Netanyahu defensa la visita de Ben Gvir a l’Esplanada de les Mesquites

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha defensat avui la polèmica visita del titular de Seguretat Nacional, l’ultradretà Itamar Ben Gvir, a l’Esplanada de les Mesquites i ha dit que no representa un canvien l’statu quo del lloc, sagrat per a jueus i musulmans.

“El primer ministre, Benjamin Netanyahu, es compromet a mantenir rigorosament l’statu quo, sense canvis, a la Muntanya del Temple”, assenyalar un comunicat de l’oficina del mandatari en al·lusió a la controvertida visita de Ben Gvir.

L’Esplanada de les Mesquites és sagrada tant per a musulmans —és el tercer lloc en importància de l’islam, ja que alberga la mesquita d’Al-Aqsa i el Dom de la Roca, on Mahoma va pujar al cel—, com per a jueus, que en diuen el Mont del Temple perquè creuen que s’hi van aixecar els dos temples sagrats, el de Salomó i el d’Herodes, que va ser destruït pels romans l’any 70.

La visita de Ben Gvir, que ha recorregut el recinte i no s’ha aturat a resar, ha estat condemnada tant per faccions palestines a Cisjordània ocupada i a la Franja de Gaza com per diversos països àrabs i islàmics, la Lliga Àrab i l’Organització de la Cooperació Islàmica (OCI).

El moviment islamista Hamas i altres faccions de Gaza, han descrit la visita de Ben Gvir com “una perillosa escalada i provocació contra el nostre poble palestí, que apunta cap a una guerra religiosa a la regió”.

“No ens regirem pel que digui Hamas”, ha respost l’oficina de Netanyahu.

A més, ha rebutjat les denúncies del món àrab que han descrit el fet com una violació de l’statu quo al lloc sagrat i ha argumentat que altres ministres israelians ja han visitat l’Esplanada en el passat i que per tant “l’afirmació sobre el fet que s’ha fet un canvi a l’statu quo manca de fonament”.

Segons l’statu quo vigent des del 1967 —quan Israel va ocupar la part est de Jerusalem on s’ubica l’esplanada— el recinte està reservat exclusivament al culte de musulmans, mentre que els jueus només poden entrar com a visitants, ja que les lleis jueves prohibeixen els seus fidels pregar al lloc més sagrat per a la seva religió, quelcom reservat només a alguns rabins.

Per això, el prec jueu es practica al Mur de les Lamentacions —ubicat al lateral occidental als peus de l’Esplanada— i així ho aconsella el Gran Rabinat d’Israel, encara que en els darrers anys alguns rabins alineats amb el moviment del sionisme religiós —en què s’emmarca Ben Gvir— han canviat aquesta recomanació i advoquen resar al mateix recinte.

Per als palestins i fins i tot per a Jordània —país que custodia el lloc des del 1967—, aquest canvi és més polític que religiós, un intent de judaització i israelització de tot Jerusalem.

La visita a l’Esplanada de les Mesquites el setembre del 2000 del llavors líder de Likud, Ariel Sharon, va ser el detonant de la Segona Intifada, i l’entrada massiva de jueus —i càrregues policials contra palestins— al recinte va ser una de les causes que va encendre la violència el maig del 2021, que va provocar una greu escalada militar amb Gaza i enfrontaments entre àrabs i jueus a diverses ciutats mixtes d’Israel.