“Aquest mandat s’està fent una aposta necessària per l’energia verda”

S’hi viu bé. És un poble del qual ens sentim orgullosos i amb carisma, per la seva història i per ser una vila termal. És un municipi on la vida cultural es viu molt intensament i amb una bona qualitat de vida.

L’activitat econòmica de Caldes ha crescut moltíssim. Té una economia ben diversificada amb un sector no només turístic. Sempre ha estat un pol d’atracció subcomarcal. Tenim un comerç de proximitat, un sector serveis i de restauració molt atractius per oferir als pobles del voltant. Alhora també hi ha una indústria rellevant i necessària per donar sortides laborals als calderins i calderines. Sense oblidar el sector primari, perquè Caldes històricament havia estat un municipi on l’agricultura i la ramaderia havien tingut un pes important.

Des de Caldes de Montbui hem impulsat un estudi de recerca amb la Fundació de l’Hospital del Mar i amb els balnearis del municipi per explorar quina utilitat poden tenir les aigües termals en la recuperació de certes patologies. De tota la vida hem sabut que les aigües termals han estat bones per la recuperació d’algunes malalties –a Caldes hi ha un safareig que és el safareig dels calciners, on històricament ja es rentava la roba de les persones que tenien malalties infeccioses– i el fet de posar a disposició de la ciència aquesta realitat tan nostra és molt positiu. Actualment, estem en l’última fase de l’estudi, ja s’han fet els tractaments amb persones que tenien seqüeles de la covid persistent, i les valoracions inicials són molt positives. Ben aviat tindrem els resultats.

El fet de poder mostrar un poble atractiu, amb activitats emblemàtiques com ara el Mercat de Nadal, el Mercat de l’Olla, la Via del Pintxo i l’Escaldàrium, no només genera un impacte econòmic molt gran, també genera una cohesió i un sentit de pertinença per als veïns i veïnes.

Aquest mandat hem fet una aposta molt decidida per les polítiques de transformació energètica. A finals del 2019 vam declarar l’emergència climàtica en el ple municipal, per unanimitat de totes les forces. A partir de llavors vam començar a treballar. Vam crear l’Oficina d’Acció Climàtica i vam desenvolupar un pla de transició energètica. El fet de tenir avui dia una comunitat energètica de referència no és gratuït, és fruit d’aquesta aposta per les polítiques de transformació verda.

Vam fer una estesa de plaques fotovoltaiques en sis instal·lacions municipals –biblioteca, centre cívic i pavellons– que generen 200 kWp d’autoconsum compartit. Una part es destina a consums municipals i l’altra es posa a disposició de la ciutadania per empoderar-la cap a un nou model energètic i, alhora, com una eina per lluitar contra la pobresa energètica. Estem parlant del fet que s’està reduint la factura de la llum dels veïns i veïnes de Caldes entre 40 i 50 euros al mes.

Aquest mandat s’està fent una aposta necessària per l’energia verda i és imparable. La CEL avui en dia té 100 famílies i preveiem –de fet ja tenim els fons Next Generation per fer-ho– ampliar-ho fins al 10% de la població el 2024, arribant a les 700 llars.

Hem estat reconeguts com a territori sostenible del premi Torres & Earth 2022 i també ha estat considerada una de les iniciatives més transformadores en l’àmbit europeu. Però, més que ser un model, el que volem és explicar que hi ha exemples concrets com La CEL per contribuir en la lluita contra el canvi climàtic. Des dels pobles i ciutats hem d’aconseguir fer molt més per la transició verda i, en el cas de Caldes, les polítiques d’acció climàtica seran imparables i imprescindibles de cara al pròxim mandat.

Una de les qüestions estel·lars de les darreres eleccions municipals va ser el debat sobre les polítiques d’habitatge i la necessitat d’ampliar l’habitatge públic. Caldes és un poble on hi ha hagut poca especulació, poc creixement urbanístic en els darrers anys, això, per una banda, té un punt positiu perquè genera una cohesió urbana, però, per contra, genera una manca de lloguer i especialment de lloguer assequible, i això deriva en el fet que molts joves hagin de marxar, per exemple. Des de l’Ajuntament vèiem la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge públic i per això hem impulsat tres iniciatives: cinc nous habitatges polivalents per a persones amb necessitats d’inserció, que ja són una realitat; els habitatges per a joves, per fomentar l’emancipació de nois i noies de 16 a 30 anys, i els habitatges cooperatius que han estat adjudicats a una cooperativa calderina per buscar un nou model d’accés a l’habitatge fora de les tendències del mercat.

El tracta d’un model constructiu molt innovador i creatiu. Va ser molt espectacular tot el procés de col·locació dels contenidors i va crear molta expectació entre els veïns. És cert que, en els tres casos d’iniciatives d’habitatge, hi ha hagut veïns que han manifestat la seva inquietud per saber quin perfil d’usuaris anirien a viure al costat de casa seva. Especialment en el d’habitatge jove va despertar una mica més d’inquietud. Però ara com ara estic convençut del fet que els veïns entenen aquesta necessitat.

