Política

JAUME ARS I BOSCH

ALCALDE DE GUISSONA (JUNTS)

“Malgrat tot, ha estat una sort poder governar en un moment tan difícil”

“La Covid va ser un moment de molta pressió: en l’àmbit sanitari, ja que els municipis havíem d’estar en primera línia en moltes actuacions, i també pel que fa a la preocupació ciutadana” “El creixement de les darreres dècades fa que haguem d’ampliar serveis que han col·lapsat”

Amb els refugiats, la comunitat ucraïnesa es va convertir en la més nombrosa de Guissona
Vam assumir un procés d’acollida que va tenir la solidaritat de veïns i entitats
La pandèmia i la guerra d’Ucraïna van fer ajornar projectes que haurem d’impulsar ara

Jaume Ars és alcalde de Guissona des del 2019, quan es va presentar per primer cop en una candidatura de JxCat formada en la seva majoria per nouvinguts a a la política local. Governa un dels municipis catalans amb més població nascuda a l’estranger (52%) i on hi ha l’empresa agroalimentària que més factura a Catalunya, el grup Bon Àrea.

Com ha anat el mandat?
Quan nosaltres vam entrar a govern el 2019 érem un equip novell. Tots veníem d’un àmbit professional que no era polític. A Junts érem un grup d’amics que ens vam aplegar amb la possibilitat de sortir elegits. Els resultats ens van permetre de fer coalició amb Primàries i formar govern. El balanç que en fem és molt positiu, malgrat que hem tingut dos moments molt importants que ens han obligat a aplicar-nos d’una manera molt assenyada: la pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna. Quan va aparèixer la pandèmia, encara estaven aprenent. Era un moment de molta pressió, en l’àmbit sanitari, ja que els municipis havíem d’estar en primera línia en moltes actuacions, i també pel que fa a la preocupació ciutadana, que era molt greu. Eren moments molt delicats. Ens hi vam haver d’aplicar i vam haver de ser molt, molt curosos amb les nostres accions.

I la guerra d’Ucraïna?

