“Hem de canviar: si un trajecte es pot fer a peu, no agafis el cotxe”

Crec que sí. Vam presentar aquest eslògan perquè Vilassar és molt poble. Té molta iniciativa, i això està molt bé, però, per un problema econòmic (el 2011 estàvem en un 279 % d’endeutament), es va sumir en un estat d’arrossegar els peus. Vam començar una etapa nova el 2019. Ja vèiem que la cosa millorava i prevèiem que ens en sortiríem. I, en comptes de dir “ens en sortirem?”, vam pensar a recuperar aquella alegria de ser vilassarencs. Ens n’hem sortit, tot i els mesos de pandèmia.

La pandèmia ens ha marcat el mandat. En ser el meu primer com a alcaldessa, no puc dir si ha estat fàcil o difícil, perquè no ho puc comparar. Havia estat regidora, però no és el mateix. Ha estat molt complicat, com per a tots els pobles. En l’aspecte polític, som un poble i tenim un consistori on hi ha Ara Vilassar, Junts per Vilassar, la CUP, el PSC i un regidor no adscrit que havia estat de Junts. Tots volem el millor per al poble. No hi ha res insalvable. No ens marca la política de país, sinó la municipal. Quant a la qüestió econòmica, vam començar que l’endeutament era del 70% i una mica més, i ja no estàvem tutelats, i ara és del 50% i escaig. No hem patit tant.

Gran part del deute era amb una entitat financera, i l’ha condonat. L’altra mesura ha estat retallar. Aquesta època de retallades ja s’ha acabat.

Sí, es tracta de dinamitzar el mercat d’habitatge. Sempre es pot anar més lluny. Hem creat el departament de promoció econòmica, en què hi ha un responsable i un tècnic. La fundació Gentis també ens està ajudant molt. Volem acostar-nos als comerços i empreses del poble. La masoveria urbana és una idea pionera en habitatge. Teníem una casa de propietat municipal i n’hem fet habitatge assequible per als joves. Els lloguers del Maresme són impossibles.

M’agrada que ho digui perquè hi hem invertit molt d’esforç. A Vilassar, hi ha molt poc habitatge assequible. Com que vam veure per on anaven els trets, vam fer el possible per ajudar les famílies. Tenim un conveni amb Habitat 3. Hi ha molts pocs pobles de la nostra dimensió que tinguin aquest tipus de conveni. La idea és que Habitat 3 busqui pisos buits per rehabilitar-los i posar-los de lloguer social. I no n’hi tants. El que sí que hi ha són cases buides, però rehabilitar-les no ens surt a compte. Hem fet a l’inrevés, hem ajudat econòmicament les famílies en el lloguer i hem fet un pla de treball perquè no ens necessitin. Amb això hem aconseguit zero desnonaments i hem comprat habitatge per fer-ne de públic.

El 2022, vam proposar comprar habitatge i amb els 400.000 euros vam adquirir dos habitatges. Però això no és l’única inversió que hem fet en habitatge. Teníem una casa on hi havia la ràdio municipal i l’hem traslladada per habilitar l’edifici perquè s’hi pugui viure. Per tant, s’hi ha de sumar això. El 2023, no posarem tants diners per comprar habitatge, perquè hi ha hagut una licitació, i amb el romanent ja veurem què farem.

Evidentment. No tenim habitatge, a part de la masoveria. S’ha de posar terreny municipal i buscar qui fa l’habitatge.

Em presento per acabar la feina que no he pogut completar.

És una de les coses importants del mandat. Sabíem que s’acabava la concessió i hem treballar per canviar el model.

Amb un gerent provisional, que és el regidor. Quan vam municipalitzar l’aigua, vam fer un procés de selecció de personal i vam triar tres persones molt vàlides que podien fer de gerent. Per diferents motius, van renunciar a ocupar el càrrec. S’havia de prendre una decisió: o ho deixàvem estar fins a tenir la persona i repetíem el procés de selecció, o bé ho engegàvem amb els recursos que teníem, que no són només el regidor o l’alcaldessa. Vam reunir tots els tècnics de la casa que estaven afectats, els vam dir què volien fer i s’hi han implicat. Per tant, la funció de gerència la fa el regidor de Serveis, que, a més, és economista, i tècnicament, ho porta el cap d’àrea de Serveis a Territori. L’enginyer municipal, que ve dos cops per setmana, també hi contribueix. És a dir, hi ha un grup de persones que s’han involucrat en la gerència mentre no tenim la definitiva.

