“M’he empassat coses que no hauria fet si hagués tingut al costat qui hi hauria de ser”

Sí, però mai m’he vinculat a cap partit. Hi vaig ser com a independent en un moment en què diverses candidatures m’havien vingut al darrere. CiU també m’ho havia ofert, però em va semblar que en aquell moment el candidat socialista era el que més em convencia.

Jo no diria que ens decantéssim per ningú. Nosaltres no vam anar darrere de ningú, va ser al revés: els socialistes ens van proposar donar-nos suport i vam posar-nos d’acord.

Sí, només ells. Ens vam reunir amb tots i estaven molt dolguts. Ningú esperava el resultat i això va fer molt mal, especialment als partits que eren al govern.

No vam tenir la sensació que ni ERC ni cap dels partits que són a l’oposició s’oferissin per governar. Aquells mesos els recordo amb una sensació amarga i trista. Van ser moments caòtics, amb ERC, Compromís i Junts aixecant-se dels plens perquè no estaven d’acord amb segons quines coses. És cert que, d’un any cap aquí, les coses han anat canviant i s’ha anat destensant tot.

Perquè han canviat algunes persones. Algunes de les que hi havia ja no hi són, a tots els partits, i això ha fet que la relació sigui més fluida. Les relacions personals poden ser més o menys fluides, i a vegades un pica contra una pedra i altres vegades es pot suavitzar i es pot arribar a consensos. Amb la gent que hi havia al principi era una mica difícil.

Molt. No podem fer pressupostos perquè no arribem a consensos. El primer pressupost el vam tirar endavant, malgrat que ens cogués a alguns dels que som al govern, amb una abstenció de Ciutadans. Són aquelles coses que a vegades t’has d’empassar i fer el que no faries si tinguessis al costat la gent que realment hi hauria de ser.

No, encara no estem en aquesta fase. Ara bé, sí que podem dir que estem en una fase molt millorada i últimament estem avançant en coses com l’ordenança de civisme, que ja vam aprovar, i el ROM, que passarem pel ple en breu. Sí que hem avançat, però ha estat d’un any cap aquí, i aquest any també ha tocat prorrogar, per més que ens dolgui.

Perquè ha estat impossible de quadrar. Per fer el pressupost cal apujar ordenances i impostos i de moment torna a tocar anar amb el prorrogat. Però el 2024 hem d’aprovar-lo sí o sí.

És complex, però no és impossible. Ens n’anem sortint. Hi ha partides que s’han d’ajustar, has d’anar fent petites modificacions... Però hi ha fórmules: el 2020 teníem uns diners per pagar uns crèdits que hem anat amortitzant i aquests diners ara els podem destinar a una altra cosa. L’anterior equip de govern va estar dos anys amb pressupost prorrogat i nosaltres n’hi estarem tres.

Sí, calen majories. Governar en minoria és molt desgastador. Si governes amb majoria pots fer un pressupost tranquil·lament, però també hi ha projectes que pots tirar endavant i que ara no hem pogut fer. Cada cop és més difícil trobar majories i a vegades els pactes els has de fer amb les persones, no amb els partits.

És cert. Però si hi ha partits és que hi ha persones darrere. I si hi ha persones és que algú les va a votar. I crec que hi hauria d’haver menys partits i més punts d’unió. Potser algun dia ens haurem de plantejar les llistes obertes per votar la persona i no el partit. La gent encara vota la persona en pobles d’aquesta dimensió. En ciutats més grans ja és una altra història. Però aquí el tracte directe encara hi és i influencia.

Sí. Són tres persones que responen a les tasques que tenen assignades. Sempre es poden millorar les coses, però de l’1 al 10 et diria que hem tret un notable.

S’han vist canvis, sí. Jo ja vaig avisar que això podia passar. Són coses de la política, i el darrer any tothom mira d’agafar posicions i fer-te la traveta. Tothom va en la seva direcció, i no és cap novetat: els partits més grans volen menjar-se el més petit, i això volen fer-ho d’una manera o una altra. Però, vaja, soc una persona molt conciliadora i intento que això no se’ns desquadri i que tothom estigui dins del seu cabal. A partir d’aquí, que tothom es dediqui a la seva feina i no entrem en debats estèrils que crec, sincerament, que no porten enlloc.

