JUDIT GISBERT I ESTER
ALCALDESSA DE SOLSONA (ERC)
“No m’hauria imaginat mai aquí, però m’ho passo bé fent d’alcaldessa”
Va agafar el relleu de David Rodríguez a l’alcaldia, a mig mandat, després que a l’exalcalde se li oferís un lloc a la Generalitat
Admet que a Solsona hi ha temes bàsics encallats des de fa anys que s’han de resoldre, com l’habitatge, les carreteres o el transport
Amb la covid vam perdre un contacte directe amb els barris que ara mirem de recuperar
Som la ciutat de l’hora i mitja: estem a això de tot arreu i no podem deixar-ho més en un calaix
Està bé que fem grans promeses, però aquí, abans, cal resoldre necessitats més bàsiques
Judit Gisbert (1975) va néixer a Solsona i és a punt de tancar la seva primera legislatura a l’Ajuntament. Fa quatre anys va entrar-hi com a número 4 del govern que encapçalava David Rodríguez, però la renúncia d’aquest últim per assumir un càrrec a la Generalitat li va obrir les portes de l’alcaldia. D’això ja fa dos anys, però Gisbert ja s’ha consolidat com la primera espasa d’ERC a la ciutat i aspira a la reelecció.
Si abans d’escoltar la primera resposta dic que aquest mandat ha estat “inesperat” per a vostè, segurament no m’equivoco de gaire.
Totalment. Ha estat un mandat complex. D’entrada, per la pandèmia, que ens n’ha marcat la meitat i ens ha capat en moltes de les coses que es volien portar a terme. I en el cas nostre particular, hi ha hagut un canvi d’alcalde, i no era el que teníem previst el 2019.
Comencem pel primer imprevist: la pandèmia. Què en recorda?
La sensació que tens és que el món es paralitza i quedem impactats pel que està passant. El que intentem és estar al costat de la ciutadania i les necessitats... I poc més, perquè el pla de mandat el deixes a un costat per donar resposta al que passa. A escala municipal, hi ha un munt de coses que no han de parar mai, però pel que fa a la governança va ser complex. Els regidors nous, que ens estrenàvem aquesta vegada, moltes vegades ho comentem: “Com deuen ser quatre anys de mandat dins la normalitat?” Vam tenir temps d’arribar a l’Ajuntament i començar a aprendre com funcionava, i ens vam trobar amb la pandèmia.
S’han hagut d’apartar coses, doncs.
Sí, crec que sí. Ara intentem tirar-ho endavant i reprendre-ho, però la realitat és que no s’ha pogut fer tan de pressa com voldríem. Ho parlàvem l’altre dia amb un company alcalde: als ciutadans ara els diem que hi ha hagut quatre anys que, en certa manera, ens els han pres. Una mica és això.
I quines espines li han quedat clavades?
No és tan una concreció –que segurament n’hi ha–, sinó una sensació global. Passa el temps i has perdut molts mesos en què no has pogut fer aquella gestió diària de poder estar al costat de les persones. El contacte directe amb els barris es va perdre i ara s’està intentant recuperar.
Entrant en projectes, el cap de l’oposició diu que una de les carpetes que es poden recriminar al govern com encallada és el tema de la piscina coberta. S’ha estudiat, però no se n’ha executat res.
Nosaltres el que portàvem al programa era fer-ne un estudi, i l’em fet. És un primer pas. L’evolució segurament hauria d’haver estat més ràpida, però ara sabem el que és necessari per aconseguir fer-la.
I ho veuen amb bons ulls, el que és necessari?
Sí. Però hi ha dues vessants: els diners, que s’han de buscar, i la gestió, és a dir, que sigui un equipament que pugui tirar endavant per si sol. Hem de trobar l’encaix per buscar no només la localització i la construcció, sinó també el futur de l’equipament i el que acaba oferint.
L’habitatge també és un maldecap. Solsona fa molts anys que no creix en població.
