El PSOE obvia Igualtat i tira pel dret per corregir la llei del “només sí és sí”
El partit presentarà una proposició de llei per elevar les penes als agressors sexuals
Podem li retreu que debilita el consentiment
El PP ofereix el seu vot
La llei estatal del “només sí és sí” va entrar en vigor el 7 d’octubre del 2022 i, poc més de cent dies després, serà “corregida” des del Congrés. La llei amb la qual el Ministeri d’Igualtat va situar el consentiment a l’epicentre –arran del cas de La Manada i del crit “No és abús, és violació” i “Jo sí que et crec”– està convivint amb titulars d’excarceracions i rebaixes de penes a agressors (l’últim, Daniel Padial González, en llibertat a Lleida mig anys abans del que li toca i amb l’historial de 17 agressions sexuals a dones i no rehabilitat), i el PSOE no ha resistit més la pressió i ha decidit obviar Irene Montero i tirar pel dret amb una proposició de llei que elevi les penes en casos de violència i d’intimidació o amb menors, i que “corregeixi els efectes indesitjats” de la norma.
Un dia abans que Pedro Sánchez visqui un altre ple al Senat amb un cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo (PP), la ministra d’Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va fer via: “El PSOE presentarà una proposició de llei per retocar i corregir els efectes indesitjats que hem comprovat.” Alegría avisa que busca el consens amb Podem, però que el PSOE passarà a l’acció amb consens o sense: “En el cas de no donar-se aquesta posada en comú, farem un pas endavant”. “Li garanteixo el suport a la modificació del «només sí és sí» de manera immediata tingui o no vots al seu Consell de Ministres”, oferia Feijóo a Sánchez. Una aposta de risc al PP, perquè Vox manté la llei impugnada al Tribunal Constitucional.
Evitar l’informe del CGPJ
Tot i ser una llei emanada del Consell de Ministres, el llapis corrector serà una proposició de llei per accelerar el tràmit i evitar els informes preceptius del Consell d’Estat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des de fa 1.519 dies i colonitzat precisament per la dreta. El PSOE, però, té l’assessorament jurídic del Ministeri de Justícia de Pilar Llop, com en el seu dia la ministra Montero va tenir l’aval jurídic de l’aleshores ministre Juan Carlos Campo, ara magistrat al Tribunal Constitucional.
Violència i intimidació
El Ministeri d’Igualtat sempre ha interpretat les rebaixes generalitzades de penes –iniciades sobretot al TSJ de Madrid– com una ofensiva de la dreta judicial contra la seva llei emblemàtica, i més quan el dret transitori permet fer una aplicació diferent. Fins i tot es va aprofitar la recent reforma del Codi Penal que derogava la sedició per incloure a l’exposició de motius una empara per no abaratir la pena si està entre l’interval que inclou la nova llei. “Fotre un toc d’atenció als tribunals per dir: «Escoltin, no vagin per allà!» Amb l’excusa que aquesta llei permet... No, aquesta llei també permet el contrari!”, resumia Patxi López (PSOE). La portaveu de Podem, Isa Serra, però, retreu al PSOE que caigui ara en la trampa dretana. “Quan s’introdueix la violència o intimidació, el que s’està exigint és que la víctima es resisteixi, i això és el retorn al model anterior que no tenia el consentiment al centre”, diu Serra. Ho rebat el ministre Félix Bolaños (Presidència): “El consentiment tornarà a estar al centre. No podem permetre que de nou en judicis amb agressions sexuals es pregunti a la dona si s’hi va resistir prou o com vestia.” La secretària d’estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez Pam, confia en “l’acord” amb el PSOE tot i “no acceptar cap proposta que posi en joc el model de consentiment”.
