Laura Borràs, alguna cosa més que un judici

El procés judicial a Laura Borràs per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) arriba divendres al punt culminant amb l’obertura del judici oral. La primera sessió de la vista estarà dedicada a les qüestions prèvies i el gros del judici es farà entre els dies 20 i 28 de febrer. El resultat final marcarà el futur de la principal acusada, ja que una condemna l’apartaria del primer pla polític durant molts anys.

La setmana no va arrencar gaire bé per a la presidenta de Junts, que ahir va tornar a constatar com els seus antics socis d’ERC no creuen en la seva innocència. Marta Vilalta va dir que no acompanyaran Borràs a l’inici del judici, que no ho identifiquen com un cas de persecució política i sí com a “mala praxi”.

Aliena a les crítiques, Borràs afronta el judici amb el mateix tarannà que el primer dia, defensant la seva innocència i, en conseqüència, esperant una absolució. La presidenta suspesa del Parlament sí que se sent perseguida en una causa política que ha convertit en penals uns fets que, des de l’òptica de la seva defensa, si admetessin retret sols podria ser per la via de la infracció administrativa.

A Borràs se l’acusa d’afavorir Isaías Herrero en l’adjudicació de la gestió del portal informàtic de les lletres catalanes. Es presenta Herrero com amic de Borràs, i el cas, com un afer d’amiguisme, però el cert és que la relació entre tots dos se centra en l’àmbit professional i no personal. Una coneixença de la qual hi ha poca constància, si més no fotogràfica, ja que no s’ha publicat cap imatge que aboni la tesi de l’amistat personal. I no és un fet menor en un personatge públic com Borràs, que s’ha fet i es fa fotos amb tothom qui li ho ha demanat.

La coneixença dels dos acusats prové del fet de coincidir en un grup d’investigació universitària sobre literatura digital, Hermènia, i en un màster sobre la qüestió, sempre sota la direcció de Borràs. Posteriorment, Borràs va formar part del jurat que va premiar Herrero, en dues convocatòries diferents, en un concurs pioner de literatura digital organitzat per l’Ajuntament de Vinaròs. Precisament, la perícia d’Herrero en l’àmbit de la literatura en el món emergent de la digitalització és el que va cridar l’atenció de Borràs per incorporar-lo al projecte del portal de la ILC.

El fet que Herrero hagi tingut problemes amb la justícia, al marge del cas Borràs, enterboleix la història. En el dret penal, cada cas és individual, però la condemna per tràfic de drogues que ja té Herrero complica el relat.

També enrareix la història la decisió de l’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, de contractar com a pèrit Emilio Hellín, condemnat per l’assassinat de caire polític de la jove estudiant Yolanda González, el 1980. Ara bé, Hellín és un pèrit informàtic molt apreciat i el seu peritatge del cas sobre la intervenció que la Guàrdia Civil va fer del material informàtic d’Herrero serà un dels elements troncals de la defensa de Borràs. A través d’aquesta intervenció, s’haurien localitzat uns correus electrònics que l’acusació utilitza per incriminar Borràs en una trama d’amiguisme.

Els fets que es porten a judici giren a l’entorn dels divuit contractes entre el 2013 i el 2017 per fer funcionar el portal de les lletres catalanes. L’acusació sosté que els contractes s’haurien concedit de manera irregular falsejant la documentació i en benefici d’Herrero. Per aquests fets s’acusa Borràs dels delictes de prevaricació i falsedat documental i se li demana una pena de sis anys de presó i 21 d’inhabilitació especial, fet que suposaria que Borràs no només no podria continuar fent política sinó que ni tan sols podria fer classes a la universitat. La mateixa pena es demana per a Isaías Herrero, mentre que per al tercer acusat, Andreu Pujol, es demanen tres anys de presó i set d’inhabilitació. Pujol era treballador de la ILC i se l’acusa de col·laborar en la simulació de presentacions d’ofertes amb l’objectiu d’afavorir Herrero.