Política

El Senat francès manté el reconeixement del català a la reforma constitucional

Llengua

El senadors francesos han mantingut el reconeixement del català en l'aprovació en segona lectura de la reforma constitucional, amb la seva introducció a l'article 75, després d'un maratonià debat que s'ha acabat la matinada d'aquest dijous. L'única esmena que pretenia tornar-lo a retirar del comunista Ivan Renar ha estat rebutjada pel partit majoritari de la Unió per un Moviment Popular (UMP).
Ara, un congrés parlamentari conjunt, de l'Assemblea de diputats i el Senat, ha de procedir al vistiplau definitiu el 21 de juliol a Versalles, tot i que l'oposició socialista votarà en contra per altres raons.

"És clar que no obre cap dret. El francès ha de ser obligatori a l'esfera pública. L'ensenyament s'ha de fer en llengua regional, sempre que no sigui obligatori". Amb aquestes paraules, ha justificat el president de la comissió al Senat per la reforma constitucional, Jean-Jacques Hyat, l'adopció del reconeixement de les anomenades llengües regionals finalment a l'article 75. En l'apartat dedicat a les col·lectivitats locals, o sigui les regions, els departaments i les comunes, en el marc de la descentralització, hi figurarà a partir d'ara la referència que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França".

D'aquesta manera, per primer cop es constitucionalitza el seu reconeixement, però per a la seva defensa cultural, però no oficial. En primera lectura, l'Assemblea de diputats havia introduït la referència a l'article 1 de la Constitució, just abans del 2 on es diu que "la llengua de la República és el francès". Els senadors de la majoria de la UMP ho van tombar i, els diputats, van decidir fer-ho passar de l'article 1 al 75.

La ministra de Justícia, Rachida Dati, present al Senat en aquesta segona lectura que s'ha acabat a quarts de tres de la matinada no ha intervingut en aquest cas, però el president de la comissió Hyat ha hagut de respondre a l'esmena del senador comunista Renar.

"No se'ls hi ha de donar un rol que correspon a la nació. I ha de mantenir-se un lloc per a la francofonia", ha volgut matisar Hyat respecte la intenció de l'esmena i la intervenció també del socialista Pierre-Yves Collombat, de la Costa Blava, que advertia sobre una possible ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que podria obligar a utilitzar-les en l'esfera pública.

Renar, de la regió del Nord, ha defensat la seva esmena afirmant que "el tema és prou impotant per ser objecte d'una llei pròpia, millor que la seva constitucionalització". "Que no sigui un pas per la ratificació de la carta i la creació de grups ètnics dins Europa. No ha d'aparèixer a la Constitució, sinó a l'escola, la ràdio i la televisió, al carrer", ha finalitzat el senador que alhora defensava l'ensenyament bilingüe, però el posava al mateix nivell que l'àrab i el xinès dels nous immigrants.

"Les practiquem o no, les defensem per la seva supervivència", ha manifestat per la seva part la senadora parisenca Alima Boumediene-Thyerry, dels verds, que s'ha mostrat partidària d'aquesta constitucionalització, encara que ha recordat que la major part de l'oposició d'esquerres pretenia que la referència figurés a l'article 1 o 2.

Ara, la reforma constitucional en el seu conjunt ha de ser aprovada definitivament al congrés parlamentari de Versarlles d'aquest dilluns, 21 de juliol, però els socialistes, comunistes i verds ja han anunciat que hi votaran en contra perquè entenen que les modificacions no van prou lluny i, entre altes coses, no es canvia l'actual sistema d'elecció d'un Senat que afavoreix el partit de la dreta al govern.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.