Efectivament, l’habitatge és un problema, en tenim una escassetat molt important. Vam decidir fer un estudi d’habitatges buits, i ara sabem on passem i el que hi ha. Hem treballat per aconseguir subvencions per rehabilitar i per ajudar els joves, però no acabem d’arrencar en el tema. L’habitatge és un pilar fonamental perquè volem que arribi ciutadà nou i talent a empreses, però queda molt per treballar, és clar.
Lligat a això últim, Solsona vol que arribin veïns nous, però també és important fixar-se en les carreteres que hi ha per arribar a la ciutat.
I tant! De manera col·loquial, sempre diem que som la ciutat de l’hora i mitja: estem a hora i mitja de tot. Pel que fa a carreteres estem treballant per millorar la que connecta amb Berga, perquè, tot i tenir moltes similituds, la carretera és impracticable. És una cosa llarga i no podem deixar-ho. I cap a Manresa, el mateix.
I en transport?
També és complex. Tenim poc transport i car. Ara està canviant, s’està avançant. Ho ha informat el conseller aquests últims dies. Ha arribat tard, perquè és una demanda històrica, però estem contents que arribi, perquè els nostres joves es puguin moure en millors condicions. Tenim molts estudiants que marxen o venen a Solsona per formar-se. Estem treballant amb Cardona per a millores en transport, per poder tenir una via per moure alumnes d’una banda a l’altra i fins a Manresa. Sabem que hi ha cap a 100 alumnes que es mouen entre Solsona i Manresa per estudiar, i ho hem de resoldre. A vegades no és tant el transport, sinó els horaris. Si un alumne que va a Manresa ha de sortir de Solsona a les cinc de la matinada i hi torna a ser a les cinc, no és pràctic, i moltes vegades s’han de fer trencaclosques horribles. Ho hem de millorar.
Un altre dels temes que van sortint en titulars des de fa anys és el Camp del Serra.
Sí, ha quedat pendent. És un tema històric. Hem de fer un pla d’usos i ha de ser participatiu. És el pulmó de la ciutat i hi passen un munt de coses. Tothom hi ha de poder dir la seva. També és complex, però cal treballar per captar el màxim d’opinió.
Al principi comentava dos factors sorpresa d’aquest mandat: la pandèmia i el canvi d’alcalde. Anem a això últim. Li va costar decidir-se per agafar el relleu?
A veure, no m’esperava ser aquí i ara, entrevistada com a alcaldessa, fa quatre anys. Però en el moment que va caldre buscar un relleu, m’ho van demanar i m’encaixava. Sempre dic que aquesta vida política ha d’anar lligada a la personal i t’han d’acompanyar els teus.
I per què creu que li van proposar a vostè?
Per molts motius. És evident que feia falta algú que s’hi pogués dedicar. Solsona és un poble petit i fas d’alcalde 365 dies i les 24 hores. Però els ciutadans són respectuosos. Em considero una persona planera i treballadora i, a banda, ja hi havia regidors que havien verbalitzat que era el seu últim mandat. El plantejament que fèiem, com a grup, era buscar algú que acabés el mandat i es presentés a les següents eleccions.
Per tant, dedueixo que no li ha costat gaire decidir-se per aspirar a la reelecció.
No, gens. Tinc una sensació positiva. L’altre dia un conseller va venir a inaugurar el parc de bombers i em va dir: “Tu, t’ho passes bé fent d’alcaldessa, eh?” Doncs sí, m’ho passo bé. Vaig decidir jo mateixa entrar en la política per ser una servidora pública i treballar per la ciutadania. Sé que això té una data d’inici i tindrà un final. La ciutadania decidirà si el període és més curt o més llarg. Però jo m’hi sento còmoda, hi estic bé, tinc ganes de treballar, tinc el temps i la feina no m’espanta.
