Política

Per un diputat

A Madrid no hi haurà un Pacte del Tinell, com el que el 2003 va portar Maragall a la presidència de la Generalitat tot i perdre les eleccions en escons, ni un acord d'Entesa com el que el 2006 va permetre a Montilla reeditar el tripartit malgrat quedar encara més enrere de CiU, primera força en diputats i també en vots. Madrid is different. I, tot i que és tècnicament possible -particularitats del sistema electoral espanyol- que hi hagi dos guanyadors, un en vots i l'altre en escons, PSOE i PP estan d'acord en una cosa: governarà qui tregui un diputat més.

Com també hi està d'acord CiU, que aspira a recuperar aquest 2008 el paper de força determinant al Congrés que va perdre amb la majoria absoluta d'Aznar el 2000. Acompanyat d'Artur Mas, el candidat Josep A. Duran i Lleida, precisament va escollir ahir l'escenari on es va segellar el primer tripartit, el Tinell, per rubricar que, si depèn de CiU, a Madrid governarà qui guanyi. I si es compleixen els pronòstics que fa la cúpula de la federació, governarà Zapatero. Altra cosa és com. Perquè el que Duran va deixar clar és que CiU no pactarà amb el perdedor però tampoc necessàriament ho ha de fer amb el guanyador.

Tot plegat hauria de tranquil·litzar els socialistes. Però no és així per dos motius: un, perquè el compromís de Mas al Parlament de no buscar la presidència per altres vies que no siguin unes eleccions, no exclou l'exigència de reciprocitat a Zapatero i al PSC a Catalunya -cas de negociar un pacte a Madrid- en les pròximes eleccions catalanes. És a dir, un acord perquè governi el més votat. I l'altre, perquè és clar que si el PP s'imposés per un diputat, CiU no se sumaria a un Tinell a la madrilenya per mantenir l'actual inquilí de la Moncloa.

Per això el PSC demana el vot "sense intermediaris" i Zapatero una majoria àmplia, que no només aspira a aconseguir amb la clàssica recepta de Felipe González: mossegant vot d'IU. Ahir, primer dia de campanya, es respirava eufòria continguda en l'equip electoral del PSOE l'endemà que Solbes s'imposés al popular Pizarro en el cara a cara a Antena 3: "Tenim bones sensacions. Ells [el PP] estan estancats, gairebé no tenen marge per créixer. I nosaltres sí". I aquest "marge" inclou els electors de CiU i el PNB, als quals reclamaran el vot útil per frenar el PP. Objectiu que a Catalunya es disputaran amb Esquerra.

Els independentistes, encapçalats per Joan Ridao, es presentaran com l'única opció vàlida per barrar el pas als populars, sobretot a Girona i Lleida, on precisament ERC podria perdre un diputat en cada demarcació en benefici del PP.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.