“No m’hauria imaginat mai aquí, però m’ho passo bé fent d’alcaldessa”

Totalment. Ha estat un mandat complex. D’entrada, per la pandèmia, que ens n’ha marcat la meitat i ens ha capat en moltes de les coses que es volien portar a terme. I en el cas nostre particular, hi ha hagut un canvi d’alcalde, i no era el que teníem previst el 2019.

La sensació que tens és que el món es paralitza i quedem impactats pel que està passant. El que intentem és estar al costat de la ciutadania i les necessitats... I poc més, perquè el pla de mandat el deixes a un costat per donar resposta al que passa. A escala municipal, hi ha un munt de coses que no han de parar mai, però pel que fa a la governança va ser complex. Els regidors nous, que ens estrenàvem aquesta vegada, moltes vegades ho comentem: “Com deuen ser quatre anys de mandat dins la normalitat?” Vam tenir temps d’arribar a l’Ajuntament i començar a aprendre com funcionava, i ens vam trobar amb la pandèmia.

Sí, crec que sí. Ara intentem tirar-ho endavant i reprendre-ho, però la realitat és que no s’ha pogut fer tan de pressa com voldríem. Ho parlàvem l’altre dia amb un company alcalde: als ciutadans ara els diem que hi ha hagut quatre anys que, en certa manera, ens els han pres. Una mica és això.

No és tan una concreció –que segurament n’hi ha–, sinó una sensació global. Passa el temps i has perdut molts mesos en què no has pogut fer aquella gestió diària de poder estar al costat de les persones. El contacte directe amb els barris es va perdre i ara s’està intentant recuperar.

Nosaltres el que portàvem al programa era fer-ne un estudi, i l’em fet. És un primer pas. L’evolució segurament hauria d’haver estat més ràpida, però ara sabem el que és necessari per aconseguir fer-la.

Sí. Però hi ha dues vessants: els diners, que s’han de buscar, i la gestió, és a dir, que sigui un equipament que pugui tirar endavant per si sol. Hem de trobar l’encaix per buscar no només la localització i la construcció, sinó també el futur de l’equipament i el que acaba oferint.

Efectivament, l’habitatge és un problema, en tenim una escassetat molt important. Vam decidir fer un estudi d’habitatges buits, i ara sabem on passem i el que hi ha. Hem treballat per aconseguir subvencions per rehabilitar i per ajudar els joves, però no acabem d’arrencar en el tema. L’habitatge és un pilar fonamental perquè volem que arribi ciutadà nou i talent a empreses, però queda molt per treballar, és clar.

I tant! De manera col·loquial, sempre diem que som la ciutat de l’hora i mitja: estem a hora i mitja de tot. Pel que fa a carreteres estem treballant per millorar la que connecta amb Berga, perquè, tot i tenir moltes similituds, la carretera és impracticable. És una cosa llarga i no podem deixar-ho. I cap a Manresa, el mateix.

També és complex. Tenim poc transport i car. Ara està canviant, s’està avançant. Ho ha informat el conseller aquests últims dies. Ha arribat tard, perquè és una demanda històrica, però estem contents que arribi, perquè els nostres joves es puguin moure en millors condicions. Tenim molts estudiants que marxen o venen a Solsona per formar-se. Estem treballant amb Cardona per a millores en transport, per poder tenir una via per moure alumnes d’una banda a l’altra i fins a Manresa. Sabem que hi ha cap a 100 alumnes que es mouen entre Solsona i Manresa per estudiar, i ho hem de resoldre. A vegades no és tant el transport, sinó els horaris. Si un alumne que va a Manresa ha de sortir de Solsona a les cinc de la matinada i hi torna a ser a les cinc, no és pràctic, i moltes vegades s’han de fer trencaclosques horribles. Ho hem de millorar.

Sí, ha quedat pendent. És un tema històric. Hem de fer un pla d’usos i ha de ser participatiu. És el pulmó de la ciutat i hi passen un munt de coses. Tothom hi ha de poder dir la seva. També és complex, però cal treballar per captar el màxim d’opinió.

