Les càrregues de l’1-O de 45 policies nacionals a Barcelona, a un pas de judici

El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional per impedir el referèndum de l’1-O a Barcelona ha deixat a un pas de judici 45 agents del cos davant els indicis que la seva actuació podria constituir delictes de tortures, contra la integritat moral o lesions.

En una interlocutòria , el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona dona un termini de 40 dies a les acusacions i defenses perquè presentin els seus escrits de qualificació o sol·licitin l’arxiu de la causa oberta als agents, als quals imputa càrregues desproporcionades en 25 escoles de Barcelona que van acollir urnes del referèndum unilateral.

Pel jutge instructor, de la investigació duta a terme, que s’ha perllongat més de cinc anys, es desprèn que els policies imputats van poder incórrer no només en “delictes lleus o menys greus de lesions”, sinó també en els previstos en els articles 174 i 175 del Codi Penal: tortures i contra la integritat moral.

En una llarga interlocutòria de 69 pàgines, el jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents. En dos d’aquests centres no hi va haver incidents. En altres centres hi va haver incidents, però el jutge no veu demostrat, per falta de proves, sobretot audiovisuals, que la policia actués de forma desproporcionada, segons els protocols, o no s’ha pogut identificar l’autor dels fets denunciats.

El jutge recorda que els concentrats no havien de conèixer l’ordre judicial de desallotjament. Per això, en alguns dels centres, el jutge diu que l’actuació policial va ser totalment “desmesurada” en general i no es van seguir els protocols. Així, per exemple, explica que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer ús de la força de forma “clarament innecessària” davant de la multitud “sense cap actitud agressiva” i amb gent gran pel mig. També descriu cops de porra, de peu i de puny al cap i la cara de votants ja desallotjats amb “finalitat únicament lesiva” o empentes innecessàries. Els centres més afectats són l’escola Mediterrània, de la Barceloneta, l’institut Pau Claris, amb l’actuació a l’escala, i l’escola Ramon Llull, amb desenes de lesionats.

Entre els policies que queden processats n’hi ha que haurien causat lesions importants a l’orella d’algun votant, al cap o a gent gran. Alguns dels caps de l’operatiu queden processats per no haver supervisat l’actuació dels seus subordinats, o haver-los indicat càrregues sense advertència prèvia.

El magistrat descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys, a causa de les destrosses causades per la policia a les portes de les escoles per poder entrar i intervenir les urnes. Segons el magistrat, l’ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Això fa que la Generalitat quedi apartada com a acusació particular per aquests danys, com ja va passar fa mesos amb l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el jutge tampoc deixa com a investigat cap ciutadà per delicte d’atemptat a l’autoritat o desobediència, i per tant també aparta l’acusació particular del Sindicat Professional de Policia.