“Treballem per anar millorant el municipi amb la mirada llarga posada”

La pandèmia ha endarrerit i ralentitzat tots els processos de les actuacions previstes per aquests quatre anys. De tota manera, això tampoc és tan greu. A mi m’agrada treballar pensant més enllà del calendari dels mandats. Tenim uns objectius per millorar el poble i els anem complint. En el mandat anterior hi va haver moltes coses que no les vam poder tenir a temps i ara passarà igual. Els projectes que estan en marxa són necessaris per al poble, com els serveis, la sostenibilitat o la neteja, i per tant s’han d’anar fent de forma continuada.

El 2015 la meva primera opció va ser governar amb ERC. Veníem d’una etapa molt fosca durant la qual hi va haver una gran paràlisi en aquest ajuntament. Cervelló sortia als mitjans per baralles, fins i tot físiques, en aquest mateix despatx. Quan vaig proposar a ERC governar junts, la resposta que em vaig trobar va ser que volien l’alcaldia i això em va descol·locar. Finalment, vam trobar uns altres socis de govern i vam fer un mandat profitós arrencant un ajuntament que havien deixat oxidat. El paper d’ERC a l’oposició no em va donar garanties per poder col·laborar en aquesta ocasió. Va mancar fidelitat institucional. Van passar coses que a mi no em donaven confiança i així ho vaig transmetre al grup d’ERC el dia que vam valorar el possible pacte. Hi havia part del grup amb qui sí que hauria col·laborat, però no amb tothom. Finalment, vam buscar un acord amb Ciutadans.

Volem millorar Cervelló en qualitat de vida i tenim un projecte que no ha canviat. Hem estat treballant el programa electoral de forma participativa sense buscar objectius concrets per als pròxims quatre anys sinó coses necessàries a més llarg termini. Quan vam entrar, totes les idees que teníem vam haver-les de posposar. Vam veure que hi havia coses bàsiques que calia fer abans i que estaven pendents. Teníem diverses urbanitzacions que no tenien col·lectors, cosa que jo, que havia estat a l’oposició, no sabia. Durant aquest any, possiblement després de les eleccions, ja tindrem tota la xarxa de col·lectors feta. Per mi és una gran satisfacció. El més important que haurem aconseguit en aquest mandat és un canvi de planejament, dels paràmetres urbanístics, a partir de la renaturalització i els espais fluvials, cosa que farà que en el futur es puguin demanar explotacions forçoses. Era una qüestió que s’hauria d’haver resolt fa molt de temps. Ho hem estat treballant conjuntament amb l’AMB i la Generalitat. Penseu que si es volguessin demanar explotacions forçoses de tots els trossets que tenim al municipi ens podrien demanar fins a 80 milions d’euros, vuit vegades el nostre pressupost.

Mai s’ha fet tanta inversió ni hem tingut tants equips a la brigada com fins ara. El problema és que tenim un municipi amb 100 quilòmetres de carrers i quinze urbanitzacions i tenim el pressupost que tenim. De tota manera, s’ha multiplicat la neteja, hem posat un servei especial en la recollida selectiva i s’està canviant la il·luminació a leds a tot el municipi. Hem prioritzat els col·lectors, que eren fonamentals i que ha suposat un agran inversió. Així com la recepció de les urbanitzacions. Ara fem des de l’Ajuntament el que feien les entitats urbanístiques de conservació que vam dissoldre. Arribem on podem i anem fent a poc a poc. Segur que es podria fer millor, però necessitem anar superant etapes de mica en mica.

Es volen posar medalles quan no toca. Ara, després de tota la feina que s’ha fet, es fan la foto amb el conseller i tot és gràcies a ells. Això ve de molt lluny i des que vaig arribar el 2015 que ho he tingut com a prioritat. Vaig parlar amb la propietat dels terrenys i en pocs mesos vam arribar a un acord i vam fer un conveni. En només dos anys i mig vam aconseguir el canvi de planejament i la cessió anticipada. Després d’algunes traves burocràtiques, aquest any ho hem pogut registrar, ho hem posat al cadastre i hem aprovat la cessió anticipada al ple. Em sembla una vergonya que es digui que aquest ajuntament ha bloquejat la construcció de l’institut quan des d’aquí tothom ho ha tingut com una prioritat. Fer-ho tot en menys de tres anys és un exemple de bona gestió. També cal dir que tenim institut i un bon equip, cosa que és més important que tenir edifici. Ara hem de treballar amb la Generalitat i la comunitat educativa per fer el millor institut possible.

