“Tona ha de recuperar la gestió directa de l’aigua i arreglar el clavegueram”

El carnaval va anar bé, d’acord amb els objectius del carnaval de Tona, que són una proposta molt local, en què es vinculen les AFA o AMPA dels centres educatius. Es treballa conjuntament i estem contents de les petites novetats que hi hem inclòs. És un carnaval molt de casa i un dels encerts que ja hem heretat és que la rua no és una rua competitiva, sinó que tothom que hi ha participat al final berenen plegats, sense que hi hagi ni primers ni segons. Penso que ha sortit com volíem.

Ja ens està bé aquest model. El que volem és anar introduint petites millores any rere any, però sense donar-hi l’espectacularitat i el nivell de participació que tenen per exemple els de Torelló o Centelles.

Algunes coses relacionades amb la pandèmia. Hi va haver un brot terrible en una residència de titularitat privada que va provocar que la direcció i la gestió haguessin de ser assumides de manera voluntària per un grup de persones activades des de l’Ajuntament, que seguia les indicacions del Departament de Salut. Van ser uns dies molt durs. L’índex de mortalitat en aquesta residència va ser alt. Va arribar un moment en què les famílies de les persones residents no tenien la informació que necessitaven i reclamaven. Una bona part del personal, per malaltia, va deixar d’assistir al lloc de la feina... I el Departament hi va haver d’intervenir.

La covid va fer que haguéssim de dedicar molta energia a totes les conseqüències de la pandèmia. A banda de les vides de les persones, hi va haver moltes altres necessitats de focalització. Jo soc regidor d’Educació, de Cultura i de Patrimoni. En el cas d’Educació, es va haver d’assegurar que totes les famílies tinguessin dispositius electrònics per poder seguir el treball i les indicacions i propostes que arribaven des dels centres escolars. En el cas de l’escola pública l’Era de Dalt, va caldre ampliar de manera significativa el servei de neteja. En Cultura, la pandèmia va suposar desprogramar molts actes i actuacions i haver-los de programar més endavant... I això passava en l’àmbit de les botigues, les empreses... Vam poder continuar amb els projectes ja iniciats, però ens vam haver de focalitzar en les adaptacions a la pandèmia.

Hi ha diverses coses que toca intentar solucionar i millorar. Una és la gestió de l’aigua. En aquests moments, pel que fa a la gestió de l’aigua, estem en fals. El contracte que teníem amb Sorea ha vençut fa temps. Tona ha de recuperar la gestió directa de l’aigua, i la intenció de l’actual equip de govern és que se’n pugui cuidar una empresa cent per cent pública, en concret Onaigua, que depèn del Consell Comarcal d’Osona. Una altra qüestió també lligada amb l’aigua és la del clavegueram. A Tona tenim un clavegueram vell, alguns esfondraments... Hi hauria d’haver una intervenció encara més seriosa de la que hi ha hagut en aquest mandat. Tota l’aportació que ha suposat el PUOSC l’hem dedicat a clavegueram, al carrer concret de Sant Andreu. Però si agafem el pla director de clavegueram veurem que s’ha d’intervenir en molts altres llocs. Un altre problema és la falta d’habitatge de protecció oficial. Ja s’han posat unes bases en aquest mandat però hi ha d’haver més dedicació i un projecte més ben definit per al lloguer destinat als nois i noies joves.

Al centre del poble ens trobem com en altres pobles i ciutats, que molts establiments han tancat. Per tant convé més dinamització del centre del poble, sense oblidar els diversos barris, que, per sort, estan ben enllaçats. Dinamitzar més el centre, sigui des de la mirada comercial i de serveis o també per mitjà de la cultura, propostes artesanes, vincles amb la història... Des de la mirada patrimonial i històrica, un factor molt important a Tona, des de l’últim terç del segle XIX, és el de les aigües mineromedicinals, sulfuroses, aigua de la puda, que en diem aquí. Hi ha barris que s’han format a partir de balnearis. A Tona n’hi va haver quatre en el moment més àlgid. D’aquests, el balneari Ullastres, que és municipal, té una afectació important a l’edifici, amb la teulada ben enfonsada, i fa temps que no té cap utilitat. Es vol convertir en un centre de referència educativa pel que fa al medi ambient. En aquest moment disposem d’una subvenció de 190.000 euros que es podrà utilitzar l’any que ve. Aquest any, l’Ajuntament contractarà un projecte executiu i l’any que ve es podrà dur a terme aquesta actuació de consolidació de l’edifici amb el valor patrimonial que té. També hi ha altres projectes i equipaments que requereixen una bona intervenció...

