“Amb els Next Generation transformarem el model econòmic d’Amposta”

Un balanç dur, complicat, sobretot este últim mandat. Hem estat dos anys en pandèmia i, malgrat això, haurem executat més del 80% del pla d’acció municipal que ens vam marcar quan ens vam presentar. Volem posar en valor que hem estat un dels 20 ajuntaments de l’Estat espanyol de més de 20.000 habitants reconeguts com a més sensibles davant la covid. D’alguna manera, això justifica este 20% d’accions que no farem, ja que han servit per a donar cobertura a una part de la ciutadania que va patir molt. Este mandat, hem seguit potenciant aquells punts forts que ja teníem, com ara el fet d’aconseguir molts recursos d’altres administracions. Tancarem esta legislatura amb 30 milions d’euros d’inversió, una xifra històrica, de què 16 milions són subvencions. Són molts recursos i això ens permet continuar treballant, fent inversions molt potents, sense fer un gran endeutament, que hem reduït del 65 al 40%.

Les explico molt perquè ens sentim responsables d’una part. Una dada importantíssima és el creixement poblacional que hem tingut: en 8 anys, hem augmentat 1.500 habitants, de què 500 el darrer any. Això ha afavorit, per exemple, que tres empreses hagen adquirit tres blocs de pisos buits i que es comence a reactivar el mercat immobiliari, vinculat, en este cas, a pisos buits d’actius bancaris. Hem tingut també dades molt positives quant a l’atur: som el municipi de més de 20.000 habitants de la demarcació de Tarragona que més ha reduït l’atur en 8 anys. Estem parlant que s’han creat 1.150 llocs de treball. Venim d’un atur, el 2015, del 22% i avui estem en un 11%. Tot este camí s’ha recorregut creant llocs de treball vinculats a la tipologia d’empresa que tenim, que és petita i mitjana. Hem aconseguit que s’omplin actius bancaris com era Lamicat, les antigues naus d’Antaix on s’ha instal·lat Tuc-tuc –del grup Nath–, que ha desplaçat la planta que tenia a Logronyo per a vindre, aquí amb quasi 100 llocs de treball. Tot està fent que estes dades siguen positives. Quan McDonald’s ve a Amposta, no hi ve perquè les dades econòmiques del municipi siguin dolentes. Igual que quan Lidl té una inversió damunt la taula a la nostra ciutat de 2,5 milions d’euros, o quan s’hi implanta Ametller Origen. Ara, hem acabat de tancar la implantació d’una multinacional que crearà quasi 80 llocs de treball.

Ja estem rebent, per exemple, l’impacte de Kronospan, una instal·lació importantíssima al nostre territori. A Catalunya, hi havia molt pocs llocs que poguessin acollir una implantació de més de 200.000 m2, i que acabarà sent de 400.000. A més, Kronospan buscava una connexió ferroviària i, a Amposta, no tenim tren. Per tant, juguem en una altra lliga. Però Kronospan sí que ajudarà que la lliga en què juga Amposta es vegi afavorida, perquè hi ha moltes empreses auxiliars que ja estan començant a buscar petits espais, amb naus de 1.000 o 2.000 m2, per a poder ser empresa auxiliar de Kronospan. I esta crec que és la lliga en què pot jugar Amposta. Tenim dos polígons molt ben situats, i això ens dona moltes possibilitats.

Perquè parlen de l’endeutament de l’Ajuntament, no del deute consolidat. Quan diuen que s’ha incrementat d’11 a 17 milions, obliden que a l’hospital Comarcal hi havia un deute de 14 milions i ara és de 6. Per què? Perquè l’Ajuntament ha hagut de demanar un préstec per a traure’l a l’hospital i poder alliberar el que teníem a la residència de gent gran i poder-la fer viable. Per tant, si descomptem el préstec que vam haver de fer per a salvar la Fussmont [Fundació de Serveis Socials del Montsià], l’Ajuntament se situaria en un deute de 9 milions, per sota dels 11 del 2015. Sempre hem parlat del mateix endeutament, del deute consolidat que s’envia al Ministeri d’Hisenda. També crec que a la ciutadania no li importa el grau d’endeutament, sempre que sigui lògic. La llei permet fins al 120% i estem en un 40%.

I encara estem pendents d’algunes resolucions de què ens arriben notícies que també ens concedira. A això ens situarà a les Terres de l’Ebre com l’Ajuntament que més recursos haurà rebut. El pla de sostenibilitat turística en destí ens ha ajudat a comprar un vaixell turístic elèctric i a arranjar les cases del castell; participem de manera important dels 5 milions d’euros del projecte de la Diputació per allargar la via verda de la val de Zafan; rebrem 700.000 euros del projecte impulsat pel Copate de la segona resolució del pla de sostenibilitat turística en destí; 623.000 euros per a arranjar la biblioteca, 700.000 euros en una central de biomassa per a la zona esportiva; 250.000 euros en plaques solars per a diferents edificis municipals; 150.000 euros del pla de transformació digital per al programa de gestió documental de l’Ajuntament, i per al mercat municipal. I ara estem pendents d’una notificació que, si tot va bé, tindrem 3 milions d’euros per a restaurar l’edifici de l’ajuntament. També és cert que per a rebre estos diners l’Ajuntament ha de posar un percentatge i ha d’estar disposat a fer endeutament.

