Comença la Conferència de Seguretat de Munic, amb la guerra a Ucraïna com a eix central

Destacats polítics, diplomàtics i militars de tot el món es reuneixen des d’avui i fins diumenge a Munic (Alemanya) per examinar un panorama europeu de seguretat transformat per la invasió russa d’Ucraïna, fa gairebé un any. El canceller alemany, Olaf Scholz; el president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre britànic, Rishi Sunak; la presidenta de la Comissió Europea (UE), Ursula von der Leyen, i la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, són alguns dels participants en la Conferència de Seguretat de Munic (MSC, per les seves sigles en anglès), una cita mundial anual centrada en la defensa. Hi ha prevista l’assistència d’uns quaranta caps d’Estat i de govern, a més d’un centenar de ministres d’Afers Estrangers i dirigents d’organitzacions internacionals.

També està anunciada la presència del secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i la del ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmytro Kuleba, en el fòrum, que començ aquest divendres a la tarda i s’allargarà fins diumenge en el luxós hotel Bayerischer Hof de la capital bavaresa. Per segon any consecutiu, la conferència no comptarà amb representants russos.

La conferència de l’any passat va tenir lloc pocs dies abans de la invasió d’Ucraïna. Mentre les tropes russes es concentraven a les fronteres d’Ucraïna, els líders occidentals van instar des de Munic al president Vladímir Putin que no envaís el país veí i el van advertir de les terribles conseqüències si ho feia. Hi havia una invitació pel ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, que va optar per no assistir-hi, la qual cosa es va interpretar com un senyal que la decisió d’envair Ucraïna ja estava presa.

“Aquest any érem davant la disjuntiva de convidar representants russos i hem decidit no fer-ho. Totes les declaracions de Vladímir Putin apunten que no es mourà ni una coma de la seva posició de negar-li el dret a l’existència a Ucraïna i no li donaria una tribuna perquè difongui la seva propaganda”, va dir el director de la MSC, Christoph Heusgen, en una reunió amb l’Associació de la Premsa Estrangera (VAP) a Berlín, dijous.

Tampoc hi ha invitacions per a representants del règim iranià, enmig de l’onada de repressió en el país, ni pels diputats de l’agrupació ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que ha assumit una actitud de rebuig al suport al suport a Ucraïna.

Les exclusions són un símptoma clar dels nous vents que bufen a Munic com a resultat del conflicte bèl·lic. Aquest any, els participants en el fòrum bregaran amb les profundes conseqüències de la decisió del dirigent rus d’ignorar les seves súpliques i desencadenar la guerra. La guerra revifarà a Munic debats de llarga durada sobre qüestions com fins a quin punt Europa ha d’augmentar la seva pròpia capacitat militar, fins a quin punt ha de dependre dels Estats Units per a la seva seguretat i quan han de gastar els governs en defensa. Els delegats també hauran de debatre l’impacte global de llarg abast de la guerra en qüestions que van des del subministrament d’energia fins als preus dels aliments.

D’altra banda, en aquesta important cita sobre diplomàcia i defensa, s’espera l’assistència de l’alt diplomàtic xinès Wang Yi i el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, està considerant la possibilitat d’aprofitar la cita per reunir-se amb ell, que serien les seves primeres converses cara a cara després que els Estats Units abatessin el que van dir que era un globus espia xinès i altres objectes voladors no identificats.