L’ONU demana als talibans aixecar les restriccions contra les afganeses

La missió de les Nacions Unides a l’Afganistan (UNAMA) ha demanat avui als talibans aixecar les restriccions contra les afganeses que limiten el seu accés al treball i a l’educació, i ha advertit que el recent vet a que les dones treballin a les ONG agreujarà la crisi humanitària vigent al país asiàtic.

En una reunió entre el representant especial de la UNAMA, Markus Potzel, i el ministre de l’Interior afganès, Siraj Haqqani, l’enviat de l’ONU ha transmès al govern talibà “la crida de la comunitat internacional per aixecar les prohibicions sobre el treball i l’educació per a dones i nenes”, ha informat la UNAMA a Twitter.

“La prohibició de les treballadores humanitàries afganeses aprofundirà la crisi humanitària creant una major misèria econòmica i més aïllament”, ha afegit.

Tot i així, Haqqani ha manifestat que aquesta sèrie de mesures estan enfocades al “benestar del poble”, tot i que ha indicat que els dirigents fonamentalistes estan intentant trobar una solució compatible amb la llei islàmica o Xaria.

“S’estan fent esforços per solucionar els problemes i s’està treballant en una solució raonable i permanent que sigui compatible amb les regles de la Xaria i la cultura del nostre poble”, ha precisat el ministeri de l’Interior afganès en un comunicat.

En l’últim mes, els fonamentalistes han prohibit l’ingrés de les afganeses a les universitats, estenent així el vet que ja els impedia accedir a les escoles de secundària, i van vetar que les dones treballin a qualsevol ONG en considerar que les treballadores no compleixen les lleis islàmiques per no fer servir vel.

Aquest últim punt va provocar la sortida del país de diverses organitzacions humanitàries, que van afirmar que no podien continuar amb els seus programes en aquestes condicions, mentre que l’ONU i altres organitzacions van emetre un comunicat conjunt alertant que “caldrà aturar moltes activitats” a l’Afganistan.

Des de la caiguda de Kabul l’agost del 2021, les dones han experimentat un deteriorament en els seus drets amb restriccions com la segregació per sexes en llocs públics, la imposició del vel o l’obligació d’anar acompanyades per un familiar masculí en llargs trajectes.

Una realitat que s’assembla cada cop més a l’època del primer règim fonamentalista entre el 1996 i el 2001, quan, d’acord amb una rígida interpretació de l’islam i el seu estricte codi social conegut com a pastunwali, van prohibir l’assistència femenina a les escoles i van recloure les dones a la llar.