El turisme de Tona es vincula a l’estiueig. D’entre finals del segle XIX i abans de la Guerra Civil és el període daurat del turisme tonenc. Actualment, de turisme, n’hi ha poc. És un dels reforços econòmics que s’han de treballar més, a partir dels diversos atractius que té Tona, que resumiria en natura i cultura. Cultura, pensant en festes i celebracions com ara el Festival Una Tona de Màgia i la Fira Joc Joc, que ja tenen atractiu però que hem d’ajudar a dinamitzar més. Hi ha factors de patrimoni importantíssims com ara el Camp de les Lloses, un jaciment antic que havia estat lloc de pas i residència des del neolític, però sobretot va ser un poblament romà d’època republicana i que esperem que aviat sigui museu. Aquests atractius relacionats amb la història antiga, segur que els podem posar com a centre d’interès pensant amb el turisme de proximitat. El turisme ha de reforçar la Tona actual, però els altres sectors també. Estem parlant de diversificació.

Hi ha certa indústria a Tona. Des dels anys cinquanta hi ha Roquet, una indústria de metal·lúrgia amb implantació arreu del món i altres propostes industrials. Hi ha la intenció d’ampliar el polígon Goules, el més destacable del poble. També interessa tot el que són oportunitats econòmiques més senzilles vinculades a oferta de serveis diversos, dels de tota la vida, però també oferta de serveis més nova, més vinculada a les necessitats actuals, de caràcter més tecnològic o més específic.

Estem especialment satisfets d’haver mostrat que hi ha altres maneres de governar el poble. Hem fugit del personalisme, de la figura de l’alcalde, i hem passat al treball col·lectiu. Les decisions importants, totes es prenen en equip. Tenim una figura, pròpia d’aquest mandat, que és l’equip d’alcaldia. Tot el que s’acaba aprovant per la junta de govern passa primer per l’equip d’alcaldia. Les regidories també es treballen en equip. D’altra banda, s’ha impulsat molt la participació ciutadana, moltes coses es resolen per via participativa. Aquesta manera de governar té diverses potes. Una és la del treball en equip. Una altra són el que en diem eixos transversals, que tenim en compte en totes les àrees i són: participació, sostenibilitat, feminismes, educació i cultura.

No.

L’equip de govern actual està format per dos grups polítics. Un és Aixequem, que és una candidatura independent, assembleària, de la qual formo part. I l’altre és Esquerra Republicana de Catalunya. Quan vam formar Aixequem i se’m va proposar de ser candidat, vaig advertir que, si s’esdevenia que fos regidor i que hagués de tenir alguna responsabilitat més, durant alguns anys compliria amb aquests deures. En el moment en què pactem Aixequem i Esquerra per iniciar un projecte comú de canvi, amb relació als mandats anteriors, una de les qüestions que toca resoldre és la de l’alcaldia unipersonal. Parlem d’equip d’alcaldia però també hi ha alcaldia unipersonal, per això jo responc aquestes preguntes ara, per exemple. Aixequem té quatre regidors i Esquerra, tres. L’opció que van validar els dos grups va ser que els dos primers anys del mandat l’alcaldia la tingués el cap de llista d’Aixequem. A mig mandat faríem una valoració de com havien anat les coses, buscaríem un assessor extern i es plantejaria si convenia un canvi d’alcalde o no. Ho vam fer així i se’m va demanar que jo continués sense introduir cap canvi. Ara arribo a final de viatge i mai no havia pensat intentar revalidar l’alcaldia. Aquests quatre anys ho he dedicat tot a l’alcaldia. Tot vol dir que he estat incapaç de dedicar el més mínim percentatge de temps a una altra feina.

Faré una reflexió sobre la dedicació a la política municipal. Hi ha una realitat dels nostres municipis que resulta molt visible, la superfície... la preocupació per la neteja, per si les fonts ragen o no ragen, per si els arbres ens ajuden a viure o provoquen molèsties, per si s’han de podar o no, per si l’enllumenat públic funciona o no... Tot això, des de la meva mirada, forma part d’allò que es veu. Després hi ha uns altres camps amb molta importància que acostumen a ser regidories o àrees desitjades, urbanisme, economia i hisenda... a vegades perilloses per les pressions que reben. Però també hi ha unes altres realitats no visibles per a tothom a simple vista, que requereixen més sensibilitat. I, quan miro les xarxes, no hi són tan presents. Em refereixo a la cultura, a l’educació... L’educació no només per aconseguir uns bons equipaments educatius sinó per a l’equitat educativa. La cultura entesa no com una cosa estantissa sinó des de la creativitat, des de l’adaptació cultural a cada nova època, i com l’accés que les administracions hem de facilitar envers l’art, el teatre, la música... Les qüestions socials, que a vegades queden amagades i que afecten diversos col·lectius, els joves que no troben pis, la gent gran o les famílies... La dedicació a tot tipus de persones, tinguin la procedència que tinguin. Aquests esforços socials a vegades no són del tot visibles. Jo m’he dedicat a aquest tercer sector. És important vetllar per l’economia, per una bona planificació i una bona resolució de les qüestions urbanístiques, i és importantíssim tenir els carrers nets... no ho podem descuidar. Però és bo que de tant en tant apareguin persones que provinguin d’aquestes altres mirades, de la cultura, del patrimoni, de l’educació, de la inquietud social... Però això no es veu tant, no és tan agraït ni és tan habitual.