dels caps religiosos, que van presentar una denúncia per incitació a l’odi religiós, però és una mostra més de com l’Església és un altre camp de batalla en el conflicte.