I tant! Ha restat pendent i sabem que aixecarà molta polseguera. Aquest canvi s’ha de fer tenint la participació del poble. La plaça és plena de places d’aparcament. El primer que hem de fer és donar alternatives a l’aparcament i, després, acordar quin model volem. La nostra opció és fer la plaça per a vianants, i hem de plantejar com es fa perquè tothom pugui arribar al CAP. Això s’ha de fer amb la participació de tothom, i no serà ni fàcil ni un procés curt. Ens ho havíem plantejat per a aquest mandat, però el proper es tirarà endavant.

Com totes les poblacions. Molta gent s’ha plantejat que si mai s’ha de tornar a tancar, com ha passat amb la covid, ho vol fer en un poble. A més, moltes persones no es poden permetre pagar els preus de Barcelona. Vilassar s’ha vist afectada, no pas perjudicada, perquè tothom té dret a decidir on vol viure.

Perquè hi ha més necessitat d’anar a Barcelona que a Mataró. La gent del Baix Maresme fins a Mataró anem a Barcelona. I, depèn d’amunt on miris, van a Girona. La necessitat de mobilitat de la gent és cap a Barcelona, perquè també és on treballen. S’ha de millorar la mobilitat amb transport públic, perquè costa més anar a Alella que no pas a Barcelona.

No estem mentalitzats que ens hem de moure amb transport públic. En aquest poble, tenim més de dos cotxes per casa. La mentalitat dels joves ara ja és diferent. Però és allò de l’ou o la gallina: agafo el cotxe perquè tinc cotxe i no em cal el transport públic, o l’agafo perquè no tinc transport públic? I si el tingués, el faria servir? Hem de començar a conscienciar les criatures i donar-los els mitjans de transport públics necessaris.

És un dels objectius d’aquest festival. Ha complert el desè aniversari; per tant, no és mèrit meu que estigui al poble, però com a govern sí que ens l’hem plantejat com un referent que ens posa al mapa. Per això el potenciem i el donem a conèixer. Però no és l’únic. Un altre actiu cultural que he potenciat molt és el teatre La Massa.

Se’ls hauria de preguntar a ells.

És una opinió. A les entitats els donem els diners que els calen i necessiten, que mai no són prou. El Revela’t també demana més inversió. Crec que aquí hi entren més temes personals.

Aquest urbanisme pretén que les dones ens sentim còmodes a la nostra ciutat o el nostre poble. Pensa en tot allò que fa que no s’exclogui les dones, sobretot donant-los seguretat. Elimina llocs foscos, arraconats... Perquè les dones no hi van perquè els perceben com a perillosos.

En alguns moments, sí i en d’altres, no. Hem tingut el primer govern amb majoria de dones. Això ha fet canviar les coses i hi ha hagut una entesa diferent.

Demostra capacitat d’entesa. El que intentem sempre és explicar bé les coses, i una de les que s’han d’explicar millor són els pressupostos. I hi has d’incloure també allò que no havies pensat o previst perquè te’ls aprovin.

Quant a inseguretat: Vilassar de Dalt és un poble segur. La inseguretat també depèn del que perceps tu com a persona. Objectivament, amb dades a la mà, és evident que no hi ha inseguretat, perquè estem per sota de la mitjana en tot. Si la percepció és aquesta, tenim el Consell de Seguretat, amb la ciutadania i la part política. El consell treballa bé i no ens ha fet arribar aquesta percepció. Sí que hi ha algun pic; per exemple, quan hi ha una sèrie de robatoris en domicilis o es rebenten vidres de cotxes, aleshores creix la percepció d’inseguretat. I en brutícia, és el mateix: la percepció. Dediquem recursos a la neteja viària i es fa millor del que es feia. Ho anem seguint. Si algú té la sensació contrària i es basa en una percepció personal, també és difícil d’arreglar-ho.

L’habitatge, però això és un repte en general, i canviar el poble en el sentit de canviar la mentalitat; és a dir, hem de començar a preocupar-nos pel poble d’una manera diferent. Si pots fer un trajecte caminant, no agafis el cotxe. Hem de convertir el poble en zona de vianants, hem de fer que sigui un poble per viure-hi. I sobretot, si creixem, hem de fer-ho d’una manera que sigui racional.