Jordi Pujol crida a combatre l’ofensiva neoespanyolista

L’expre­si­dent Jordi Pujol va fer ahir una crida, a l’edi­to­rial de la seva web, a com­ba­tre l’ofen­siva espa­nyo­lista que s’està posant de mani­fest des de fa algun temps. Sense refe­rir-se direc­ta­ment a l’exal­tació naci­o­na­lista espa­nyola per la victòria de l’Euro­copa ni al mani­fest con­tra el català, Pujol con­si­dera que exis­teix un plan­te­ja­ment més glo­bal con­tra Cata­lu­nya, també polític. “Què volen ara des de la resta d’Espa­nya? Volen sen­zi­lla­ment que Cata­lu­nya com a país, com a llen­gua, com a cul­tura, com a per­so­na­li­tat ben defi­nida i amb capa­ci­tat d’ela­bo­rar pro­jec­tes pro­pis de tota mena, que tot això vagi esde­ve­nint cada cop més prim, més mar­gi­nal”, va argu­men­tar.

Segons l’expre­si­dent, l’opinió pública espa­nyola és ara hos­til en gene­ral con­tra Cata­lu­nya. I a això s’hi afe­gi­ria una ani­mad­versió política, que posa en risc tant l’Esta­tut com el futur model del finançament. “Sobre el nou Esta­tut pesen ame­na­ces molt greus, tant en l’aspecte com­pe­ten­cial com en el refe­rent al finançament”, diu.

Intent d’assi­mi­lació
També inclou en aquest procés una “acció d’assi­mi­lació” con­tra el que dins d’Espa­nya té per­so­na­li­tat pròpia. Cita per això “ele­ments de pressió” com són la nego­ci­ació del finançament, la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre el text esta­tu­tari, l’acti­tud de molts mit­jans de comu­ni­cació i també el mani­fest a favor del cas­tellà.

Segons Pujol, aquest escrit pretén sos­treure a la llen­gua cata­lana els ins­tru­ments de defensa que neces­sita per man­te­nir la seva vita­li­tat. L’expre­si­dent creu que al dar­rere s’hi amaga la filo­so­fia d’impe­dir que Cata­lu­nya ela­bori un pro­jecte col·lec­tiu. Pujol no creu que la situ­ació esti­gui per­duda, perquè Cata­lu­nya té capa­ci­tat de reacció. “No hem d’anar a aquest com­bat amb ànim acom­ple­xat. I poruc. Tam­poc amb petulància i fat­xen­de­ria. Però amb decisió i con­fiança. Sense por. I sense res­pecte per qui no ens res­pecti”, con­clou.