Giró torna a querellar-se contra ex-càrrecs del PP per l’Operació Catalunya

L’acceptació per part d’un jutjat d’instrucció de Madrid de la querella presentada per l’expresident del Barça Sandro Rossell per l’anomenada Operació Catalunya que va capitanejar l’ex-comissari José Manuel Villarejo ha portat a dirigents polítics i empresarials a moure fitxa. Aquest matí ha estat l’exconseller d’Economia Jaume Giró qui ha presentat als jutjats de Madrid una querella contra el mateix Villarejo i també contra l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz: l’ex-número 2 al ministeri d’Interior, Francisco Martínez i l’exlíder del PP, Maria Dolores de Cospedal. Giró els acusa d’haver-lo espiat a l’inici de l’Operació Catalunya, l’any 2012, quan encara no tenia cap càrrec polític i era el director general adjunt de CaixaBank. Giró, que argumenta que la persecució va ser únicament per la seva ideologia i pel seu suport al procés sobiranista de Catalunya, ha declarat que “no és normal i no es pot acceptar en un Estat on un comandament policial en actiu depenent del ministeri d’Interior rebi instruccions d’un càrrec polític del PP demanant-li que faci llistes negres i persegueixi persones”. Al matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Giró ha assegurat que “l’operació Catalunya demostra que no li perdonen a Convergència el gir independentista” i ha dit que l’actuació del PP va ser “una vergonya” per la qual ha de demanar perdó.

Giró ja havia presentat l’any passat una primera querella contra Villarejo i l’antiga líder del PP català Alícia Sánchez Camacho, va ser desestimada. A la nova denuncia presentada avui, de 28 pàgines i a la qual ha tingut accés ACN, aprofita diverses notícies publicades els últims temps sobre l’anomenada ’Operació Catalunya’ per part de diversos càrrecs polítics, policials i mediàtics contra l’independentisme català, notícies que inclouen àudios gravats per Villarejo i les seves agendes. S’inicia el relat amb la reunió entre Sánchez-Camacho i Villarejo a principis de novembre del 2012, pocs dies abans de les eleccions al Parlament, on la líder dels populars catalans li va facilitar noms i telèfons de personalitats de l’àmbit sobiranista, entre elles Giró. En els àudios d’aquella conversa gravada per Villarejo, Sánchez-Camacho li deia que Giró era qui manava a la Caixa, s’havia tornat independentista, volia ser president de la Generalitat i influïa en ’La Vanguardia’.

La querella assegura que Villarejo tractava d’aquestes qüestions amb Cospedal i Fernández Díaz, a més d’altres alts càrrecs. “No estem davant d’una qüestió aïllada promoguda exclusivament per la senyora Sánchez-Camacho, sinó que l’ara senadora no era més que la corretja de transmissió entre la cúpula del seu partit i la denominada ’policia patriòtica’ encapçalada pel comissari Villarejo, que perseguia a qui ells consideraven els seus adversaris per raons ideològiques”.

L’advocat de Giró, Jordi Pina, assegura que una part d’aquesta ’Operació Catalunya’ va consistir en vigilàncies, seguiments i telèfons ’punxats’ il·legalment a Giró. De fet, diu que si les intervencions telefòniques haguessin estat legals, finalment Giró ho hagués sabut per algun procediment judicial, cosa que no ha passat. A més, ell i la seva esposa van tenir “indicis clars” de seguiments al seu domicili durant aquella època.