FRANCESC VIAPLANA I MANRESA
ALCALDE DE LA SEU D’URGELL (ERC)
“Al Pirineu hi ha innovació, però cal millorar-ne les infraestructures”
“Els territoris de muntanya que progressen són els que connecten les seves valls, i al Pirineu això encara no s’ha fet”
“Molta gent creu que vivim del sector primari, i és cert que és molt important, però aquí s’hi fan projectes molt avançats i estem atraient talent”
Francesc Viaplana és alcalde la Seu d’Urgell des del 2021, quan, a mig mandat, li va cedir l’alcaldia el seu soci de govern, Jordi Fàbrega, en compliment de l’acord de coalició que van signar Junts i Esquerra.
Com ha anat el mandat?
Ha funcionat molt bé, tot i que crec que ha estat convuls per factors externs. Vam constituir l’Ajuntament el juny del 2019 i el març de l’any següent va començar el confinament per la pandèmia. Vam tenir vuit mesos per situar-nos i, quan encara no estàvem del tot rodats, es va declarar la pandèmia i ho va deixar tot potes enlaire. Pensi, a més, que de tots els regidors de l’equip de govern, només un havia estat en el govern anterior i hi tenia experiència de govern. Jo havia estat regidor, però a l’oposició. Com gestionar, doncs, un assumpte com aquest? Ho vam fer, és clar, tan bé com vam poder, però sense poder desenvolupar altres coses que teníem previstes. I quan comencem a sortir de la pandèmia, va irrompre la guerra d’Ucraïna, que també ens va obligar a actuar amb la gestió de refugiats i, a més, va tenir afectació en el subministrament energètic i la inflació i, per tant, en l’economia de les famílies. Ha estat un mandat molt complex.
Al Pirineu, la pandèmia es va viure de manera diferent que a la resta del país?
Jo no puc parlar de com es va viure en altres llocs, però crec que a tot arreu la gent ho va passar malament i les institucions, també els ajuntaments, van passar dificultats. Entenc la dificultat quan has d’ordenar restriccions, però ens hauria agradat que s’haguessin adaptat més segons el territori, perquè cada lloc té realitats diferents. Hi havia restriccions que, aquí, no tenien sentit, però sí que en tenen en grans àrees urbanes. També entenc que era una situació complexa i devia ser difícil poder territorialitzar cada decisió i fer un vestit a mida per a cada cas. En aquella primera part del mandat l’alcalde era Jordi Fàbrega [de Junts, amb qui ERC fa coalició], i ell és metge, cosa que li donava una visió més precisa sobre el que passava. Crec que això va ser una sort. Òbviament, totes les decisions que hem pres durant tot el mandat han estat consensuades per tot l’equip de govern, però és una sort que en aquells moments tinguéssim un metge a l’alcaldia. Vam viure el tancament de la frontera amb Andorra, i aquí vam haver de fer molta feina, conversant amb el president, amb el vicepresident, amb la consellera de Salut, amb tothom, perquè suposava un daltabaix laboral i social brutal per a la gent de la Seu. Hi havia molts llocs de treball en joc. El primer pas va ser assimilar Andorra a la nostra regió sanitària. Allò va ser un gran pas. I després, quan ja es va poder obrir la frontera, vam poder recuperar normalitat. A l’Alt Urgell cada dia 1.700 persones van a treballar a Andorra. Aquest pas fronterer és clau per al nostre territori.
Heu elogiat l’exalcalde i soci de mandat. No és habitual, tal com està la política nacional, que algú d’ERC parli bé d’algú de Junts. Com ha anat la coalició?
Bé, ja que hem aconseguit el que ens hem marcat des de bon inici: prioritzar la Seu al davant dels interessos i estratègies de partit. I hem de dir que en determinats moments no ha estat fàcil. Però aquí sempre hem posat el bé de la ciutat al davant d’altres conflictes que hi pugui haver entre els dos partits a escala nacional. Segurament, tot se’ns hauria fet més complex per com ha anat la política nacional, però a l’equip de govern de la Seu hem posat tot el que ha fet falta per centrar-nos en el que ens ocupa, que és el municipi i els seus ciutadans. Hem sabut governar plegats, i per això en faig un balanç molt positiu. Òbviament a mi, com a tothom, m’encantaria governar en solitari. Però vam fer una coalició perquè vam trobar un punt mitjà a partir del qual podíem tirar endavant un projecte i un programa de govern comú, i no hi ha hagut durant el mandat cap imposició d’un soci cap a l’altre i, en general, hem sabut treballar com un equip, que és del que es tracta.
Fins a quin punt s’ha pogut complir el programa?
Quan fas un programa i et marques uns objectius no pots preveure, lògicament, les complicacions externes i imprevistes que no depenen de tu. Ens hem hagut d’adaptar per gestionar l’emergència de la pandèmia i gestionar el dia a dia. Però, tot i així, hem aconseguit impulsar gran part del que ens proposàvem. En primer lloc, tenim en marxa un projecte per fer una promoció d’habitatges amb serveis per a la gent gran. És una mancança important que tenim com a territori. Hi ha molt poques places públiques residencials per a una població molt envellida com la que tenim. També hem encarrilat les obres per a l’hospital. Ja tenim el projecte, però estem a l’espera que es confirmi la possibilitat d’uns fons europeus. També havíem marcat com a objectiu la reforma dels antics jutjats per fer-hi l’escola de formació d’adults, i una segona llar municipal d’infants que actualment està tancada i que amb la gratuïtat que hi haurà, doncs preveiem que és del tot necessari poder-la obrir.
Un altre projecte que hi havia com a objectiu era el centre Inefc Pirineu.
