Un pressupost d’orfebreria
L’executiu busca el difícil encaix a les demandes del PSC, Junts i els comuns per aprovar els comptes del 2023
Si bé hi ha coincidències sectorials, hi ha debat sobre punts de molt rerefons polític com grans projectes i fins i tot autogovern
Ningú va dir que tirar endavant els comptes de la Generalitat del 2023 seria fàcil. Aprovar el pressupost tenint d’entrada només 33 diputats de 135 al Parlament, i aspirar, a més, a fer-ho a quatre bandes –persuadint els dos grans grups de l’oposició, el PSC i Junts, a les portes d’un any electoral, i per si de cas un tercer en discòrdia que probablement resulti necessari, En Comú Podem–, ja s’endevinava que seria una tasca molt feixuga per al govern en minoria d’ERC. I la realitat no està decebent. Coneixedors d’aquesta debilitat, els potencials aliats no s’han estat de fer les seves particulars cartes als Reis a l’hora de posar condicions, i el govern ha hagut de fer mans i mànigues per quadrar les peticions de tothom. I, més enllà d’aspectes salvables en educació, fiscalitat i infraestructures, se n’ha sortit prou bé fins ara en qüestions sectorials, després de moltes setmanes en dansa i una quinzena llarga de reunions amb cadascun dels grans grups.
El govern va dir a principis de setmana que tenia tancats 147 punts amb el PSC, un 87% del seu document, per un valor de vora 5.300 milions. Però, arribat el moment culminant, el moment “o caixa o faixa”, encara hi queden els aspectes més espinosos per decidir, la majoria dels quals no són qüestió de números ni de gestió estricta, sinó que van més a l’arrel, a l’orientació política. Es tracta de tres projectes considerats estratègics per al desenvolupament del país –Hard Rock, ampliació de l’aeroport del Prat i ronda del Vallès–, en què el PSC i Junts curiosament fan pinça contra la posició d’ERC, però també d’un altre paquet de temes clau per al rumb de l’autogovern, en què el PSC pressiona per diluir certes competències del govern i Junts busca tot el contrari, que acceleri cap a la independència. I aquí és on rau el torcebraç ara.
En tot cas, si es repassen els tres documents de la negociació que s’han fet públics –el de peticions del PSC, el de Junts i l’acord tancat amb els comuns–, s’evidencien els punts de discrepància i les coincidències, que hi són en força qüestions rellevants que es repeteixen, i per tant no han de ser esculls.
Fiscalitat
Grans projectes
És segurament el principal escull per segellar un acord ja amb el PSC, tot i que les demandes coincideixen del tot amb les de Junts. Els dos grups, així, reclamen d’entrada que el govern aprovi definitivament el pla director urbanístic del Hard Rock, que va tombar en l’últim tràmit. Tot i que no apareixen en el seu document, Junts també dona suport als altres dos punts clau en què els socialistes estan fent un torcebraç al govern: li reclamen que abordi en el primer semestre amb l’executiu espanyol i Aena el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat –i, de retruc, li exigixen que no tramiti mesures de protecció ambiental al delta del Llobregat que en puguin posar en perill l’expansió– i que, en un termini de dos mesos, signi un conveni per redactar i executar la ronda nord del Vallès fins a Sabadell, un projecte que ERC, amb l’ara conseller de Territori Juli Fernàndez al capdavant, ha rebutjat sempre del tot.
La posició dels republicans és més ambigua en els altres dos casos, però el govern defensa que tots tres són projectes rellevants que cal tractar amb més calma i buscant més consensos ambientals, socials i territorials al marge d’un acord pressupostari que diu que no els afecta.
Autogovern
Junts, de fet, pressiona justament amb un seguit de condicions en sentit contrari, ja que vol reforçar el govern de manera que sigui menys dependent d’estructures de l’Estat espanyol, en el sentit d’una resolució que el Parlament ja va aprovar en el debat de política general. Defensa, així, que es prepari l’Agència Tributària Catalana per recaptar tots els impostos, que es torni als mercats financers, que es reforci l’acció exterior, que es posin les bases organitzatives per a un eventual procés constituent i que es treballi per un model d’infraestructures de la Generalitat amb gestió de proximitat. El govern s’hi avé en general, però es nega a posar partides concretes per a cada supòsit, i insta Junts, que no ho veu clar, a parlar-ne en el marc de l’acord de claredat que impulsa per fixar les condicions d’un referèndum d’autodeterminació.
Canvi climàtic
Els socialistes, d’altra banda, plantegen un capítol sencer per a un pacte nacional de l’aigua al qual proposen destinar uns 967 milions en els propers anys, que millori la regeneració i el reg agrícola, a més de la depuració. També reclamen que s’ampliï la dessalinitzadora de la Tordera i se n’estudiï una de nova al Foix.
Territori i mobilitat
Ampliar a tot Catalunya la gratuïtat del transport públic als menors de 16 anys i estendre la T-Jove fins als 30 figura tant en el pacte amb els comuns com en el document de Junts, que també reclama completar el desplegament de la fibra òptica i mesures per frenar el despoblament, com incentius fiscals i un pla de xoc per cobrir places sanitàries en zones rurals. El PSC coincideix en l’acord amb els comuns que cal activar les Rodalies de Lleida i el tramvia del Camp de Tarragona com a accions ferroviàries més immediates, però també inclou una llarga llista de projectes per al metro i demana licitacions per valor de més de 1.600 milions l’any vinent, un punt en què els negociadors reconeixen que s’han encallat. Els socialistes també reclamen un seguit de millores en la xarxa viària, com la C-55, tot i que l’aposta d’ERC és pel transport públic.
Drets socials
Sanitat
Educació
Cultura i mitjans
Seguretat