El cap de l’oposició creu que ERC arriba amb les forces un pèl justes al final de mandat i percep que alguns regidors de govern estan demanant a crits les eleccions per deixar-ho. Hi haurà renovació a la llista?
Sí, hi haurà renovació. Hi posem cares noves i gent jove.
I creu que arriben justos de forces, com diu l’oposició?
No, gens! Però cadascú ha de dir el que li toca, quan arriben eleccions. L’oposició ha de dir que anem justos de forces, és clar que sí. Però no, evidentment que no, en tenim ganes.
L’oposició, això sí, diu que amb vostè ha canviat el to (cap a millor), tot i que ha trobat a faltar més projectes estratègics.
Nosaltres vam fer un canvi d’alcalde, però teníem un projecte que hem intentat continuar. Sobre el canvi de to, són coses que t’hi porta la mateixa persona. Reconec que la política i l’alcaldia funcionen amb una estructura molt piramidal, però jo sempre he intentat treballar en equip. Ho considero vital, perquè la visió d’un sol sempre és molt menor que la de tots alhora.
És aquesta la principal diferència entre vostè i l’anterior alcalde?
Som persones diferents i veiem la vida diferent, és clar. Però el projecte és el mateix. Moltes vegades, quan ets una alcaldessa que engega de nou i no t’ho coneixes, acabes treballant en equip perquè tens unes inquietuds que necessites compartir. Ara bé, quan fa molts anys que ets alcalde, potser és més probable que prenguis decisions tu sol perquè tens la seguretat i l’experiència per fer-ho.
En l’època en què s’estava coent el canvi a l’alcaldia, hi va haver la pèrdua de la subvenció per a la casa dels gegants de carnaval. És un tema que vostè ja portava com a regidora.
No l’hem abandonat. És un projecte molt gran, i quan va acabar-se tot es va veure que el pressupost inicial era molt més baix del que havia sortit en realitat. A l’Ajuntament de Solsona hi ha molt control dels diners, i per a nosaltres sempre ha estat important. En aquell moment prendre una decisió de risc vam creure que no era convenient.
I com s’hi està treballant?
Doncs és un projecte que tinc sobre la taula. Els que em coneixen saben que és important per a mi, i no el vull aparcar. El tenim aquí, és un tema de futur que hem de valorar i que, si convé, potser hem de reestructurar de nou i valorar de nou què hem de fer en aquest equipament.
Pregunta obligada, parlant de la Solsona dels últims quatre anys: el bisbe. Com es va viure la polèmica des de l’alcaldia?
Des del respecte. És tal com ha de ser. Va ser una cosa mediàtica i que va afectar el poble, no hi ha dubte. Vam fer la nostra, des del respecte, i és el que tornaria a fer.
ERC canvia de número u per primer cop en molts anys. Els pot beneficiar?
Hi haurà gent de tot: gent que aplaudiran el canvi i gent que enyoraran l’alcalde anterior.
Entrem una mica a casa del veí. L’antiga Convergència s’hi presenta separada, amb dues candidatures. Com ho veu?
Crec que és un tema de complexitat política de país. Ells han triat això, i nosaltres, com amb el tema del bisbe, hem de ser respectuosos i treballar per nosaltres, per explicar a la ciutadania el que hem fet i volem fer.
Com s’imagina Solsona d’aquí a quatre anys?
Políticament m’agradaria imaginar-la exactament com estic, perquè permet una governança més senzilla i poder aplicar allò que nosaltres decidim. Sobre grans projectes, ens hem de plantejar temes com el Camp del Serra i la piscina coberta, però jo, primer, soc més del parer de donar sortida a altres necessitats més bàsiques en un municipi com el nostre. Moltes vegades fem grans promeses, i està bé, però crec que a Solsona el compromís ha de ser de tu a tu, que les persones es puguin sentir bé a casa, puguin treballar a casa i hi puguin tenir una qualitat de vida. Som servidors públics i crec que el que demana la ciutadania és això.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.