La història de l’avi

Quan tenia 13 anys, Josep Pastells Mascort va viatjar a Mèxic amb els pares perquè l’avi matern hi rebia un homenatge pòstum. Hi havia alumnes que tenien en molta estima el maestro Mascort, el qual havia dirigit el col·legi Ruiz Alarcón de Texcoco, però l’adolescent Pastells, a finals dels anys setanta, no pensava que un dia escriuria la història de l’avi, fill de pagesos i propietaris rurals de la Creueta, mestre republicà, diputat per Esquerra a Madrid el 1933, director de l’Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i delegat de la Generalitat a les comarques gironines durant la guerra civil. “He intentat escriure el seu retrat com a persona, no tant els càrrecs”, explica sobre l’enfocament, que no tenia gens clar, de la biografia de Josep Mascort i Ribot (1898-1970).

Periodista de formació i de trajectòria, Pastells, guanyador de la beca d’estudis històrics President Irla 2022, convocada per la Fundació Irla amb la col·laboració de la Diputació de Girona , es va enfrontar així a la seva primera biografia mitjançant les cartes i la documentació conservada, però també amb la voluntat de reflectir-hi la vida quotidiana de l’època, més que dels records familiars, remots; tenia quatre anys quan l’avi va morir. Josep Mascort. Republicà lleial, catalanista devot, que es presenta avui a les set del vespre a la seu de la Generalitat a Girona, està dedicada als pares de l’autor, “amb molts anys de retard”. A la introducció Capità insigne, sense estrelles ni galons, manllevant la definició que de l’avi en feia el seu amic Joan Planas, Pastells argumenta per què ha trencat “el silenci que, més de cinquanta anys després de la seva mort, plana sobre un home que, malgrat la seva contribució a la vida col·lectiva, continua sent un gran desconegut”.

“La imatge més nítida que en retinc és d’ell dret al llindar de la porta de la cuina, esgrimint una crossa mentre m’escridassava per alguna malifeta”, detalla el net, que va créixer amb la percepció que l’avi va ser “algú important”. Tot i les anècdotes que la mare explicava de l’etapa mexicana i d’un article de l’historiador Josep Clara a Punt Diari, el 1988, que recuperava la figura de l’avi, Pastells, en els seus inicis periodístics, no tenia gaire interès en la memòria de l’avi fins que en la seva etapa professional al Congrés, a Madrid, va començar a descobrir que també allà, Mascort, diputat a Corts durant la Segona República, era un gran desconegut. Així va germinar la llavor d’una biografia que “sorgeix de la insatisfacció” provocada pel “desconeixement general” de l’avi. Segurament aplicable a molts homes i dones que, com Mascort, “van fer feina” però no van tenir ni interès ni ganes a “esbombar-la”, segons li va comentar el pare. El relat és cronològic, amb fotos i documents i en tercera persona, per parlar-ne “de forma equànime, sense censures ni idealitzacions”. Conclou el net que el procés d’escriptura ha sigut dolorós però alhora agraït per haver tret l’avi de l’oblit.