Queda peix?

El peix al cove va ser l'axioma del catalanisme polític a Madrid durant anys i panys. La teoria, i la praxi, la va aplicar la CiU de Pujol i Roca, i en l'última legislatura de González (1993) i en la primera d'Aznar (1996) va proporcionar alguns peixos sucosos al cistell de l'autogovern -cessió de l'IRPF o del trànsit als Mossos, supressió de la mili i dels governadors civils- .
Però la peixateria va tancar el 2000 amb la majoria absoluta del PP; i des del 2004 les xarxes de CiU i ERC, i també del PSC, s'han omplert més de morralla que de raps o gambes de Palamós. En part, per la galerna desfermada pel PP, però també pel pertinaç mar de fons al catalanisme. Plural, sí, però dividit i debilitat per la fractura entre la CiU desallotjada de la Generalitat i l'ERC que va multiplicar per vuit els efectius a Madrid però tampoc ha pogut arrossegar la nau del PSOE cap al port federal.

A Zapatero, amb una majoria precària, no li ha faltat en tota la legislatura parella nacionalista amb qui alternar. Ho va fer amb ERC i ICV... fins al pacte de l'Estatut amb Mas. I després amb Duran... fins que el desastre del TGV i el victimisme insultant de la ministra Álvarez va fer unir esforços durant unes setmanes a tots els exsocis catalans per aplicar-li un correctiu... que Zapatero va eludir amb xecs inversors a Euskadi i Galícia a nom del PNB i el BNG.

Aliances de geometria variable que el líder del PSOE té tots els números de poder reeditar a partir del 9-M. Ho ratifica enquesta rere enquesta -les últimes les publicades ahir-. Sondejos en els quals Zapatero manté un avantatge inamovible sobre Rajoy que el segon cara a cara televisiu d'avui pot fer créixer. Potser fins i tot en el cas que el líder del PP doni la sorpresa. L'efecte mobilitzador del vot socialista que tindria un Zapatero tocat podria ser letal per a Rajoy.

A més de les enquestes, els líders catalans proclamaven també ahir guanyador de les eleccions Zapatero i començaven a fer comptes per a l'endemà. Mas, que per segon dia consecutiu substituïa Duran, no va voler picar l'ham de Carod en forma de pacte de tots els partits catalans per condicionar una nova investidura del líder del PSOE. Però el dirigent de CDC va preferir ahir obrir la guerra pel vot útil catalanista i Joan Ridao s'hi va apuntar en el míting del vespre reclamant-lo per a ERC. El catalanisme es baralla a la cua de la peixateria, però si Zapatero se'n surt en el seu objectiu d'ampliar la majoria, l'endemà del 9-M s'haurà acabat el peix.