“Hem de recuperar la ciutat no només per als reusencs, també per al país”

N’hi ha uns quants d’urgents, com ara el necessari desdoblament del CAP Sant Pere, sobrecarregat, portant-lo a l’àrea del Carme, que necessita finalitzar el procés de transformació urbanística iniciada amb la llei de barris, massa precària tenint en compte que és al rovell de l’ou de la ciutat. L’estació d’autobusos ha quedat obsoleta i necessita una millora integral que el govern ha deixat de banda perquè, en aquest sector, vol canviar els usos del mercat del Carrilet després d’haver dit que el tancaria sense alternativa. També hi ha centres educatius que continuen en aularis modulars, a secundària els centres tenen ràtios molt elevades i, pel que fa a la formació professional, l’oferta no dona resposta a les necessitats del territori i al que sabem que serà l’ocupació dels propers anys. En comerç poca cosa s’ha fet; hi ha crisi, és evident, però hi ha molts locals tancats. I no tenim uns cinemes homologables als d’una ciutat com la nostra, i als centres comercials falta oferta familiar competitiva. D’altra banda, al Tecnoparc només hi ha el que es va fer al principi, i nosaltres hem demanat que s’ampliï, ja que les empreses tecnològiques sabem que continuaran creixent. I, en darrer lloc, l’Ajuntament està donant l’esquena a tres quartes parts de la ciutat, ja que el que es fa es limita al centre i al nord, amb moltes promeses incomplertes, com ara els mil habitatges promesos, i amb barris en què no hi ha hagut millores. S’ha dissenyat molt sobre com ha de ser la ciutat, però s’ha fet poc. També ha de millorar l’atenció a la ciutadania, amb espais i personal suficient, i sobretot tenint en compte la bretxa digital.

Primer tenint un bon diagnòstic, que el tenim. Reus és una ciutat tensionada pel que fa al preu del lloguer i l’accés a la compra d’habitatge. S’han detectat 400 habitatges buits, tot i que segurament n’hi ha molts més, i s’han de mobilitzar. Per què no es fa? Perquè, tot i que la voluntat de l’administració és facilitar-ho, la ciutadania, els propietaris que ho voldrien fer, no ho entenen o no hi confien. I cal adreçar-nos als que no fan aquest pas perquè el facin. Cal tenir en compte que els 400 habitatges, o molts més, són insuficients, ja que la demanda és molt més gran. També hem de rehabilitar habitatge, donant més ajuts. És molt important, sobretot als barris que queden més en precari. Amb més oferta d’habitatge en algunes zones, també hi haurà més activitat comercial i més atractius per residir-hi. Sabem que hi ha persones que se’n van a viure fora de la ciutat perquè no troben oferta aquí. Estem perdent perfils de persones joves que han de crear famílies, portar fills a les escoles, fet que possibilita que no es tanquin grups d’escolarització... Anem cap a un decreixement demogràfic i un envelliment de la població.

Sempre ens hem pronunciat en contra de renunciar a ser gestors en l’àmbit de la salut, una cosa que ens vam veure obligats a fer en una època en què la Generalitat no apostava per l’oferta pública. Però ho podíem fer perquè teníem una estructura empresarial pública capaç de suplir la Generalitat en aquest aspecte. Ara la Generalitat vol modificar el mapa, i és oportú reflexionar, però no em sembla bé el resultat. Era un bon moment per desenvolupar la capitalitat de Reus en l’àmbit sanitari, acceptant el canvi de protagonisme, amb més implicació de la Generalitat, però mantenint aquí la capacitat de decidir, de generar valor, d’interlocució amb el territori. I això no s’ha fet. I econòmicament crec que ha sigut perjudicial, ja que durant aquests anys Reus ha fet un sobreesforç per mantenir un servei públic de salut que li tocava a la Generalitat i que no s’ha compensat.

Reus ha de donar més de si. El nou Bravium ha de ser una peça fonamental en l’oferta no tan professional com la del Fortuny o el Bartrina, que no han de ser els únics teatres. Hi ha altres entitats d’arts escèniques que necessiten ajuda en la recuperació de la capacitat creativa. Hi ha contingut però falta continent, tal com passava en el cas del Bravium i que ara sembla que es pal·lia amb la recuperació del Centre Catòlic. I, pel que fa a la música, hi ha grups que es queixen de la manca d’interès de l’Ajuntament. Cal mobilitzar espais, els existents i més, perquè n’hi ha dèficit, per tal que la creativitat pugui tenir recorregut. Cal que la capacitat de creació pugui arribar al consum cultural. Reus necessita un equipament gran per donar cabuda als passos de Setmana Santa, al seguici festiu..., que podria ser el Vapor Vell.

