conflicte bèl·lic a l’est d’europa
Els aliats canalitzen l’augment de producció militar per mantenir el suport a Ucraïna
També s’estudien canvis en la manera que es gestiona l’emmagatzematge de les reserves militars
Els aliats comencen a impulsar la producció d’armes i munició amb nous contractes i inversions, després que l’OTAN avisés fa uns mesos que si no augmenten el ritme, no podran mantenir el suport que necessita Ucraïna per a continuar defensant-se de Rússia i garantir al mateix temps la seva seguretat.
“El que veiem és una enorme despesa de munició i l’hem vist durant diversos mesos. I aquesta és també la raó per la qual comencem a abordar aquest tema la passada tardor (...) Ara, veiem que les coses van realment en la direcció correcta”, ha afirmat el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa al final d’una reunió de ministres aliats de Defensa de dos dies.
Durant la trobada, que va venir precedida d’una altra presidida pels Estats Units el dimarts amb la cinquantena de països que donen suport militar a Ucraïna, els ministres van abordar la manera d’impulsar la capacitat industrial i reposar les reserves d’armament i municions.
Stoltenberg ha considerat que els aliats van canalitzant la necessitat de fabricar més d’aquests elements, amb països com els Estats Units i França signant nous contractes mentre que uns altres, com Alemanya o Noruega, ja han impulsat acords amb la indústria de defensa, “cosa que significa que la producció s’està accelerant”.
“Això està marcant una gran diferència”, ha subratllat el polític noruec, que ha valorat que s’estigui augmentant la capacitat de producció de factories ja existents, d’una banda, i, per un altre, que s’estiguin realitzant noves inversions “que portaran una mica més de temps”.
Segons Stoltenberg, els aliats estan revisant els objectius de capacitat de l’OTAN respecte als arsenals de munició.
Nous acords
En aquesta reunió, els ministres van decidir impulsar diverses iniciatives, com un projecte sobre emmagatzematge de municions que donarà suport al preposicionament d’aquests elements per als batallons desplegats en el flanc est i que, segons el parer de l’Aliança, implicarà un “canvi fonamental en la forma en què els aliats gestionen l’emmagatzematge d’aquestes reserves”.
A aquesta iniciativa s’han sumat vuit països, entre els quals es troba Espanya, que també s’ha unit avui a altres tres projectes, han confirmat a Efe fonts comunitàries.
Un d’ells se centra en mobilitat i contramovilitat: 12 països van acordar treballar en l’adquisició d’una sèrie d’eines que garanteixin la capacitat de l’OTAN per a assegurar la mobilitat en tots els terrenys, incloent-hi capacitats militars de pont, vehicles de suport als treballs d’enginyeria militar o actius per a dificultar el terreny a l’enemic (contramovilitat).
En una altra iniciativa, Espanya i altres nou aliats han fet un nou pas cap al desenvolupament d’una solució modular per a la defensa antiaèria terrestre de “molt curt, curt i mitjà abast”, valorada en 20 milions d’euros.
L’últim projecte en el qual han decidit avui participar Espanya i altres tres aliats és el que connectarà diverses instal·lacions de defensa química, biològica, radiològica i nuclear dins d’una arquitectura única i que ampliarà la disponibilitat de les capacitats de reacció davant aquests riscos en tota l’Aliança.
També ha pres forma avui el projecte inicial de Capacitat Aliada de Vigilància Futura, que pretén proporcionar una nova solució per a quan es retiri l’actual flota E3 AWACS de l’OTAN en 2035, encara que en aquesta iniciativa no participa, de moment, Espanya.
Dissuasió i defensa
D’altra banda, els ministres han continuat fent passos en la preparació de decisions que es prendran formalment en la cimera de l’OTAN de juliol pròxim a Vílnius.
El secretari general ha declarat que aquests passos ajudaran a “impulsar els canvis de capacitats en els pròxims anys” i “garantir que la nostra dissuasió i defensa continuïn sent fortes i creïbles”.
Amb l’objectiu de millorar la protecció de les infraestructures submarines crítiques, Stoltenberg ha anunciat així mateix la creació d’una cèl·lula de coordinació que impliqui la indústria i als principals interessats militars i civils.
Finalment, els ministres han començat a debatre sobre el pròxim objectiu de despesa militar més enllà de 2024, que Stoltenberg considera que ha de prendre com a punt de partida el 2% del PIB.