A veure, no m’esperava ser aquí i ara, entrevistada com a alcaldessa, fa quatre anys. Però en el moment que va caldre buscar un relleu, m’ho van demanar i m’encaixava. Sempre dic que aquesta vida política ha d’anar lligada a la personal i t’han d’acompanyar els teus.

Per molts motius. És evident que feia falta algú que s’hi pogués dedicar. Solsona és un poble petit i fas d’alcalde 365 dies i les 24 hores. Però els ciutadans són respectuosos. Em considero una persona planera i treballadora i, a banda, ja hi havia regidors que havien verbalitzat que era el seu últim mandat. El plantejament que fèiem, com a grup, era buscar algú que acabés el mandat i es presentés a les següents eleccions.

No, gens. Tinc una sensació positiva. L’altre dia un conseller va venir a inaugurar el parc de bombers i em va dir: “Tu, t’ho passes bé fent d’alcaldessa, eh?” Doncs sí, m’ho passo bé. Vaig decidir jo mateixa entrar en la política per ser una servidora pública i treballar per la ciutadania. Sé que això té una data d’inici i tindrà un final. La ciutadania decidirà si el període és més curt o més llarg. Però jo m’hi sento còmoda, hi estic bé, tinc ganes de treballar, tinc el temps i la feina no m’espanta.

Sí, hi haurà renovació. Hi posem cares noves i gent jove.

No, gens! Però cadascú ha de dir el que li toca, quan arriben eleccions. L’oposició ha de dir que anem justos de forces, és clar que sí. Però no, evidentment que no, en tenim ganes.

Nosaltres vam fer un canvi d’alcalde, però teníem un projecte que hem intentat continuar. Sobre el canvi de to, són coses que t’hi porta la mateixa persona. Reconec que la política i l’alcaldia funcionen amb una estructura molt piramidal, però jo sempre he intentat treballar en equip. Ho considero vital, perquè la visió d’un sol sempre és molt menor que la de tots alhora.

Som persones diferents i veiem la vida diferent, és clar. Però el projecte és el mateix. Moltes vegades, quan ets una alcaldessa que engega de nou i no t’ho coneixes, acabes treballant en equip perquè tens unes inquietuds que necessites compartir. Ara bé, quan fa molts anys que ets alcalde, potser és més probable que prenguis decisions tu sol perquè tens la seguretat i l’experiència per fer-ho.

No l’hem abandonat. És un projecte molt gran, i quan va acabar-se tot es va veure que el pressupost inicial era molt més baix del que havia sortit en realitat. A l’Ajuntament de Solsona hi ha molt control dels diners, i per a nosaltres sempre ha estat important. En aquell moment prendre una decisió de risc vam creure que no era convenient.

Doncs és un projecte que tinc sobre la taula. Els que em coneixen saben que és important per a mi, i no el vull aparcar. El tenim aquí, és un tema de futur que hem de valorar i que, si convé, potser hem de reestructurar de nou i valorar de nou què hem de fer en aquest equipament.

Des del respecte. És tal com ha de ser. Va ser una cosa mediàtica i que va afectar el poble, no hi ha dubte. Vam fer la nostra, des del respecte, i és el que tornaria a fer.

Hi haurà gent de tot: gent que aplaudiran el canvi i gent que enyoraran l’alcalde anterior.

Crec que és un tema de complexitat política de país. Ells han triat això, i nosaltres, com amb el tema del bisbe, hem de ser respectuosos i treballar per nosaltres, per explicar a la ciutadania el que hem fet i volem fer.

Políticament m’agradaria imaginar-la exactament com estic, perquè permet una governança més senzilla i poder aplicar allò que nosaltres decidim. Sobre grans projectes, ens hem de plantejar temes com el Camp del Serra i la piscina coberta, però jo, primer, soc més del parer de donar sortida a altres necessitats més bàsiques en un municipi com el nostre. Moltes vegades fem grans promeses, i està bé, però crec que a Solsona el compromís ha de ser de tu a tu, que les persones es puguin sentir bé a casa, puguin treballar a casa i hi puguin tenir una qualitat de vida. Som servidors públics i crec que el que demana la ciutadania és això.