Nosaltres sempre hem defensat els plans estratègics. Ens vam queixar que en els primers anys de l’alcalde Pellicer hi havia govern sense estratègia. Però ara ens n’hem anat a l’altre extrem: tot són plans, tots són estratègies, tot és en futur, i poca cosa s’ha fet. Hem participat en el Nou Horitzó 32, l’hem fet nostre, però també hem dit que només representa una part de les estratègies que necessita la ciutat. Hi ha moltes més coses que s’hauran de posar en actiu. Hi ha moltes idees recollides de persones i entitats, però no deixa de ser una part de la ciutat, i el procés participatiu ha tingut el recorregut que ha tingut. És una part petita del que la ciutat necessitarà. Però no el deixarem en un calaix com va fer el senyor Pellicer a l’inici del seu mandat amb el pla estratègic Reus Demà que es va trobar fet.

Ha de ser una ciutat en què tothom vegi que hi passen coses i sàpiga quines són les seves característiques concretes. Actualment, si ho preguntéssim, ningú no podria dir exactament per què continua vivint a Reus o per què hauria de venir a viure-hi. És el que hem de recuperar. A Reus tothom ha de dir: “Que bé que vivim aquí, hi tenim el que necessitem; és verda i amb una mobilitat amable; hi ha treball de qualitat.” Que no sigui la ciutat que encapçali la taxa d’atur o que tingui un PIB mitjà un 25% per sota de la mitjana catalana. Que tingui una atenció a la ciutadania ràpida, que sigui cuidadora de persones. Que sigui cultural, esportiva i educadora. I comercial, com ha sigut sempre. Hem de recuperar la ciutat no només per als reusencs, també per al país, ja que ha de tenir el paper que li toca a una ciutat de 106.000 habitants amb la seva història i patrimoni. Hem anat tirant enrere perquè anem en punt mort.

No. Per exemple, en l’àmbit de l’estació intermodal, molts pobles ens diuen: “Quan vosaltres hi lluiteu, nosaltres estarem amb vosaltres.” El territori espera aquesta capitalitat. Per exemple, ara hi haurà un desenvolupament industrial a Mont-roig del Camp, amb 500 llocs de treball i alts càrrecs que vindran de Corea. Reus ha de ser capaç d’oferir els seus serveis a tota aquesta gent en l’àmbit sanitari, comercial, educatiu... Hem de tenir el paper que ens toca, no cal aspirar a ser la millor ciutat del món. Hem donat l’esquena a bona part de la nostra ciutadania i del territori.

Hi hem anat d’esquena i molt sovint les bones paraules no es tradueixen en fets. Hi ha àmbits de desenvolupament territorial, com la gestió de residus, que s’estan fent bé i cal continuar-los. Però tinc por que la bona voluntat no es tradueixi en realitat. Hi ha temes en què cal treballar junts i en què hi ha d’haver una visió compartida. Si treballem junts hi guanyarem, i aquests anys no s’ha avançat, no hi ha consensos reals, sobretot a l’hora de defensar projectes d’abast territorial davant la Generalitat, com ara el tema del Hard Rock Cafè, el debat del tramvia... I així renunciem a tenir un pes específic important o ens trobem, per exemple, l’estació de l’AVE on no la vol ningú.

Sí, des del primer dia, i nosaltres no hem fet res perquè no ho sigui, perquè és legítim. Nosaltres havíem apostat per ser al govern, però es van decidir per aquest pacte i nosaltres hem actuat amb lleialtat en l’oposició. S’han repartit les cadires però s’ha fet poca feina transversal, ha estat un govern amb poca mirada global de ciutat.

Una mica també; són dotze anys a l’oposició. Però és més una qüestió personal que m’obliga a centrar esforços en l’àmbit familiar i reconèixer que per servir la ciutadania hi has de dedicar tot el temps i esforços, i ara no em trobo amb capacitat per fer-ho. Sandra Guaita és una persona molt formada, preparada i amb recorregut per ser alcaldessa.

És una gran notícia per a Reus que tinguem una alcaldessa. La política, amb dones, i ho he vist durant aquests anys, és una altra cosa. Necessitem que les dones hi siguin i amb responsabilitats.