“El Quart cinturó és un projecte que no ajuda el territori, sinó que el trinxa”

Sí. Llavors les coses s’han de pactar i treballar molt més. Però no passa res. Això no afecta el dia a dia, però si els plens.

Totalment. Vam trencar un acord de govern amb el PSC i ara ells són el cap de l’oposició. Quan un trenca, si no canvien les persones, segueixes sense entendre-t’hi. Hi ha un clima que no és l’adequat.

No tenen per què. Ara tenen molta més informació que en la primera part del mandat anterior, quan jo era alcalde. Poden parlar amb els tècnics de la casa quan ells vulguin, sense limitacions. Fan un relat polític, perquè alguna cosa han de dir per intentar desgastar el govern, però no se’l creu ningú. Fem les comissions que toquen. Fem un ple cada mes.

Quan vam arribar al govern, l’Ajuntament no arribava una nota de 3 sobre 10 en transparència. Avui dia estem per sobre pel 7. I que consti que la nota la posen institucions alienes.

Tenen tota la documentació al seu abast. Si hi ha una comissió anterior al ple tenen tota la informació que en necessiten. El govern té la mà estesa per parlar de tot el que vulguin.

Fa d’oposició. Ja sabem que la política té una part de teatre, i cada cop més; però penso que en un municipi com el nostre, l’oposició ha de fer d’oposició, però també de proposició. No val queixar-se de tot perquè sí i desgastar el govern. Hi ha exemples que ho demostren.

Per al pressupost de l’any anterior vam fer una primera proposta que va ser treballada i pactada amb el gran gruix de les entitats del municipi. Com que teníem capacitat d’inversió, les propostes de les entitats van ser recollides. L’esborrany va ser enviat als grups de l’oposició. Se’ls va obrir la porta per si tenien propostes polítiques i tècniques. No en van enviar cap. L’únic partit que va fer una proposta va ser el PSC, el matí del mateix dia del ple.

Era una estratègia per dir que havien fet unes propostes i que no havien estat recollides. No hi havia temps. Perquè el pressupost requereix un equilibri i una documentació tècnica.

Que no es van aprovar. Però no es van adonar que no suspenien els pressupostos d’un equip de govern, sinó de les entitats, que es van empipar i es van reunir amb ells. Per això, l’oposició ens va demanar que presentéssim els mateixos pressupostos en un altre ple. Van ser aprovats per unanimitat.

Cert. Hi dorm. Però per fer un pla d’aquests cal tenir els departaments tècnics dimensionats per afrontar la tasca, que és molt feixuga. A més, toca altres administracions. Per tant, s’han de tenir els recursos humans i materials. I un cert consens polític, perquè el pla marca el futur del municipi.

Ara comencem a tenir els departaments ben dotats per afrontar la tasca humana i tècnica, però no hi ha consens polític. L’oposició vol que el sector industrial creixi més, però pensem que no és viable. El pla actual ja té una zona de creixement industrial que encara no s’ha executat. No calen més metres de creixement industrial.

No és així, perquè els plans generals poden tenir modificacions puntuals. No cal modificar tot un pla general per millorar les qüestions del pla en vigor. Primer, perquè ja hi ha lleis que ho fan. Segon, perquè hi ha modificacions que es poden aprovar al ple. Ho hem fet moltes vegades.

Per desgràcia, no depèn de l’Ajuntament. Ens hem reunit amb la Generalitat i hem aconseguit que, per primera vegada, dediqui un pressupost a fer un estudi. Fins ara sempre se n’havia parlat, però mai s’havia pressupostat. Hi ha molta burocràcia, molt treball tècnic i un protocol. El camí és molt llarg, però ja n’hem fet el primer pas. Governi qui governi, haurà de pressionar perquè no s’aturi.

No és així. Hi ha una entitat ecologista, l’Adenc, que mira amb lupa els afers territorials. Ha estat clau en la lluita contra el quart cinturó. És una entitat que té vida pròpia. No és del municipi de Sentmenat, sinó que el sobrepassa. L’entitat ha fet esmenes prèvies al document de la Generalitat. Té dret que la Generalitat, no l’Ajuntament, li contesti a aquestes esmenes. Nosaltres no tenim cap document ferm, i per tant no hi ha hagut cap procés participatiu. Quan tinguem el document, primer l’examinarem els grups polítics i després es farà el procés participatiu.

No. És un projecte caduc que no ajuda el territori, sinó que el trinxa. Apostem fermament per la prolongació dels trens. La solució a la mobilitat no pot ser el vehicle privat, sinó el transport públic de qualitat.