Una cosa és la sensació i l’altre és la realitat. Cervelló és un dels municipis més segurs de la zona metropolitana sud. Algun any hem tingut dades similars a la Vall d’Aran, on no hi ha pràcticament delictes. A vegades es pot donar aquesta percepció d’inseguretat quan hi ha uns quants robatoris continuats perquè hi ha una màfia que està actuant a la zona, i fins que no l’atrapen hi ha aquesta sensació. Aquest any posarem càmeres de seguretat a l’entrada de les urbanitzacions, connectades amb la policia local i els mossos. Això donarà una sensació més forta de seguretat. També són molt positives les dades del trànsit on hem solucionat els punts negres que teníem. I pel que fa la seguretat en l’àmbit de la salut, també estem molt bé. Fa poques setmanes vam salvar un esportista amb un desfibril·lador, i ara posarem en marxa un pla per tenir un municipi cardioprotegit, instal·lant fins a 17 desfibril·ladors.

Problemes d’aparcament en té Barcelona, L’Hospitalet o Cornellà. Aquí tenim zones on podem millorar la situació, però també cal dir que hi ha gent que pel fet de viure en un municipi petit, està acostumada a aparcar davant de la botiga o a la porta de casa. És cert que hi ha alguns punts que és més difícil aparcar, sobretot quan fem obres, però hi ha una sèrie de previsions per solucionar-ho. A la Zona de Frederic Soler Pitarra farem una inversió de més de mig milió d’euros per canviar tot el carrer perquè ho necessita i estem buscant bosses d’aparcament per allà prop. Busquem solucions parcials perquè Cervelló, en general, no té problemes d’aparcament. Al marge d’això, tenim un bus a demanada que funciona matí i tarda i del que estic molt satisfet. I en paral·lel també treballem per una mobilitat sostenible intentant connectar totes les urbanitzacions entre si i amb el nucli urbà. És un pla a llarg termini que el 2030 hauria d’estar fet. És un projecte molt ambiciós. I m’agradaria afegir també que hi ha un projecte del ministeri de Foment de 72 milions d’euros que farà que tot el trànsit que va a Molins de Rei per l’N-340 es desviï per una nova variant. Així, l’N-340 passarà a ser una via urbana i estem treballant amb la resta d’alcaldes de l’AMB per fer un eix més amable amb comerços, que ens connectarà amb el Bon Preu i que serà un pol d’atracció important.

Ara sembla que la gent es treu les idees del barret, però això ja fa anys que ho vaig posar sobre la taula i ho he tingut al programa electoral. El tramvia estava bloquejat a Sant Feliu. En el moment en què s’ha desbloquejat, el tramvia arribarà a Molins de Rei i és una fantàstica oportunitat per fer que pugi cap aquí. Cal estudiar-ho bé, però. Cervelló és el que és perquè ha estat en certa manera aillat.

Actualment, hi ha necessitat d’habitatge. Per la gent jove, que no vol marxar perquè s’hi viu molt bé. I per la gent gran que viu a urbanitzacions i que preferiria viure al nucli urbà. Hi ha diversos projectes. A la zona de la Bòbila es farà habitatge públic, de lloguer, de diverses mides. I també a la zona del costat de l’escola Santa Maria on es farà una altra promoció d’habitatge, vinculada a l’antic edifici de la paperera. Volem recuperar i cuidar el patrimoni que tenim aquí i també volem eliminar l’edificabilitat a les urbanitzacions, per no treure espai a la natura, i concentrar-la al nucli urbà.

No entenc per què hi voten en contra. Des del 2015 fins ara, la majoria de temes que passen pel plenari s’han aprovat per unanimitat perquè són coses que necessita el municipi. I totes les coses que fem estan reflectides en el pressupost. L’única manera d’entendre-ho és que els partits de l’oposició han de marcar perfil. Estem fent un gran esforç per millorar els equipaments que tenim, que suposa una partida important. També pel que fa a la neteja i a la recollida selectiva. La dispersió urbanística fa que gent de fora faci abocaments i estem mirant la possibilitat de fer un porta a porta o de treballar amb contenidors tancats. I com a punt fonamental hi ha també la voluntat de recuperar la natura. Hi ha un projecte de connexió ambiciós que estem treballant des de fa temps que té la voluntat d’obrir el nucli urbà a la muntanya, a la natura. I també volem, a més llarg termini, recuperar l’aigua de la riera.

Ho estem lluitant. Estic d’acord amb la Plataforma No Tribut Metropolità en què la forma d’aplicar el tribut no és la més adient. No és el més just que es faci a través de l’IBI, s’hauria de fer a partir de la renda. Però això no ho podem canviar nosaltres. La llei de finançament es va fer al Parlament amb unanimitat de tots els partits polítics. Cal fer bé el càlcul. Tenim una mena de contenciosos amb l’AMB perquè no coincideixen les dades que tenen ells amb les nostres. Nosaltres reivindiquem que de la primera aplicació del tribut ens haurien de retornar una part perquè no van agafar les dades correctes del padró. També vull deixar clar que seria un gran error sortir de l’AMB. Per municipis petits és una font d’inversió molt important. Em vaig entretenir a fer un balanç fiscal entre què aportem nosaltres i què ens aporta l’AMB. En el mandat anterior la diferència va ser de cinc milions d’euros a favor nostre. Vam donar un milió d’euros i en vam rebre sis.