La justícia francesa prohibeix l’ús del cors a l’Assemblea de l’illa

La justícia francesa ha prohibit la llengua corsa a l’Assemblea de l’illa. Un jutjat administratiu de la ciutat de Bastia, al nord de Còrsega, ha dictaminat que el francès és l’única llengua permesa per la Constitució francesa per exercir un càrrec públic, segona ha publicat aquesta setmana el diari britànic The Guardian. En la sentència, el tribunal ha anul·lat una deliberació de l’Assemblea del 16 de desembre del 2021 aprovada per unanimitat que establia el francès i el cors com a llengües d’ús pels debats a l’hemicicle. Ho ha fet amb l’argument que “l’article 2 de la Constitució del 4 d’octubre de 1958 estableix que l’ús del francès és vinculant per a les persones jurídiques de dret públic i les persones del sector privat en l’exercici d’una funció de servei públic”, informa el mateix mitjà.

La resolució judicial ha estat interpretada pels partits independentistes de l’illa com un atac a la identitat corsa. El president del consell executiu cors, el nacionalista Gilles Simeoni, així com la presidenta de l’Assemblea, Marie-Antoinette Maupertuis, van fer una declaració conjunta en la qual asseguren que la decisió equival a “desposseir els membres del parlament cors del seu dret a parlar en la seva llengua durant els debats”.

El tribunal de Bastia, informa The Guardian, no s’ha limitat només a la qüestió de la llengua, sinó que també nega “l’existència d’un poble cors”, un concepte que suposaria una violació de la Constitució francesa.

En una piulada, el president català a l’exili i eurodiputat Carles Puigdemont ha denunciat la situació de la llengua corsa i ho ha qualificat “d’inacceptable”. “El que està passant amb la llengua corsa és inacceptable. És una greu discriminació a tot un poble. Prohibir l’ús de la llengua pròpia de Còrsega allà on hi ha els representants del seu poble és una vulneració de drets fonamentals”, ha escrit el president Puigdemont, que ha expressat el seu suport al president Simeoni.