Punt i final al malson judicial de vuit professors de l’IES El Palau

La persecució judicial contra vuit professor de l’institut de secundària El Palau, a Sant Andreu de la Barca, acusats de delicte d’odi contra fills de guàrdies civils que tenien a les seves aules arriba a la seva fi. Des de la setmana passada, vuit dels nou docents acusats ja saben que el seu cas ha quedat sobresegut de forma lliure, per decisió de l’Audiència de Barcelona. Només en un dels casos es manté la investigació oberta, malgrat que en el seu dia el jutjat instructor ja va resoldre que no hi havia delicte.

Tot i que els dos jutjats de Martorell que van investigar el cas havien dictat l’arxiu per a tots els docents, el fet que aquest fos provisional i no lliure va portar a la fiscalia i acusació particular a presentar un recurs davant l’Audiència amb la intenció de reobrir les investigacions per a vuit d’ells per un delicte d’odi.

Des d’un punt de vista judicial, els fets ocorreguts a l’IES Palau es van traduir en cinc expedients diferents afectant un total de nou docents. El primer expedint, amb un sol afectat, va ser arxivat el juliol del 2019, i anava sol perquè es referia a uns fets ocorreguts el 20 d’octubre del 2017.

Les vuit acusacions restants tenien a veure amb fets ocorreguts a l’escola el 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum i es van dividir en quatre expedients de diligències prèvies diferents. Un dels expedients va agrupar cinc acusats i la resta es van individualitzar amb tres investigacions diferents.

La secció 9ª de l’Audiència ha estat l’encarregada de revisar els recursos i la seva decisió de dictar el sobreseïment lliure ha estat la mateixa per als cinc docents que conformaven un sol expedient, i per a dos investigats més que ho han estat de forma individual. En el novè cas es dóna la raó als arguments de la fiscalia i s’ordena al jutjat instructor de Martorell que reobri el cas per un delicte d’odi.

Els arguments aportats pel ministeri fiscal en el seu recurs afectaven al fons de la qüestió i també a la forma. Pel que fa al primer aspecte, s’insistia que els professors investigats havien tingut una conducta de menyspreu cap als alumnes, que no es podia refugiar en el dret a la llibertat d’expressió, i que tot plegat constituïa un delicte d’odi.

Pel que fa a la forma es rebatia que el jutjat instructor hagués pogut decretar l’arxiu provisional abans que l’Audiència hagués resolt un altre recurs que qüestionava el fet que s’hagués trossejat la causa en expedients diferents.

En examinar aquests arguments, en almenys un dels casos l’Audiència de Barcelona arriba a la conclusió que es tracta d’un fet breu i puntual, tan menor en la seva intensitat i temps que no pot tenir consideració de delicte. Pel que fa a les qüestions formals plantejades per la fiscalia també les rebutja recordant que en el seu dia l’Audiència ja va avalar dividir la causa en expedients diferents.

La persecució judicial, política i mediàtica als docents va provocar en aquesta una greu situació d’estrès i ansietat. El cas va afectar profundament l’institut i vuit dels nou professors afectats van canviar de centre, així que van poder.