Els kurds, en perill a França

Les entitats kurdes a l’Estat francès no es creuen que l’assassinat de tres membres de la seva comunitat divendres passat a París sigui obra d’un individu aïllat que proclama “el seu odi als estrangers”. Per això, just després es van produir enfrontaments amb la policia al barri dels fets, i la manifestació de dissabte també va acabar amb aldarulls. El record de l’assassinat de tres militants kurdes aviat farà deu anys no lluny d’aquesta zona és ben viu i revifa les sospites que al darrere hi torni a haver els serveis secrets turcs, en plena recrudescència dels combats a les fronteres turcosiriana i iraquiana.

“A través de la premsa, hem sabut que no s’ha retingut el caràcter terrorista d’aquests fets, i estem indignats per aquesta situació”, es va exclamar el portaveu del Centre Democràtic Kurd de França (CDKF), Agit Polat, hores després que un conductor jubilat de trens de 69 anys matés amb la seva pistola dos homes i una dona al Centre Cultural Kurd Ahmet-Kaya, al carrer Enghien. “Ens volen fer creure que es tracta d’un simple militant d’extrema dreta. Qui és terrorista? És el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o el moviment kurd?”, continuava Polat sobre les investigacions obertes a França per finançament del terrorisme al PKK per part de militants kurds de la regió parisenca i Marsella.

Aquest portaveu també es queixava que el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, no els havia volgut rebre quan van anar a visitar a la tarda el lloc dels assassinats. Una visita que va desencadenar xocs amb la policia durant dues hores en aquesta cèntrica barriada parisenca a l’entorn del Faubourg Saint-Denis, epicentre de la comunitat kurda. Els més joves els llançaven tota mena de material urbà amb crits d’“Erdogan, terrorista! Erdogan, assassí!”, amb referència al president turc, Recep Tayyip Erdogan. Una ràbia accentuada perquè la fiscalia només investiga el succés com “un crim racista”.

El francès William M. va entrar al centre cultural Ahmet-Kaya armat amb un Colt amb quatre carregadors, a més d’una bossa amb 25 municions, poc abans de les dotze del migdia. Va començar a disparar i va provocar la mort d’una dona i un home. Un segon home ferit es va refugiar en un restaurant del davant, però va acabar morint. Després, l’atacant va entrar en una barberia kurda, on va ferir tres persones més fins que va poder ser reduït per la gent de l’establiment quan intentava tornar a carregar la pistola. Els tres ferits es troben fora de perill.

L’individu va ser traslladat a un hospital per ser curat dels cops que va rebre a la cara i, després, la policia el va portar a casa seva, a un quart d’hora, on vivia amb el seu pare nonagenari, per fer-hi un reconeixement.

Posteriorment, se li va començar a prendre declaració a la comissaria abans que dissabte fos traslladat a una infermeria de psiquiatria per recomanació dels que l’estaven examinant. Però diumenge va tornar a declarar i ahir va passar a disposició judicial.

Durant la seva declaració, hauria confessat que “sempre havia tingut ganes d’assassinar estrangers”, des que va ser víctima d’un robatori a casa el 2016, en què va clavar ganivetades a l’assaltant. Per això, havia estat condemnat recentment, però mentrestant era a la presó per haver atacat ara fa un any amb un sabre un campament de refugiats sudanesos i eritreus en uns jardins de París. En espera d’un judici que no arribava per aquest segon succés, se l’havia posat en llibertat el dia 12 de desembre amb ordre de seguiment psiquiàtric i la prohibició de portar armes. Però mai ningú es va preocupar de verificar que estava inscrit en un club de tir esportiu.

Els responsables kurds assenyalen que William M. hauria pogut ser manipulat a la presó pels serveis secrets turcs. El precedent és un xofer que va assassinar tres destacades militants kurdes el dia 9 de gener del 2013 al carrer Lafayette, al mateix districte on han ocorregut ara els fets. Pel que fa a aquest crim, mai se n’han esclarit els autors intel·lectuals perquè els serveis francesos no desclassifiquen els arxius secrets.