El març del 2022, quan esclata la guerra, teníem 1.064 ucraïnesos. Des del primer moment ja vam veure que seríem un municipi d’acollida, i això va comportar que ens haguéssim d’activar ràpidament per poder acollir persones que podien arribar d’Ucraïna. En fem un balanç positiu, perquè vam poder fer-ho, així com la gestió de la covid, però també és veritat que aquestes emergències han fet que no poguéssim desplegar aquelles línies d’acció que teníem pensades per a Guissona. Però, tot i així, jo diria que hem estat afortunats.
Què vol dir?
L’altre dia ho comentàvem en una reunió del nostre equip: hem estat afortunats. Poder governar i aportar tot el que podíem aportar a Guissona en aquest moment tan difícil per a Guissona i també per a Catalunya ha estat una sort.
Com va ser l’esforç amb els refugiats?
Miri, de refugiats controlats per nosaltres, és a dir, empadronats, en tenim 305. La comunitat d’Ucraïna va passar de tenir 1.064 membres a tenir-ne 1.369, i s’ha convertit en la més nombrosa del municipi. D’aquests tres-cents llargs de refugiats, el 80% es van establir amb famílies ucraïneses del poble. És a dir, en habitatges i amb les necessitats més immediates resoltes. Hi quedava un 20% a càrrec nostre, del municipi, i vam allotjar-los en diferents habitatges buits que cedien els veïns de Guissona, o bé amb famílies del poble que voluntàriament acollien refugiats, malgrat que no tinguessin cap lligam familiar o d’amistat prèvia amb ells. Això ens descarregava una mica del dia a dia de l’acollida de refugiats.
Tot i així, vau haver d’actuar.
Correcte. L’Ajuntament ens fèiem càrrec de les despeses de llum d’aigua, ens fèiem càrrec de telefonia a través d’una fundació, vam subministrar ordinadors perquè els infants i els joves poguessin connectar se al sistema educatiu d’Ucraïna. Bé, jo penso que vam fer el que aquell estat d’emergència ens exigia. Amb el temps, aquell estat d’emergència s’ha anat normalitzant i controlant, i s’ha anat encavalcant amb les necessitats i el dia a dia del municipi.
I administracions com la Diputació i la Generalitat no us van ajudar?
Aquest és un altre tema. M’agradaria deixar molt clar que el suport moral, el suport personal, l’he tingut sempre. De l’administració local d’aquí, de l’administració de la Generalitat, del representant del govern espanyol... Però això s’ha traduït en una ajuda directa al municipi molt minsa. Ara comencen a arribar possibles línies d’ajut, quan fa deu mesos que fem aquest esforç. La que va arribar el setembre passat era una línia que va treure el Departament d’Immigració i Feminismes de la Generalitat. Es tractava de posar un professional perquè pogués gestionar l’acollida de refugiats. Aquest desembre va sortir una convocatòria d’ajuts econòmics per a aquelles institucions que hem destinat recursos al suport als refugiats.
En termes econòmics, quin esforç ha fet l’Ajuntament?
Cal dir que les arques municipals no s’han vist afectades directament, perquè nosaltres vam fer una campanya de solidaritat i recollida de diners, i entre els mesos de març i juny vam recollir de persones individuals, empreses i associacions uns 33.000 euros. I entitats com Càritas i Creu Roja han estat al nostre costat. La Creu Roja sempre s’ha posat a la nostra disposició en el moment que nosaltres no poguéssim fer front el dia a dia d’aquesta gent. Nosaltres teníem unes targetes moneder gestionades a través de Càritas que ells podien utilitzar per anar a comprar. Es carregaven aquestes targetes amb 100 euros al mes i podien anar a comprar als establiments. Què passa quan a nosaltres se’ns comença a esgotar el fons de solidaritats que havíem creat? Doncs va entrar Creu Roja, per cobrir aquesta necessitat.
Han passat deu mesos. Els refugiats han començat a tornar o la situació s’ha estabilitzat?
Hi ha diferents situacions. Dels 305 inicials, ara en tenim 168. Però ara a nosaltres ens passa que no tenim controlat aquest flux. Per què? Perquè hi ha diferents situacions: aquella família que ha tornat a Ucraïna perquè està en una zona més protegida i ens ho ha comunicat. Però també n’hi ha que marxen però no ens ho comuniquen perquè no estan segurs si hauran de tornar a venir al cap d’unes setmanes. A vegades n’hi ha que marxen i ja està, i ens n’assabentem per algun amic que ens ho diu. També tenim en aquests moments el cas de 15 refugiats que tenen molt clar que no marxaran perquè el seu habitatge està destruït. Són de la zona del Donbass, de la zona més conflictiva, i aquesta gent ja ens ha dit que s’estaran aquí durant un temps. Intentaran establir se aquí i intentar fer el futur a Guissona, si més no el futur immediat.
