“Si al maig entro al govern, trauré del calaix el pla d’ordenació urbanística”

El de sempre. Treballar, treballar i treballar. I escoltar molt.

Ha estat en fallida des de l’inici. Han treballat sobre el que ja hi havia. Han executat moltes coses ja fetes. Això és com un pastís. Fer-ne un és complex. Però si els altres te’l deixen al forn i tu el treus, quedes molt bé. Ara, a mitja legislatura i per segona vegada consecutiva, s’ha tornat a trencar el govern. Són en minoria, tot i que no ho entenen i no estenen la mà.

En política municipal, una cosa són els projectes d’una regidoria i una altra els grans projectes de municipi, en què sí que hi hem de ser tots. Costa molt fiscalitzar i controlar, com ha de fer l’oposició. Hem hagut de demanar a altres instàncies documentació que volíem.

Poc transparent i no creu en la diversitat i que la gent opini diferent. No volen negociar res, ni estant en minoria. Quan la ruptura, vam parlar de les noves opcions que s’obrien. No m’esperava que seguissin en la mateixa línia. Fa quatre anys, la culpa era dels socialistes; ara, és del regidor no adscrit. Sempre som en una situació convulsa que no és gens bona.

Tenim més de tres problemes. Hi ha la qüestió històrica del manteniment dels edificis públics. No se n’ha fet mai una planificació correcta. Hi ha el problema de planejament urbanístic. I el dels agents socials i la joventut. Per a aquests no hi ha oportunitats: ni d’habitatge, ni d’ocupació.

El del pla d’ordenació urbanística municipal està guardat en un calaix. El pla actual és obsolet. Nosaltres vam iniciar-ne un de nou. El vam negociar molt i el vam aprovar, tot i que no amb la majoria que hauríem volgut. Si vols tenir un poble millor i amb millors serveis, has de tenir uns agents econòmics forts, i això no s’ha cuidat mai.

Si vols redistribuir riquesa, primer l’has de generar. Tenim un pla obsolet, amb una restricció d’usos important, que no permet empreses grans. Si promets serveis però no tens capacitat de generar riquesa, no podràs fer res, i això ho has de dir als veïns. Que aquest pla estigui aturat és irresponsable. Qui el torni a treure haurà de començar de zero.

Molt. No hi ha oferta. Ni social ni privada. Hi ha un encariment; la gent no pot comprar-se un habitatge i marxa.

Tenim espais públics, però no estan prou treballats. No s’ha parlat amb la ciutadania de com vol el seu barri.

Tenim infraestructures, però no se n’ha fet prou manteniment. De dia a dia, en tot cas. Voldria que hi hagués una planificació. Teníem dos projectes que vam aconseguir que financés la Diputació de Barcelona: primer, el de les antigues escoles, que és a la plaça de l’Ajuntament, amb un procés de participació amb els treballadors i que permetia ampliar les dependències municipals. I crear també una part polivalent per a les institucions, que ara no tenim.

Un que ara és en un calaix: el de Cal Milionari. A la planta baixa, hi hauria ensenyament d’art contemporani per a escolars. A la part de dalt, un centre d’ensenyament de música.

Ens agradaria tenir la variant que connecti amb Caldes. El 2017, la Generalitat ens va portar el primer esborrany de projecte, amb tres opcions. Es va passar a l’oposició, perquè hi poguessin fer al·legacions, es va ensenyar als agents econòmics i als empresaris i es va enviar a la Generalitat, que en va fer un retorn en aquest mandat. Doncs bé, a hores d’ara, encara no sabem com estan les al·legacions. Però, a més, sospitem que una entitat de fora del municipi sí que ha pogut anar a les reunions amb la Generalitat.

A nosaltres ni ens n’han informat ni ens hi han convidat. Sembla que aquesta entitat va tenir la possibilitat de proposar un altre traçat sobre els tres plantejats. Sembla que el govern municipal les hauria recollit i portat a la Generalitat. Però fins que no veiem l’expedient, que no ens deixen veure, tot són suposicions.

A nosaltres ens està bé, però hi ha un protocol. El projecte l’examinen els polítics, s’hi fan les al·legacions i se’ns retorna. I, després, hi ha un procés de participació ciutadana, en igualtat.