S’ha alineat tot. Quan va sortir la primera convocatòria dels Next Generation, vam veure molt clar que havíem d’aprofitar per seguir treballant la recuperació de patrimoni i hem aconseguit vincular la compra del vaixell turístic i la continuïtat de la recuperació de l’espai del castell. Hem anat recuperant patrimoni. Ho hem fet amb el col·legi de les monges, l’edifici de l’antic sindicat, les cases del castell, la biblioteca... I ara comprem l’antic molí de Miralles, que és la casa més antiga de la ciutat, del segle XIV, i que forma part també de la façana fluvial. Estem obsessionats en això i en el turisme sostenible vinculat amb els projectes de la vall de Zafan, de l’Eurovelo i del vaixell turístic, que és 100% elèctric. Són eixos, juntament amb l’eficiència energètica, que considerem molt importants i estic convençut que l’impuls dels Next Generation ens permetrà en tres anys transformar el model econòmic de la ciutat. I m’he deixat els 500.000 euros que rebrem per al mercat, una part per a recuperació de patrimoni i una altra per a modernitzar el comerç de proximitat. En total seran prop de 6 milions d’euros.

En este moment, gestionem 150 habitatges i ho fem des de diferents vessants. Ara, estem treballant amb l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH) per tirar endavant una parell de línies importants a la nostra ciutat. Una proposta per a adquirir 10.000 m2 de sòl edificable per a habitatge; des de l’Ajuntament estem disposats a adquirir-lo, el que possibilitaria construir 80 pisos de protecció oficial. I ho fem, i la Generalitat ho sap, perquè som el municipi de Terres de l’Ebre i de la província de Tarragona que més hem apostat per crear un parc d’habitatge públic. Fa poc, hem inaugurat l’Espai Dones, que inclou quatre dúplexs d’emancipació juvenil al nucli antic. Hem exercit el dret de tanteig i retracte en quatre habitatges de l’ACH, quatre habitatges ocupats que haurem de gestionar i mirar de transformar en lloguer social. Hem aconseguit arribar a acords amb Hàbitat 3, una fundació amb què treballem molt de la mà. Vam cedir-los catorze pisos al carrer Muntells que avui ja estan ocupats per famílies. Treballem amb la Sareb i amb l’ACH; per tant, en estos moments, crec que és indiscutible que Amposta és la ciutat que més està treballant en este àmbit de l’habitatge, i ho fem des de diferents vessants.

Hem sigut capaços de tirar endavant un serveis socials de referència; anem per damunt de la ràtio que ens tocaria per a una ciutat de més de 20.000 habitants. Hem sigut capaços de passar de 250.000 euros de contracte programa amb la Generalitat a gairebé un milió d’euros. Hem portat el contracte programa al màxim. I ho hem fet perquè, com a Ajuntament, estem disposats a aportar el 33% que ens pertoca.

Estic satisfet de la gestió i estic preocupat per la utilització que s’ha arribat a fer políticament de la marca Hospital Comarcal d’Amposta. Segur que el servei pot ser millor, segur, perquè tenim un mancances en tot el sistema de salut pública que són endèmiques i transversals. L’hospital no està en una bombolla i, a més, patim el greuge de ser un hospital comarcal en un àmbit no urbà. Costa molt poder donar serveis com ens agradaria, i que això s’utilitze políticament i acabe malmetent el nom de l’hospital em sap greu. Una cosa que hem fet és renovar tecnològicament l’hospital Comarcal d’Amposta: hem invertit dos milions d’euros en la compra d’un nou aparell de TAC, un de nou per a ressonàncies, dos ecògrafs, un mamògraf i hem renovat la sala de rajos X. Hem fet una renovació tecnològica històrica.

La neteja, no. Crec que hem sigut capaços de revertir-la. Però és cert que tenim un model de neteja que crèiem que funcionaria, que vam establir amb una licitació que estàvem convençuts que era bona. Era la primera vegada, i no és un excusa, que es feia una licitació integral de tota la neteja que, a més, incorporava la jardineria a la ciutat. Aquell plec de clàusules, que ens pensàvem que era genial, i jo era el primer que ho deia –moltes vegades, l’oposició em recorda allò del Ferrari–, és cert que no ha acabat de funcionar. No és que Amposta necessite un model diferent, sinó que necessita complementar-lo amb el que estem fent ara. Hem contractat sis persones netejant a peu de carrer i el canvi ha estat radical.

Crec que el mandat següent serà el de fer tot allò que no ens ha permès fer la covid. Hi ha un 20% d’obra que no hem pogut fer i que, principalment, és urbanisme. Com ara la urbanització de l’avinguda Josep Tarradellas i de l’avinguda Santa Bàrbara i l’ampliació del polígon de l’Oriola, que s’hauran de visualitzar esta pròxima legislatura.