Les polítiques de mobilitat també han estat molt presents en aquest mandat, des de la implementació de “ciclocarrers” fins a la intenció de pacificar i convertir el màxim possible espais cèntrics de Caldes de Montbui en zones de vianants, i això sempre genera una controvèrsia i un debat, però la tendència natural de tots els pobles i ciutats és anar endreçant i anar posant el protagonisme especialment en les persones enfront dels cotxes. És cert que hi ha hagut canvis importants com ara el trasllat del mercat municipal al carrer principal, a l’avinguda Pi i Margall. La covid ens hi ha portat per poder buscar més espais diàfans i oberts i són accions que ja es queden.

Tenim un gran repte: resoldre de cara al futur l’avinguda Pi i Margall perquè és un carrer que ha quedat obsolet, des d’un punt de vista urbanístic, i el que ens agradaria es convertir-ho en un passeig. Ens vam comprometre al llarg del mandat al fet de generar el consens necessari per posar les bases del futur carrers Pi i Margall. Hem fet un procés participatiu per generar debat i aquest consens s’entregarà al pròxim equip polític que sorgeixi el maig del 2023.

El fet de tenir una regidoria de Feminisme, d’Igualtat i de Polítiques LGTBIQ+ ens ha permès treballar d’una manera molt més transversal. S’han feminitzat espais públics al nostre poble que són destacats i que donen molta visibilitat en aquesta causa, com ara el passatge de les Bruixes, el mirador de l’Elisabeth Eidenbenz, la plaça Neus Català i la futura plaça de les Bugaderes. S’ha implementat el punt SAI, on s’ofereix acompanyament i atenció de proximitat a les persones LGTBIQ+. I hem fet una proposta de pla d’igualtat municipal al qual està convidat a participar tota la ciutadania.

Aquest mandat haurem ampliat el nombre d’equipaments públics. Es va adquirir l’antiga Escola del Carme a través d’una permuta d’uns terrenys municipals i, després d’un procés participatiu per decidir-ne els usos que hauria de tenir, tenim els fons Next Generation per desenvolupar-hi un centre sociocultural que ens permetrà dinamitzar i recuperar el nucli antic de Caldes. En aquest mandat també s’ha fet l’ampliació de Les Cases dels Mestres, amb el nou Casal per a la Gent Gran, i haurà estat l’obra més gran del mandat en l’àmbit pressupostari. També tenim espais privats que estem ajudant a rehabilitar. Perquè la cultura de Caldes de Montbui també sorgeix molt de baix a dalt: Centre Democràtic, Casino de Caldes... La vida cultural i associativa de Caldes és molt intensa i aquest pla va en aquesta línia.

Aquest ha estat un mandat molt complex per a les polítiques educatives. Amb la covid hem hagut de tancar escoles, tornar a obrir-les, contribuir al fet que els alumnes tinguessin tots els dispositius telemàtics per poder seguir els cursos. Tot i aquesta complexitat, s’han donat notícies importants, com és la creació –conjuntament amb l’institut Manolo Hugué, l’Associació Balneària de Catalunya i la col·laboració del balneari Termes Victòria i Broquetas– del cicle formatiu en termalisme i benestar, que resulta estratègic per donar sortides professionals de proximitat. Un altre gran projecte és l’institut escola calderí Pic del Vent. Quinze anys de barracons són inacceptables i entre totes les administracions havíem de fer tots els esforços per resoldre aquest tema. Vam arribar a un conveni en el qual l’Ajuntament avançava 2,2 milions d’euros, però després ens vam trobar amb l’increment dels preus de la construcció de la inflació i ara hem hagut de negociar una addenda que estem pendents de poder presentar. Però ja puc anunciar que de ben segur anirà a bon port. I hi ha una tercera qüestió, que és el fet de reactivar el projecte educatiu de Caldes, el PEC, amb el qual es va fer un procés educatiu que va generar una gran cohesió entre centres escolars.

Aquest any hem recollit el fruit de molta feina feta. Ha entrat en funcionament La CEL, tot i que hi estàvem treballant des de fa uns dos anys. L’ampliació de Les Cases dels Mestres i el Casal de la Gent Gran. Quatre anys a l’administració són molt justos i, per tant, has de començar a treballar des del primer dia amb molta intensitat per poder culminar tot allò que vas prometre en campanya.

Sempre hi ha coses que cal millorar. Per exemple, amb l’increment de preus de la construcció, no hem pogut implementar la nova prefectura de policia. Ja tenim els diners i la licitació en marxa i el 2023 haurien de començar les obres. Això també ha passat amb el parc de la Bolera i amb l’institut escola calderí Pic del Vent, amb aquest últim ens agradaria començar les obres l’estiu del 2023. L’any que ve serà també l’inici d’obres de la reforma de l’espai emblemàtic de l’Escola del Carme. Hi ha moltes coses per continuar fent a Caldes.