Un altre no als 64 anys
Gairebé 2,3 milions de francesos tornen a manifestar-se contra el projecte de retard de la jubilació
Els sindicats convoquen dues noves jornades de mobilització, el 7 i l’11 de febrer, mentre es debatrà la llei al ple de l’Assemblea
El torcebraç entre els sindicats i el govern francès per la reforma de les pensiones es manté, després que ahir 1.270.000 persones van tornar a sortir al carrer per manifestar-s’hi en contra, segons el Ministeri de l’Interior. És a dir, 150.000 més que a la jornada del 19 de gener.
A París, van ser 87.000 i, a Marsella, 40.000. La incidència va ser especialment important a les ciutats mitjanes, fet que pressiona encara més un executiu que la setmana que ve porta al ple de l’Assemblea el projecte de llei. Simultàniament, els sindicats ja anuncien noves mobilitzacions el 7 i l’11 de febrer.
A la plaça d’Itàlia, a la banda dreta del Sena, on en aquesta ocasió va començar la desfilada parisenca, s’hi van concentrar els militants de les vuit principals centrals sindicals del país, però també d’altres col·lectius provinents tant del servei públic com del privat.
Entre aquests últims, treballadors d’Air France, Airbus, del grup de cosmètics L’Oréal i d’una cadena de restauració per a empreses. I, dins de la munió, també moltes organitzacions juvenils d’estudiants i partits polítics. Més de 200 instituts de batxillerat a tot França van quedar bloquejats durant la jornada per l’acció dels alumnes, el que significa alhora una mobilització intergeneracional, tot i que es parli d’una llei que vol fer pujar l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys.
Entre els presents, vam parlar amb un jove de 26 anys de pares llatinoamericans, Stéphane, que es manifestava amb la Unió d’Estudiants Comunistes de París, pertanyent a les joventuts de la formació política. “Cal que ens interessem ara mateix per la qüestió, perquè els problemes no s’acumulin i perquè tinguem una perspectiva”, ens va explica com a motiu per unir-se a la convocatòria. De fet, aquest estudiant universitari d’història treballa alhora com a desenvolupador de llocs web, però encara no cotitza a la Seguretat Social. “Per mi i per als meus col·legues és un tema molt latent i, per això, tenim al cap molt clarament la necessitat de lluitar contra aquesta reforma.” És a dir, com més tard comenci a cotitzar, si és que ho fa seguit, més li costarà complir les 43 anualitats que també accelera la llei per cobrar una pensió completa. El líders sindicals, en la trobada amb els periodistes que acostumen a fer abans de començar la marxa, es van tornar a mostrar convençuts que la seva acció farà doblegar el govern.
“Reobrir el dossier”
“El que esperem ara és que reobri el dossier, renunciï als 64 anys i s’assegui a la taula perquè hi ha un rebuig massiu de la seva reforma”, va declarar el secretari general de la central reformista CFDT, Laurent Berger. “Si el govern i el president continuen amb aquest to de menyspreu de les mobilitzacions, farà falta apujar la intensitat, i la possibilitat de vagues indefinides existeix”, va reblar per la seva part el secretari general del sindicat comunista CGT, Philippe Martínez.
En realitat, ja hi ha convocada una vaga en els ferrocarrils dimarts i dimecres que ve que podria tenir continuïtat. I a les refineries de TotalEnergies n’hi ha una altra de prevista de tres dies de dilluns a dimecres.
Serà quan a l’Assemblea es començarà a debatre en ple el projecte de llei amb més de 7.000 esmenes, la majoria de la coalició d’esquerres. De moment, ja hi ha polèmica perquè aquesta coalició havia dipositat una proposta de referèndum sobre les pensions i el grup d’ultradreta de Marine Le Pen, també, però després. La presidenta de l’Assemblea, davant la disjuntiva de només triar-ne una, va decidir per sorteig i va guanyar el grup de Le Pen.
De nou, 20.000 persones a Perpinyà
Vicenç BatallaLa ciutat de Perpinyà va tornar a veure desfilar ahir una multitud pels carrers com poques vegades s’ha vist contra la reforma de les pensions. Així com els sindicats van tornar a reivindicar 20.000 persones, com el 19 de gener, el mateix Ministeri de l’Interior les va apujar de 12.000 a 14.000. Per tant, el descontentament amb aquesta reforma a la Catalunya del Nord es manté igual de patent que a la resta de l’Estat. La manifestació va començar a mig matí a la plaça de Catalunya per dirigir-se al Castellet, passant per les rambles circulars al llarg d’un quilòmetre. A la comitiva, darrere de la pancarta “Apugeu els salaris, no pas l’edat de jubilació”, hi havia els sindicats i col·lectius organitzats, però també persones que hi anaven a títol personal i, fins i tot, famílies amb nens. Entre els assistents, hi destacaven els alcaldes de d’Elna, Cabestany i Alenyà, al Rosselló, que, com diversos centenars de municipis d’esquerres inclòs París, es van afegir a la jornada de vaga tancant les portes dels seus ajuntaments.