S’ha posat sobre la taula, però des de l’oposició. I nosaltres vam dir que no, perquè no ens va agradar la proposta. No n’hem fet cap més.

La proposta ens venia d’un únic regidor que no és del nostre perfil i en cap moment hi vam estar d’acord. Preferim ser vuit en minoria que nou una mica collats o agafats. I els altres pactes només els podíem haver intentat aquest últim any, que les relacions han millorat, però no ho hem provat.

Precisament perquè les relacions s’han destensat i han millorat. Ja no ens ho hem plantejat perquè la situació no era tan insostenible com al principi.

Hem avançat molt en projectes com les obres de millora de la zona del Canal. És una obra que van encarrilar el mandat anterior i que hem pogut acabar. També hem actuat al carrer Major, a l’aparcament de l’escola Joncadella i n’hem anat fent altres que hem pogut anar acabant.

No. La situació no és la mateixa que quan ets regidor. Has de saber de tot. Per exemple, en l’àmbit dels recursos humans, l’estabilització és important: hi ha 77 places que s’han d’estabilitzar i és una feina molt gran. En temes econòmics també has de saber una mica de tot. I aquests tres anys i mig han servit per aprendre. Jo vinc del ram de la farmàcia. De medicaments et podria explicar moltes coses, però si no són medecines la resta se m’escapa una mica i quan ets alcalde intentes aprendre i absorbir-ho tot. No ho has de fer tu, perquè per a això hi ha tècnics, però sí que ho has de supervisar i has de saber de què parles. És una feina del tot gratificant, però també has de tocar moltes tecles que no tocaves.

Les dues coses. Segons com, beneficia i, segons com, perjudica. A vegades perjudica perquè al comerç li costa d’arrencar. Pensa que passen autobusos cada 20 minuts cap a Manresa i en mitja hora t’hi pots plantar a peu. Però també ens beneficia perquè, quan fem actes, també ve molta gent de Manresa. A més, som un poble de tapes i també ve molta gent a sopar. El que perdem per un lloc ho guanyem per un altre.

Sí. Estem ben connectats, amb diverses sortides i amb un eix transversal a tocar que ens connecta molt bé amb el voltant.

La veiem bastant verda, la veritat. És un projecte que pot estar molt bé, però ara mateix a Sant Joan tenim tres autobusos cada hora i en aquest sentit penso que s’han d’arreglar altres coses, com ara arribar a Barcelona en millors condicions que ara. És un caos, per no parlar d’anar-hi en tren, que és una odissea. L’única gran sort és que els municipis de la zona no estem molt distanciats, i això és un punt a favor de tots.

Has d’anar apagant focs, però té la seva part agraïda. Valoro molt, per exemple, que vingui una parella i et demani que els casis perquè volen que ho faci l’alcalde. I com aquesta, mil petites coses que mostren la part agraïda de la feina.

Sí, m’ha costat molt. No ha estat una decisió fàcil. Ha estat més que meditada. Jo als meus regidors sempre els deia que la decisió és meva, però que si algú s’hi vol posar no tinc cap problema en cedir la cadira. M’he decidit aquest desembre tot just, perquè em veig valent i crec que puc acabar d’aprendre tot el que no he après, si puc seguir al càrrec. La pandèmia i la crisi humanitària provocada per la guerra d’Ucraïna no han estat fàcils de gestionar i també he passat moments personals de molt patiment. Això m’ha fet repensar la vida, que són dos dies i s’ha de viure amb intensitat.

Home, també hi ha ajudat, i molt. Si ho hagués hagut de decidir a l’inici del mandat, ja et dic ara que hauria dit que no. M’agrada estar bé amb tothom i quan no hi estic ho passo malament. Em va saber molt greu el començament. Vam arribar a dir-nos paraules que no haurien de sonar mai ni en un ple ni després de fer-lo. No hem de faltar al respecte a ningú. N’hem après i hem de seguir en aquesta línia.

Governar desgasta, és evident. No ho sé, la veritat. No et sabria dir si molt o poc, però segurament que sí que ho podem pagar una mica. Ja ho veurem, però estem valents.