Política

xina

La població de la Xina cau per primer cop en sis dècades

El nombre de morts supera el de naixements i l’ONU calcula que l’Índia serà el país més poblat del planeta l’abril vinent

La crisi demogràfica tindrà grans implicacions per al gegant asiàtic, la seva economia i el món

La població de la Xina es va reduir el 2022 per primera vegada en més de sis dècades, segons van mostrar dades governamentals fetes públiques ahir, la qual cosa fa ja definitivament oficial que el país més poblat del món s’enfronta a una crisi demogràfica imminent. La població va caure el 2022 a 1.411 milions, unes 850.000 persones menys que l’any anterior. Després d’un descens constant durant dècades de la taxa de natalitat, que els experts diuen que serà irreversible, les dades van confirmar l’inici d’una crisi demogràfica al país de conseqüències encara desconegudes però que tindrà grans implicacions no només socials sinó especialment econòmiques per a la Xina i el món.

Les dades assenyalen que el 2022 van néixer 9,56 milions de persones i en van morir 10,41 milions. És la primera vegada que les morts van superar en nombre els naixements des de principis dels anys seixanta, durant els anys de la Gran Fam de la Xina, conseqüència del Gran Salt Endavant –un experiment econòmic fallit de Mao Zedong, que va provocar molta fam i la mort de milions de persones.

El fet que la Xina esdevingués una potència econòmica les últimes dècades va provocar un augment de l’esperança de vida que va contribuir a la situació actual: més persones envelleixen mentre que neixen menys nadons. Per a l’any 2035, s’espera que el país tingui més de 400 milions de persones majors de 60 anys, gairebé un terç de la seva població.

Aquesta tendència està accelerant un altre fet preocupant: el dia en què la Xina no tindrà prou gent en edat de treballar per perpetuar el creixement a gran velocitat que la va convertir en un motor de l’economia global. L’escassetat de mà d’obra també reduirà els ingressos fiscals i les cotitzacions en un sistema de pensions sotmès a una pressió enorme.

Segons un funcionari de l’oficina estadística citat pel diari oficial Global Times, l’enquesta de població en què es basen aquestes dades es va fer l’1 de novembre, per la qual cosa les xifres de morts no reflectirien un possible augment de la mortalitat derivat de la retirada de les restriccions de la política covid zero duta a terme a principis de desembre.

Més fills

Desfer els desperfectes causats per la prohibició de tenir més d’un fill entre el 1980 i el 2015 és la missió en què treballa el govern des de fa mesos. El 2021 les autoritats van començar a aprovar mesures com ara deduccions d’impostos, permisos de maternitat més prolongats, millores a l’assegurança mèdica o subsidis d’habitatge per incentivar la població a tenir més fills.

Aquesta caiguda de població també dona més credibilitat a les prediccions que asseguren que enguany l’Índia sobrepassarà la Xina i esdevindrà el país més poblat del planeta. Segons les projeccions de l’ONU, l’Índia superarà la Xina l’abril del 2023 com el país més poblat del món. Aleshores, es calcula que hi haurà 1.428 milions d’indis, per 1.426 milions de xinesos.

LA DATA

1961
va ser l’últim any
de la Gran Fam de la Xina, en què el país va perdre població a causa de les circumstàncies que vivia.

Por de la covid per l’any nou xinès

Pequín tem una altra onada molt més important de covid-19 per les festes de l’any nou xinès que la viscuda el mes passat, just després del final de les restriccions dictat pel govern. Dissabte les autoritats xineses van reconèixer que prop de 60.000 persones havien mort per coronavirus entre el desembre i principis de gener, després de més d’un mes evitant donar xifres oficials de les morts. Tot i això, el nombre de morts real podria ser molt més elevat, ja que aquestes xifres no compten els morts per la malaltia a casa seva. Les autoritats sanitàries del gegant asiàtic reconeixen més de 900 milions de persones contagiades per covid en la segona setmana del període de 40 dies conegut en xinès com a xun yun, en què es produeix la migració anual més gran del món durant l’any nou xinès. Si bé el primer dia festiu oficial serà a partir del 21 de gener, milions d’emigrants rurals que treballen a les principals ciutats i fàbriques ja han començat a tornar a les seves regions d’origen a veure la família. El Ministeri de Transport calcula que enguany es faran prop de 2.090 milions de viatges entre el 7 de gener i el 15 de febrer, un augment del 99,5% respecte al 2022.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.