S’hi havia treballat molt durant el mandat anterior, i ha estat en aquest mandat quan hem aconseguit els terrenys per al projecte. Ara estem a punt de tenir el projecte executiu per poder licitar l’obra. Crec que aquesta universitat marcarà un abans i un després al nostre territori. Hem fet una aposta com mai, tant en el sector de l’educació com també en el dels esports, així com l’atenció a la gent gran. Amb l’habitatge també hem començat a moure projectes i aconseguir resultats, tot i que la política d’habitatge mai no dona resultats d’un dia per l’altre.
Per què?
Quan vam entrar, l’Ajuntament gestionava dos habitatges. Actualment, estem treballant en una promoció amb la qual tindrem deu habitatges més. Quant als habitatges socials, hem fet un conveni amb la Fundació Hàbitat 3, gràcies al qual aconseguirem que la Seu tingui sis habitatges més de gestió pública. És un camí que podem ampliar, també amb la col·laboració de l’Agència Catalana d’Habitatge. Per tant, en un sol mandat passarem de dos habitatges a tenir-ne apuntalats una trentena per als pròxims anys. L’habitatge és un dels reptes que tenim, per la falta de pisos socials i per la pressió que tenim del mercat immobiliari andorrà.
Tenir un veí com Andorra deu ser complex de gestionar.
La situació on som ens genera avantatges i inconvenients. Més que desavantatges, jo ho anomenaria conseqüències. Andorra és un motor econòmic del Pirineu i per tant genera molts llocs de treball que no hi serien a la zona si no fos per Andorra. Això moltes vegades fa possible el retorn dels joves al territori. Seria molt més difícil sense les oportunitats que genera l’activitat econòmica andorrana. Entre la Seu d’Urgell, l’Alt Urgell i Andorra hi ha uns vincles històrics, econòmics, socials i fins i tot personals que molt sovint ens fan actuar com una unitat. El que va bé per a Andorra és bo per a la Seu, el que va bé per a la Seu és bo per a Andorra.
I les conseqüències?
A Andorra hi ha uns salaris més elevats, cosa que està bé, però això genera també que sigui més car l’habitatge. I el sòl és el que és, no n’hi ha més, i el preu de l’habitatge s’ha elevat molt allà. Molta gent d’Andorra baixa a viure a la Seu, de manera que també s’inflen els preus aquí, tot i que els salaris no són tan alts.
La idea dels Jocs Olímpics d’hivern anava molt relacionada amb les infraestructures. En falten, al Pirineu?
Els territoris de muntanya pròspers són aquells que han comunicat les seves valls transversalment. D’això en tenim exemples als Alps i en altres llocs del món. Si les diferents valls no estan ben connectades, en canvi, són territoris isolats i acaben seguint les valls del riu, sense relacionar-se entre si ni amb la resta del país, cosa que no facilita la seva evolució econòmica i democràcia. Per tant, jo crec que una de les grans mancances que hi ha al Pirineu, justament, és la connectivitat transversal de les nostres valls. Això és el que hauria de fer la carretera N-260, però aquesta via, de “carretera nacional” en té ben poc. Ens hauria d’unir però no ho fa. Per això crec que també està bé que, amb la negociació dels pressupostos de l’Estat que es va fer aquest any, Esquerra aconseguís una transferència directa a la Generalitat de 260 milions per poder millorar aquesta carretera. La veritat és que en pressupostos de l’Estat moltes vegades hi ha partida i hi ha promeses, però l’execució mai no és, ni de bon tros, la que hauria de ser. D’altra banda, des de la Generalitat també s’està fent un esforç molt gran amb les telecomunicacions. Aquí ja en teníem, i això ens ha permès tenir una bona qualitat de vida i atreure població. Es va fer molt evident durant la pandèmia. Tenir unes bones connexions perquè moltes feines es puguin fer al Pirineu i tan sols haver de baixar algun dia a la setmana a treballar a Barcelona, Lleida o on faci falta. Això ens permet retenir els joves i atreure nous habitants.
Heu atret població gràcies a la pandèmia?
Hi ha algun moviment, sí. Per a nosaltres, la prova de foc és que passi un hivern: si ho fan, es queden per sempre [riu]. Sí que és cert que durant la pandèmia va augmentar la població, però caldrà veure els pròxims anys si això es manté o no. Serà la prova de si som un país on les oportunitats són iguals per a tothom, visquis on visquis, o no ho són. Si hi ha una bona xarxa d’educació per als infants i joves, si tenim carreteres segures i que ens connecten fàcilment amb la resta del Pirineu i amb el conjunt del país, si hi ha uns bons serveis sanitaris, aquest territori es desenvoluparà de manera equilibrada i eficient. Per què, a més, és un territori on hi ha molta innovació i emprenedoria. Tenim empreses tecnològiques que han decidit instal·lar-se aquí i que són una font de noves oportunitats. Hem apostat per un hub tecnològic i està funcionant. Però cal que això vagi acompanyat de serveis i infraestructures adequats. Al Pirineu hi ha molta innovació, però ens falten unes millors infraestructures.
Això trenca el tòpic del prat amb els ramats.
Molta gent es pensa que al Pirineu tots vivim del sector primari.I és cert que el sector primari és molt important, però s’hi fan moltes altres coses, i molt avançades. Tenim una empresa que fa implants amb tecnologia 3D i que després s’exporten arreu del món.O professionals que són referents de les noves tecnologies a nivell internacional i que estan treballant des d’aquí. I justament el que pretén amb aquest hub d’empreses que hem impulsat és tenir un ecosistema empresarial on uns es nodreixen de la feina dels altres, captar nous talents i retenir el talent jove que abans marxava a formar-se i treballar lluny de casa i se’ls feia molt difícil tornar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.