És exagerat. Ho mantindré sempre. El govern anterior teníem defectes, però aquest menyspreu als qui representem, no. A mi mai no se m’hauria acudit tenir la documentació de la variant i no donar-la. Tinc presentades moltes instàncies i res. A sobre, ens prenen el pèl. Perquè, si ho demanem, ens diuen que ens hi passem i que ens ho ensenyi un tècnic. Ens veten moltíssimes coses amb la idea que tenen la veritat absoluta. Un projecte de municipi s’ha de treballar i negociar.

Depèn. No ens hi oposem d’entrada. És una infraestructura de mobilitat. I el que és trist i molt vergonyós és que jo passi cada dia per les mateixes carreteres per les que passaven els meus besavis amb carro. Preferiria un tren? Sí. Però si volem més busos, també hem de fer un esforç nosaltres. No te’ls posaran perquè sí. Molts volen el municipi de fa 50 anys; jo no vull ni el municipi de fa 50 anys, ni ser com l’Hospitalet.

I, per tant, s’han de millorar els serveis. Més projectes, cohesió social, que això sí que ho hem sabut fer bé. Reptes, sobretot de com transformen l’espai perquè continuem així. Els plans que teníem preveien que arribaríem a 15.000 habitants. Ara, som per sobre de la ratlla de 9.000. Em preocupen els joves.

Perquè no tenen ofertes de cap tipus. De res. Tot és fora. La majoria de joves que conec volen marxar. No hi ha oferta d’oci. Ens hem convertit en poble dormitori. I també hi ha menys participació ara que no fa uns anys.

Gens. Hem fet un munt propostes, com ara una comissió de seguiment d’oposició i govern per veure si es pot modificar alguna cosa. Però no hi ha retorn.

Primer, perquè no es va informar bé la ciutadania. Es va fer tot a correcuita. A més, hi ha com un tarannà punitiu. En un ple, ens vam queixar que hi havia veïns que rebien una carta perquè reciclaven poc. Però cada casa és un món: hi ha cases on ningú no va a dinar entre setmana, n’hi ha on s’ajunten famílies... Però tot és punitiu, tot és culpabilitzar. Hem estat en altres poblacions, com ara Montmeló, on hi ha un sistema de contenidors intel·ligents, que no descartem. Potser caldrà anar a un sistema mixt. Hem de preguntar més a la ciutadania.

El poble que m’estimo i on he format una família. He crescut en un barri que dona a la zona del castell, el nostre gran emblema. Penso que puc deixar un Sentmenat millor als nostres fills.

Hem de creure que podem arribar lluny. Molts cops, hem anat amb complexos: “No, és que Sentmenat...” No. Tu sempre has d’aspirar al màxim. Tenim moltes coses positives. Hi ha un territori que podem transformar en un parc natural.

Si aconseguim ser parc natural, podrem tenir més cura de l’entorn. Hi insisteixo: si al maig entro en el govern de Sentmenat, trauré del calaix el pla d’ordenació urbanística municipal. Per tenir un poble més encarat al futur. Perquè és que ara tenim un pla amb uns usos tan restringits que és de fa trenta anys.

Molts projectes, com ara l’ordenació dels recursos de l’Ajuntament, que és molt important encara que sembli secundari. I buscar moltes sinergies amb els agents econòmics, que han estat molt abandonats. Se’ls considera secundaris. El govern ha avançat en algunes coses. Però en d’altres que nosaltres considerem importants, no. Quan jo desenvolupava alguna política, sempre em preguntava quins agents socials hi havia al darrere, perquè en fossin partícips. Crec que hem de fomentar la participació ciutadana.

És clar. I com a dona i feminista, més. Em preocupa això i la polarització de la societat. No és bo veure l’altre com un enemic. Ni la superioritat moral d’uns, tant fa la seva ideologia. L’extrema dreta té un discurs amb moltes dimensions. El votant potser no se sent atret per tot el discurs, però sí per algun punt. Contra això és molt difícil lluitar. Però ho hem de fer amb responsabilitat, il·lusionant la gent. Dient que el votant d’extrema dreta és ximple no solucionem res. Ho fa perquè no hi troba alternatives.