Del que sortiria de Sabadell i aniria a Castellar del Vallès passant per Sentmenat, Caldes i Granollers. Serviria per unir els dos Vallesos. El model del transport privat no és el model de cap altre país de la Unió Europea. Si fem un quart cinturó ens equivoquem. A més, sembla que Sentmenat només hi és perquè ens hi passin les grans infraestructures que trinxen el territori: la MAT, una central elèctrica enorme, un gasoducte. I aquí tenim un entorn boscós que s’ha de cuidar. No es pot destruir aquest tresor.

Alguns estan en camí de resolució, com ara la massificació de l’escola pública que fa anys que patim. També és cabdal la variant: no pot ser que tot el trànsit pesant ens passi pel mig del poble, de punta a punta. És un punt crític i perillós, perquè a més hi passen moltes persones. un altre repte municipal és posar el poble al dia.

Sap greu dir-ho, però Sentmenat és un poble que és a la cua del Vallès. Durant molts anys no s’hi ha fet el manteniment ni les actuacions necessàries: l’estat de les voreres és molt deficitari, tot i les actuacions fetes. L’asfalt està molt malmès. Vam fer una inversió, en farem una altra, però calen més de dos milions d’euros. Amb el nostre pressupost no es pot fer en un sol any. També s’han de millorar les places, els parcs...

Seguir recuperant el nostre municipi. Posar Sentmenat al lloc que es mereix. I aquí hi ha molta feina a fer. Aquí hi destinarem els diners. I també, que ningú quedi enrere. Aquí s’hi han de fer esforços. Una de les mesures que s’han prendre de seguida és la quantitat de diners que es dediquen als ajuts d’aliments. Cada cop hi ha més gent que els necessita. Els preus han crescut desorbitadament i el pressupost és el mateix. Aquí hem de centrar els esforços i ajudar aquestes famílies. També per pagar els serveis. Els serveis socials han de ser al centre de la nostra acció.

És millorable. S’hi destinen molts recursos. Hem ampliat l’oferta cultural i lúdica, però encara hi ha camp per recórrer. Aquí teníem tres bars musicals, ara no n’hi ha cap. Hem potenciat el casal juvenil. Ara els joves que surten de l’Institut hi poden anar al migdia. Mirem d’ampliar les opcions. Vam dedicar la partida de les barraques de la festa Mmjor als joves, perquè les gestionessin ells. Però és cert que hi ha moltes coses millorables.

Molt. Qualsevol canvi, i més un com aquest, genera rebuig. Els humans tenim por als canvis. Sabíem que un percentatge del veïnat s’hi enfrontaria: per por al canvi i perquè n’hi ha alguns que mai han reciclat. Fa mesos que s’ha implantat. No hi ha cap recollida que sigui ideal. Totes tenen punts a favor i en contra. El porta a porta té les seves deficiències i no ens n’amaguen. Però n’estem molt orgullosos. El percentatge de separació de residus ha augmentat notablement. Som dels primers de la llista pel que fa al reciclatge. La recollida funciona i alguns veïns que tenien dubtes ara estan satisfets. És una millora: deixes les escombraries a la porta de casa i no has d’anar al contenidor. Som un govern que, tot i estar en minoria, ens hi hem atrevit. I els altres municipis ho acabaran fent.

No són per acusar ningú. La recollida porta a porta permet veure on hi ha errors. Hi ha veïns que se’ls ha d’ajudar a entendre com s’ha de separar els residus correctament. La carta manifesta que el sistema havia notat alguna cosa. No vol dir que ho estiguin fent malament.

És clar. Pot haver-hi veïns que no fan vida a casa i no generen residus. El servei de recollida parla amb el veí per tenir-ho en compte. La casuística és molt variada. La carta diu que s’hi ha detectat un problema, però això s’arregla amb una trucada. No és cap amenaça. Vox va dir que s’ havien posat milers de sancions. No se n’ha posat cap. Només se sanciona els que llencen la brossa al bosc o al carrer.

La meva vida. És on he viscut tota la vida. Es on hi són els meus amics, la meva família, la meva activitat. Sempre he sigut una persona implicada en mil i una coses diferents. He fet d’entrenador de futbol, he estat en la plataforma de defensa de la sanitat, al consell escolar, a l’associació de veïns, un dels organitzadors de les festes del barri. I quan no feia d’alcalde, també treballava a Sentmenat. El poble té deficiències, però el veïnatge que té és difícil de trobar en altres llocs.

Evidentment. Respon a la despolitització de la gent. Si la gent s’informés i es parés una mica a pensar el que fa, no el que diu, un i un altre, no passaria. El discurs de l’extrema dreta és fàcil. Potencia la xenofòbia, el racisme, el masclisme, etcètera. L’esquerra necessita donar més arguments, però costa un temps explicar-los, mentre que el missatge de l’extrema dreta es diu en dos segons i per això arriba de seguida. Al darrere hi ha misèria, violència i tornar a temps passats.