“La ciutat avança, hem posat les bases de molts projectes a punt de tancar”

Em preocupa molt el civisme, perquè hi ha un canvi en la societat que ens porta a pensar que hem d’actuar amb pedagogia i estar amatents al manteniment de ciutat, que ens costa molts diners. D’altra banda, la ciutat va avançant, amb molts projectes a punt de tancar. Hem tingut capacitat inversora i hem posat les bases perquè en el proper mandat hi hagi l’execució de moltes inversions, com ara l’àrea del Carrilet, l’Antic Hispània, el raval de Santa Anna, el carrer Ample... Per què va tard? És una qüestió econòmica i de gestió administrativa. El 2011 érem la ciutat més endeutada de l’Estat. Ens impossibilitava qualsevol inversió futura. Ho hem anat arreglant i ara la situació és immillorable, el nivell d’endeutament és molt baix i passem a ser un dels ajuntaments exemplars en gestió econòmica. Això ens ha permès afrontar tot allò que volíem fer; algunes coses s’estan fent i d’altres es faran el proper mandat.

D’habitatge sempre en falta i serà un repte els propers anys. Al principi vaig dir que faria molt habitatge social, però no és tan fàcil com sembla. Per exemple, és complicat negociar amb la Sareb. El projecte de l’Hispània consta de 48 habitatges amb pàrquing, perquè al centre de la ciutat n’han de tenir. El problema per l’abocament històric de residus en aquest edifici se solucionarà; la zona està acotada i es descontaminarà.

Sí. Sovint parlem del centre del centre històric, des d’on s’expandeix la ciutat i que forma un espai de centralitat molt potent. Però les ciutats creixen i els nous espais de creixement generen els seus nuclis de centralitat. En el cas del Carrilet, l’espai de centralitat és el mercat, que té problemes estructurals. Ocupa un espai central en una zona, la sud, que també tindrà la nova estació de trens, la de Bellissens. Cal crear nous espais de centralitat, més enllà del centre històric, per generar més qualitat de vida.

Allà on ara hi ha el mercat hi va un nou centre, una nova plaça, amb equipaments per donar vida comercial, cultural... I, d’altra banda, el mercat pròpiament dit es desplaça més al nord, a unes naus històriques, situades estratègicament per encaixar l’àrea del Carrilet i el centre històric, de manera que aquesta nova centralitat tindrà gran capacitat d’expansió i de vida, que en pocs anys veurem.

Sempre hi ha locals buits, aquí i a tot arreu. El comerç està en un procés de canvi, en part a causa de les noves tecnologies. Però fem esforços perquè s’obrin, com ara el projecte Reus Espais Vius, posant d’acord propietaris i comerciants. Però també se n’han obert i continuem sent una ciutat potent a nivell comercial, com ho demostra que aquest Nadal molta gent de fora ve a comprar, amb molta il·luminació i abocant recursos per fer-la atractiva. Ho veiem amb el nivell d’ocupació dels pàrquings, altíssim. I tenim els Bons Reus, que tornarem a treure al febrer. En moments de pandèmia vam fer un pla econòmic d’ajuda a la ciutat, a les famílies, per revitalitzar el comerç i la restauració.

Tenim el Fortuny i el Bartrina, amb programació estable potent, i ara estem tancant una negociació amb el Bisbat per poder invertir, perquè ho podem fer, en la remodelació de l’edifici històric del Centre Catòlic. Permetria complementar la xarxa de teatres, amb un format més petit, a més de recuperar un edifici amb molta història. Però ja veurem com acaba.

Estem en la fase de parlar, de tancar serrells, sempre hi ha coses. M’agradaria que acabés bé, però ja veurem com acaba. En qualsevol cas, soc optimista.

L’hospital era municipal perquè en el seu moment a la Generalitat no li va interessar, però ara hi havia l’oportunitat que se’l quedés. Per a l’Ajuntament la gestió de la sanitat representa massa complexitat, i més tenint en compte que la competència no és municipal. No ens deixava dedicar esforços i diners a altres aspectes del dia a dia. Econòmicament no el podíem suportar i és la Generalitat qui té més recursos. És una altra de les raons de l’endarreriment en les inversions que deia abans.

Sí, i aquest gener s’obre el tràmit formal per portar el desdoblament al barri del Carme, una altra zona de la ciutat que ha de generar una altra centralitat.