Quins són els projectes que, a causa d’aquestes emergències, no heu pogut tirar endavant aquest mandat?
Un dels àmbits que volíem treballar de forma prioritària i que no hem pogut fer plenament és el de la convivència i la cohesió. Volem que Guissona sigui un municipi exemplar. Ara, per exemple, hem fet una campanya per promoure que tothom que pot pugui votar a les eleccions municipals. Hi ha ciutadans que són nacionals de països amb convenis que permeten votar a les eleccions locals, ja siguin els europeus, sud-americans i d’altres. Aquest era un objectiu que vam posar nosaltres el 2019 com a treball. Però en teníem d’altres que tampoc no hem pogut desplegar totalment per la pandèmia.
Quins?
Per exemple, el tema de mobilitat sostenible. Som 7.800 habitants, però tenim una empresa (Bon Àrea) que mou més de cinc mil treballadors a Guissona cada dia per la carretera de Tàrrega. Això són 4.200 vehicles al dia. De les 8 a les 9 del matí la nostra via d’accés es converteix en la Diagonal de Barcelona. Volíem desenvolupar un projecte de carril bici i aparcaments a les entrades del municipi. I això, a causa de la pandèmia i Ucraïna, no hem pogut anar per feina i és una assignatura pendent. Tenim amb l’empresa Bon Àrea un projecte integrador de la mobilitat que quan puguem haurem d’implementar.
També està pendent la nova àrea bàsica de salut (ABS).
Aquest és un altre tema prioritari. La primera pedra de l’edifici es posarà durant el 2023, i penso que el servei podria entrar a finals del 2024. El portem conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat. I tenim un tema que també és cabdal: el tanatori. A Guissona, en aquests moments, tenim un tanatori que ha quedat petit i obsolet. Tenim un projecte per renovar l’equipament i pensem que el podrem desenvolupar la pròxima legislatura.
Els serveis han quedat petits per l’excepcional creixement del municipi de les darrers dècades?
Gràcies a la potència del creixement de Bon Àrea, Guissona ha crescut molt. No només en nombre d’habitants residents, sinó també de treballadors que cada dia venen de fora. Ara, per exemple, no tenim habitatge. Recentment hem fet una reunió amb la directora d’Incasòl a Barcelona per tractar aquest problema. La gent vol venir a viure a Guissona per feina i no pot, però els pobles de la rodalia, Tàrrega, Cervera i pobles petits, atenen aquesta demanda. I llavors es genera aquest problema de trànsit de vehicles cada dia. Amb Incasòl, el que pretenen ara és fomentar l’habitatge a través de sòl públic. Que hi hagi una injecció d’Incasòl per fomentar el lloguer social o habilitar espais perquè la gent pugui viure-hi. Per tant, tenim tot un seguit de serveis que s’han quedat petits i cal resoldre-ho.
En l’àmbit polític, com ha anat la relació amb els socis de Primàries?
Veníem de molts anys de governs d’Esquerra i crèiem que necessitàvem un canvi, i amb l’acord amb Primàries el vam poder realitzar. Hem estat molt a gust. Ens hem sentit un equip tots plegats. Hem pogut desenvolupar els projectes que teníem cadascun dels grups de forma conjunta, i agraïm a Primàries aquest treball.
I amb l’oposició?
Nosaltres pensàvem que calia impulsar un canvi, perquè ERC havia estat dues dècades governant el municipi i això implica la necessitat, al cap del temps, de renovar i provar un canvi. I així ho vam fer, perquè el resultat electoral ens ho va propiciar, amb un acord amb Primàries. I quan va arribar el segon any de govern, el 2021, vam posar a ERC sobre la taula la coalició. Han passat dos anys, el canvi s’ha engegat, i pensem que és un bon moment. Volíem demostrar que, al final, la governabilitat és de tots, i en un municipi com Guissona, hem de donar exemple a la ciutadania. Ells no van acceptar, van dir que era massa tard i que no trobaven que en aquell moment s’ho puguessin fer propi. En tot cas, si a les eleccions d’aquest any nosaltres tenim la majoria o podem governar, nosaltres des de sortida els oferirem governabilitat. I això no ens amagarem de dir-ho, perquè entenem que a Guissona hem de treballar tots pel municipi en equip.
Us tornareu a presentar?
És una tema que no està al cent per cent decidit, però ja ho tenim molt treballat. Jo segurament em tornaré a presentar amb el meu equip, però encara n’estem parlant, dins de l’equip, i hem d’acabar de concretar els perfils de les persones que formaran part de la candidatura. Però en general, sí, en principi ens tornaríem a presentar i esperem poder fer més feina des del govern de l’Ajuntament durant els aquests quatre anys vinents si els ciutadans de Guissona ens donen l’oportunitat de fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.