És una ciutat molt ben relligada i que sempre ha tingut una visió descentralitzadora. L’atomització de les regidories ha ajudat a crear petites centralitats i que la ciutadania es mogui d’un lloc a l’altre, i d’això el comerç se’n nodreix. A més, els equipaments s’han anat ubicant en llocs estratègics. Queden coses per fer. Per exemple, el 2025 s’obrirà l’estació de Bellissens, que donarà una gran capacitat de creixement cap al sud i que lligarà, més al sud, amb l’estació intermodal, un tema també tancat. I el nou govern haurà de començar a treballar el desbloqueig de la zona de l’estació del nord, on ha d’anar una nova centralitat amb habitatge i, sobretot, verd.

Sí. Això va venint, a poc a poc, però va venint, ho hem d’anar possibilitant. No podem fer-ho tot de cop perquè provocaria un daltabaix. Hem ampliat la xarxa de carrils bici i, pel que fa als ravals, és una aposta valenta, que al principi va crear polèmica però que ara es veu com a positiva. Al raval de Santa Anna està ja molt assumida la nova vocació de vianants, i forma part d’un passeig fantàstic. I ara farem que el carrer Ample sigui una continuació del carrer Llovera, connectats per una plaça del Pintor Fortuny al mateix nivell, sense voreres. Serà tot un, d’una sola peça, perfecte per passejar i amb pocs cotxes, de manera que la plaça de la Llibertat hi connectarà bé.

Això ho porta la vicealcaldessa, en un acord de govern que funciona molt bé. En el pacte amb ERC i Ara Reus ens sentim molt còmodes i ens entenem molt bé. Aquest pla estratègic pretén, en un procés participatiu amb la ciutadania, pensar com ha de ser Reus en deu anys. És fàcil de dir però no de fer. S’ha de pensar com pot dir-hi la seva la gent. Estic content perquè s’ha fet un bon treball, és un document que queda i que les properes alcaldies poden utilitzar.

Una ciutat on puguis passejar tranquil·lament, amb una estació sud que doni prolongació a la ciutat, culturalment potent, comercialment de referència... Una ciutat bonica, que continuï sent la millor ciutat del món. Perquè ho és: a prop del mar, de la muntanya, a prop de Barcelona, sense grans indústries ni fums, però amb empreses potents, que fa bandera de les noves tecnologies, que té un palau de fires i un hospital importants, que la gent se l’estima...

Sí, perquè el territori té concepció metropolitana, que permet exercir generositat sense perdre identitat. Estem en una zona amb una gran potencialitat econòmica, cultural, turística..., a més amb el port, que ha de continuar fent la seva bona feina, l’aeroport... I en aquesta zona Reus exerceix un paper de lideratge.

Ja hi anem. Amb l’alcalde de Tarragona hi tinc una relació fluida. Un alcalde s’equivocaria si no tingués una bona relació amb el veí, el món està fet de veïnatges. Una altra cosa és que hi hagi aquesta rivalitat anecdòtica, que no forma part de la realitat del dia a dia. Tenim estructures conjuntes potents, com la gestió dels residus, amb Sirusa, formada per tots els municipis de l’àrea metropolitana, i el tema de l’aigua també funciona molt bé en aquest sentit. Amb Tarragona tenim moltes trobades per tractar de diferents temes, culturals, turístics...

Sí, però hem fet moltes més coses: parcs, la conversió dels ravals en zona de vianants, hem tancat el tema de l’estació de Bellissens i la intermodal, el centre social del Roser, que funciona molt bé, i més inversions que es veuran. Estem contents de com ho hem gestionat malgrat les mancances, amb els nostres encerts i els nostres errors, que n’hem tingut. Però estic satisfet d’haver passat tres mandats, un amb una crisi econòmica que vam poder solucionar, encara no sé com; el segon amb un escenari polític molt complex, de govern en minoria i amb el procés, i el tercer amb la pandèmia.

Segur que sí. Per exemple, l’antic col·legi Rubió i Ors, al barri d’Horts de Miró, ha de ser una nova centralitat, i allí m’hauria agradat fer-hi una biblioteca pública, però no ens hi hem pogut posar perquè hi havia altres prioritats. I solucionar amb Adif el tema de la gran extensió de vies que hi ha a l’estació del nord, però hem estat molt pendents de l’altra estació i de la intermodal, i hem preferit jugar aquestes cartes.

Bé, jo no plego, acabo el mandat i no em torno a presentar per decisió pròpia; el matís és important. Un alcalde és un ciutadà que fa d’alcalde durant un temps, i ara li toca a un altre. Les idees s’han de canviar, més gent ha de tenir oportunitats.

Probablement, tot i que no és segur: també hi haurà homes encapçalant llistes. És important que hi hagi dones, però és més important la vàlua, les ganes, la vocació, ja que són 48 hores al dia. T’has de desviure per ser-hi, per escoltar.